04 d’abril, 2008

Els eremitoris de Sant Boi de Llobregat

Estem al Sant Boi del segle IX. La natura és absolutament salvatge i ha engolit els conreus abandonats que des dels romans s'havien fet en els vessants muntanyencs. Aquest territori és una part de la frontera de la Marca Hispànica que ha imposat l’emperador Carlomagne i com totes les fronteres de l’època, és terra de ningú. No és un lloc segur per viure i no hi ha un nucli de població estable. Però és un lloc tranquil, molt tranquil, on la Natura és la senyora qui domina aquests territoris amb frondosos boscos de roures i alzines. Només per un antic i perillós camí -que en el futur serà el Camí Ral que unirà Barcelona i Vilafranca del Penedès- passen, de tan en tan, els exercits musulmans o cristians en direcció als camps de batalla per guanyar territori de manera fluctuant. En els vessants muntanyencs existeixen unes importants rieres –sovint amb aigua- que han creat els seus recorreguts amb impressionants talussos erosionant terrenys argilosos i de tortorà. Un material geològic que és fàcil d’excavar i que uns homes desitjosos de viure aïllats, i dedicats a la pregària i a Déu, aprofitaran per fer uns clocs o coves per viure. Aquests homes són eremites.

Aquesta seria, més o menys, l’origen d’un dels elements més interessants del patrimoni històric situat al nostre entorn natural: els eremitoris. I no em podreu negar que podria ser un bon argument per a una novel·la històrica.
Va ser a l’any 1980, que la medievalista Montserrat Pagès va identificar un conjunt de tres eremitoris a la riera Benviure (avui, anomenada Canons). Posteriorment, es va identificar un altre a prop de l’antiga Torre del Llor (l’actual masia de Santa Bàrbara). També a l’any 2003, uns grups d’operaris forestals van localitzar un altre conjunt a la Vall de Can Carreres Vell i a la riera Fonollar que el Museu de Sant Boi va identificar, per analogia amb els anteriors, com a eremitoris. Posteriorment, s’han trobat un altre conjunt a l’antiga la riera de Marianao (Dos al carrer Pollancres i un altre al carrer Frederic Mompou, aquest ja desaparegut per les obres del nou hospital).
A la resta de Catalunya i a Espanya també existeixen eremitoris molt similars, però hi han també altres investigadors i estudiosos que assenyalen que aquestes excavacions eren simples “coves” que servien de cabanes o barraques de vinya o d’aixopluc pels pagesos sense una datació històrica concreta. Falten dades arqueològiques que corroborin al cent per cent que aquestes petites obres humanes –sempre en talussos de rieres, en el cas de Sant Boi- eren eremitoris. Però no em negareu que té molt d’encant pensar que en una ciutat actual com Sant Boi amb més de 85.000 habitants, fa 12 segles hi vivien uns eremites buscant la pau i la serenor necessàries per estar en contacte amb Déu.

Si cliqueu la fotografia veureu tots els eremitoris de Sant Boi.

2 comentaris:

l'Osservatore ha dit...

Mooooooooooooooolt interessant !! Algú s'atreveix a muntar un "Eremitori-tour" ??. Es bromaaa. O no ?!.
També molt bons els posts musicals.
Felicitats pel Bloc

elmarge ha dit...

Gràcies per les teves felicitacions.
Quan vulguis quedem per fer l'eremitori-tours... Jo, encantat! Et pots trobar a "el marge".
Per cert, molt bó el teu bloc... m'agrada el concurs... potser algun dia participaré perqué també sòc sensiblement observador de les mateixes coses que tu veus per Sant Boi...