08 de febrer, 2010

En busca de la Carrerada perduda


Excursió de recerca del traçat antic del Camí Ral i de la Carrerada per Sant Climent de Llobregat

Una de les meves passions és la de buscar antics camins perduts. I fa uns dies, en un matí de diumenge ben gris, vaig poder compartir aquesta passió amb uns companys de luxe: Xavier Parellada, president del Centre d’Estudis Beguetans; Jaume Vendrell, historiador local de Sant Climent de Llobregat i Miquel Vives, geògraf i un dels millors investigadors de “camineria” que crec que tenim a Catalunya.

L’objectiu era trobar les restes antigues de l’autèntica Carrerada de Sant Climent de Llobregat (també anomenada la Carrerada del Penedès) que a la vegada era el Camí Ral entre Barcelona i Vilafranca del Penedès i comprovar si també es trobaven roderes del pas de carros.

Bona part d’aquesta Carrerada és avui en dia una pista forestal on han desaparegut pràcticament les restes inequívoques de murs per encaminar els ramats o roderes que demostrin el pas de carruatges.

Teníem pistes al respecte: en Jaume Vendrell i el seu pare, i jo mateix, fa alguns anys, havien fet recerca per on podria passar; i la fotografia de un vol de 1956 i les dades del Cadastre ens van confirmar que des del coll de la Creu Xica (prop del cementiri de Sant Climent) fins a l’ermita del Roser passava l’antiga carrerada medieval del Penedès i alhora l’antic Camí Ral.

Tal com podeu veure amb les fotos del reportatge que vaig fer, vam descobrir restes de murs de llicorella fets amb lloses de llicorelles i roderes fetes pel pas de carros. El tema de les roderes és la prova palpable de que a pesar el fort desnivell d’aquest tram, els carros passaven; i tal com ens va comentar en Miquel Vives respecte als topònims d’aquests passos a Catalunya, se’l podria anomenar ben bé “El pas dels matamatxos”.

Vam continuar la nostra excursió per la Carrerada/Camí Ral fins la espectacular Roca del Barret (un lloc espectacular des del punt de vista geològic i natural) i d’allà vam tornar al Cementiri de Sant Climent (punt d’inici de la nostra excursió de recerca) pel camí bell de les Valls, admirant els magnífics marges de pedra seca que es poden localitzar en aquests dos camins.

Un dia rodó a pesar de la grisor del dia. Una excursió molt recomanable.

9 comentaris:

Sergi Turiella ha dit...

Per cert, es va fer un mapa de tots els camins del Baix Llobregat, un a cada municipi, per tècnics del Consell Comarcal, i que està a cada ajuntament, incloent el de Sant Boi. Heu pogut consultar aquest mapa?

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Te refereixes al Camí Ral o a la xarxa de camins de l comarca?

maria ha dit...

molt interessant aquest camí, amb tota la història que té al darrera, i quina sort que el pugueu descobrir perquè el puguem gaudir.

Lola ha dit...

Et felicito pel teu bloc.
Tens uns posts francament interessants. Molt ben il.lustrats i documentats.
Si mai vens per l'Anoia no deixis d'avisar-me que m'agradaria compartir excursió.
Et segueixo amb molt d'interés.

Burg ha dit...

Xavier, felicitats per la feina que esteu fent. Espero que algun dia, quan deixi la vida insular i torni a terra ferma, farem una excursió perquè ens expliqueu tot el que esteu descobrint sobre el camí ral.
M'encantaria!

Salutacions.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Maria, Lola i Burg... Moltes gràcies pels vostres amables comentaris. Com ja sabeu, també segueixo d'a prop els vostres interessants blocs.
Una abraçada.

Josep Puigdengolas ha dit...

Genial!! He gaudit llegint el text i veient les fotos. Salutacions.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Gràcies, Josep, pels teus amables comentaris.
Salutacions,

Eva Sastre Mulet ha dit...

Encara queden persones que no es mouen per interessos crematístics. Quan sembla que tot està perdut te n'adones que hi ha molta gent sensible a la bellesa i respectuosa amb el patrimoni històric i mediambiental.
Personalment acabo de crear un bloc per intentar lluitar pel patrimoni de Mediona: "http://www.medionapassatpresentifutur.blogspot.com"
Ànims
Eva