21 d’octubre, 2009

La cultura silenciosa


Joan Tort, insigne geògraf i director de la col·lecció “Descoberta” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va dir fa un parell d’anys en la presentació d’un llibre d’aquesta col·lecció (l’interessant “Muntanyes de l’Ordal. El nom que no surt als mapes” de Valerià Paül i Carril, i David Serrano i Giné) a la seu de L’Oreig (ara secció local d’Òmnium Cultural) de Sant Boi a Cal Silio que existeix una “cultura silenciosa”.

Aquest concepte de “cultura silenciosa” reconec que em va atrapar i em vaig sentir identificat.
Joan Tort es referia a tot aquest treball d’estudiosos de tota mena sobre la cultura i el coneixement del territori que es realitza d’una manera “silenciosa”, sense grans projeccions mediàtiques, però que és la base del coneixement d’ara i del futur i l’única garantia de que es valoritzi el nostre paisatge, el nostre entorn natural i el nostre patrimoni. El treball d’aquests estudiosos no és, generalment, notícia en els mitjans de comunicació. I gràcies a internet, molt d’aquests coneixements estan aflorant de manera esplendorosa creant-se xarxes increïbles que estan agafant una gran volada.

Aquesta afirmació d’en Joan Tort em reafirma en la necessitat de que totes les persones amb sensibilitat per aquests temes han de tenir un paper silenciós, però capdal, des de la societat civil en treballar per la divulgació perquè la societat, en general, joves i grans, valori el que tenim. Sense coneixement i divulgació, no hi ha valorització.

I si aquestes persones de la “cultura silenciosa” aconsegueixen dels polítics i de les persones que manen decisions encertades, millor que millor.

3 comentaris:

Mingo Ramos ha dit...

Tens raó Xavier, el concepte "cultura silenciosa" és preciós ... encara que a mi se'm va el pensament cap altres terrenys de la cultura.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Cap a quins? No em deixis en suspens.... je, je...

Vicenç Bon ha dit...

El Mingo és molt murri, però a voltes també silenciós...