17 de juny, 2008

KuanUm! L’arqueogastronomia.

Des de fa uns quants anys, tinc l’honor de conèixer a l’amiga Juana María Huélamo, arqueòloga i que me la va presentar la també amiga y arqueòloga, Maria Lledó Barreda, conservadora del Museu de Sant Boi. Aquesta amiga és la personificació de l’alegria i desmitifica allò de que els arqueòlegs són persones avorrides. Precisament, ella i la seva parella –el també prestigiós arqueòleg Josep Maria Solias- van formar la empresa Kuanum! que es dedica a la arqueogastronomia; empresa que parteix de la filosofia de que les coses del patrimoni històric han de ser interessants i divertides. Kuanum es dedica des de fa alguns anys a les recreacions gastronòmiques de diverses etapes de la història (romana, sefardí, medieval, etc...) que amb un treball d’investigació i de divulgació han arribat a crear productes gastronòmics del passat, muntant caterings per actes divulgació amb begudes i utensilis de l’època –alguns també relacionats amb el menjar i l’erotisme, com el de la foto-. De fet, Kuanum ja fa alguns anys que col·labora amb el Museu de Sant Boi en la organització de la part arqueogastronòmica de la Festa Romana de Sant Boi.
Kuanum també va col·laborar fa alguns anys en un dels reportatges de la interessant sèrie “Històries de Catalunya” de TV3 en el capítol sobre el menjar en la història de Catalunya. En aquest capítol, es parla també de les Termes Romanes de Sant Boi i de IVLI ANICETI, el primer santboià del qual en sabem el seu nom. Us proposo que veieu el vídeo d’aquest capítol tan interessant i en qual també apareixen Juana María Huélamo i Maria Lledó Barreda:




2 comentaris:

Kuanum ha dit...

Xavier, nos emocionas y sonrojas con tus comentarios positivos hacia KuanUm!. Procuraremos estar siempre a la altura. Muchísimas gracias por ellos, suelen ayudar a elevar el ánimo.

Por cierto, te dije que teníamos guardada una Cerea para tí: ¿irás al Rubricati Convivium? A ver si allí te la pasamos...

Y respecto a los mamuts de Viladecans, ahora se ha incrementado el arca huesera de Noé con un par demandíbulas de oso, ya ves, todo un precioso zoológico.

Un saludo y muchas felicidades por el blog. Por cierto, sigue en pie nuestra excursión.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Pues no Juana Mari, no podré ir al Rubricati Convivium a pesar de que me haría mucha ilusión asistir. De todas formas guárdame esa Cerea... por fa...
Está claro que lo de Viladecans es un pozo sin fondo por lo que respecta a sorpresas arqueológicas.
Por lo que respecta a la excursión dime cuando te va bien y quedamos para ver esos caminos antiguos que hemos descubierto...