30 de novembre, 2009

El Quixot va passar per Sant Boi

L’any 2005 es va celebrar el 400 aniversari de la primera publicació del “El Ingenioso hidalgo Don Quijote” de Miguel de Cervantes. I a Barcelona es va fer una extraordinària exposició sota el nom “El Quixot i Barcelona” al Saló del Tinell.

Sempre m’ha emocionat entrar en l’imponent Tinell i pensar en quanta història s’ha viscut en aquelles parets; però el dia que vaig anar a visitar aquesta exposició vaig tenir un altre impacte: una enorme reproducció d’un plànol del s. XVIII donava la benvinguda. Aquest plànol mostrava quin havia estat el recorregut pel qual en Cervantes havia fet passar al Quixot des de la Mancha fins arribar a Barcelona.
I aquest plànol no deixava cap dubte que el Quixot per anar a Barcelona va passar pel Camí Ral que anava de Vilafranca del Penedès a Barcelona i que passava per Sant Boi de Llobregat.
Aquest fet ens demostra, un cop més, que aquest camí era un dels més importants que arribava a Barcelona fins que Carles III va fer construir el desaparegut pont de Molins de Rei i el Camino Real que passava per l’Ordal que comunicava Madrid amb Barcelona (l’actual N-340).

Aquest plànol va ser encarregat pel rei Carles III en el 150é aniversari de la mort d’en Cervantes, i va ser dibuixat pel geògraf madrileny Tomás López en base al treball de camp realitzat pel capità d’enginyers extremeny, Joseph de Hermosilla. Alguns estudiosos el daten de l’any 1765 i la Real Acadèmia Espanyola el va adoptar oficialment el 1780. (+info)

S’ha parlat de la importància del nostre Camí Ral pel pas de reis i comtes a l’Edat Mitja, però que un personatge tan universal com en Miguel de Cervantes –gran admirador de Catalunya i de Barcelona- hagués passat per a qui, i que sobretot, hagués fer passar a uns personatges tan mundialment coneguts com el Quixot i en Sancho Panza, crec que és el sumun.

Com ja us he informat anteriorment en el meu bloc, des d'alguns ajuntaments i des de la societat civil de Sant Boi, Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls, s’està treballant en la recuperació d’aquest Camí Ral i crec que afegir la recuperació de la Ruta del Quixot per Catalunya com una prolongació de la Ruta del Quijote, pot encara donar-li més valor històric, turístic i literari.

5 comentaris:

Francesc ha dit...

Hola,
Un dia, passejant per Sant Llorenç del Munt, em vaig trobar una persona que em va dir que el passatge del Quixot en què es troba amb el famós bandoler (era en Rocaguinarda?) abans d'arribar a Barcelona havia tingut lloc en el camí ral de Manresa a Terrassa. Fins i tot m'ho va justificar amb una publicació que no em va saber citar.
Jo m'ho vaig mirar i no crec que pel text es pugui deduir per on es va moure el Quixot, i encara menys que arribés per aquest camí tan poc lògic per entrar a Barcelona. O sigui, que em sembla que el que planteges és força més coherent...
De tota manera, en saps alguna cosa d'aquesta versió?

elmarge ha dit...

Hola Francesc.

Doncs no conec aquesta versió. El que si es pot constatar de manera històrica és el fenomen del bandolerisme a la Catalunya del s. XVII fruit d'una situació social d'injustícies que en Cervantes retrata molt bé al Quixot. Al Camí Ral de Vilafranca a Sant Boi i a tot el Baix Llobregat està àmpliament documentat els casos de bandolerisme.
Salutacions.

Sergi Turiella ha dit...

Bé, les coses van quadrant com en un mots encreuats. Ja en vaig comentar el tema quan va sortir l'article sobre "La nit dels bandolers". En el Quixot ja se'n parla del tema, i el fet de la immigració gascona en aquella època també és present a Sant Boi. Ara, està bé haver trobat aquest mapa, ja que la versió oficial ja la corrabora fa segles.

Francesc ha dit...

Hola de nou!
Acabo de trobar un lloc on es diu que el Quixot hauria arribat a Barcelona passant per Sant Llorenç del Munt: http://www.lamola.com/contes/elquijotedelamancha/

elmarge ha dit...

Hola Francesc!
He llegit aquest enllaç sobre el pas del Quixot pel Camí Ral que passava per Sant Llorenç de Munt. També podria ser versemblant pel lligam de la toponímia, però en el plànol de 1765 es veu molt clarament quin era el recorregut més clar i més pràctic.
Per cert, a Sant Boi (Sant Boy, als segles XVI i XVII) hi havia un Pi de la Justícia on es penjaven de manera massiva als bandolers en el camí que anava a Barcelona (El Camí Ral) i podria ser el que cita Cervantes al Quixot. Et recomano la lectura del llibre "Bàndols i Bandolers al Baix Llobregat (1580-1630)" de Jaume Codina; el pots llegir a l'enllaç http://books.google.es/books?id=w57nTJJAweEC&dq=bandolers+baix+llobregat+jaume+codima&printsec=frontcover&source=bl&ots=fi9pbY5Ldb&sig=KHP9JB--EglKPqdY6TQsfIH1eeg&hl=es&ei=NrA3S-n7J8GZjAejlrVS&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAwQ6AEwAA#v=onepage&q=pi%20just%C3%ADcia&f=false

Salutacions,