09 de febrer, 2011

La desapareguda creu de terme de Sant Boi


Investigant sobre la xarxa de camins antics de Sant Boi, i en especial, sobre el Camí Ral que anava de Sant Boi a Vilafranca del Penedès, sempre he tingut la curiositat de saber si ha Sant Boi hi havia existit una creu de terme.

A partir dels s. XIV i XV, va ser habitual a Catalunya la construcció de creus de terme a les entrades de les poblacions al costat del camí. Algunes d'aquestes creus eren veritables joies d'art; i dic eren perquè moltes d'elles van ser destruïdes, especialment, durant la Guerra Civil Espanyola. La destrucció contra els símbols religiosos va ser brutal, i en general, van ser destruïdes moltes obres d'art que no han arribat fins els nostres dies.

Un dels llocs on podem comprovar i consultar la gran quantitat d'aquestes creus que existien a Catalunya és el Fons Fotogràfic Salvany on poden trobar veritables joies documentals de com era el territori a principis del s. XX en retrats de format de fotografia estereoscòpica. En aquest fons podem trobar com era, per exemple, la creu de terme de Sant Vicenç dels Horts, a la qual correspon la foto que he posat per il·lustrar aquest article (no és la de Sant Boi). I curiosament, en aquest arxiu podem trobar interessants fotografies de Sant Boi, però no trobem de la que podia havia estat la Creu de terme de Sant Boi i que en algun document de relacions de camins de Sant Boi de 1848 es citava per demostrar l'antiguitat del Camí Ral; per tant, a principis de segle ja es possible que aquesta creu no existís i que no fos destruïda a la Guerra Civil com tan d'altres.

Fent la consulta a l'amic Carles Serret de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, aquest em va donar la resposta a través d'una citació al llibre que va fer l'historiador Jaume Codina titulat “Llibre de politiqueses i curiositats: memòries de Pau Porcet (1788-1856)”. En aquestes memòries, en Pau Porcet, ens dona la dada de que el 24 de juny de 1850, “lo Riu Llobregat ba beni molt gros, que se ba Cabâ de menjâ tota la terra de la Era Cal Terralló y de la Era de a cal Met de la Mateva, que hi havia una Creu molt adornada de Pedra ab la Ymatge del Gloriós Patró y advocat Sant Baldiri”. En definitiva, a Sant Boi hi havia una creu de terme que podria ser similar a la que existia a Sant Vicenç dels Horts -destruïda durant la Guerra Civil- però que en el nostre cas va ser destruïda per un altre enemic: el riu.

5 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tinc un exemplar, que vaig llegir amb fruïció quan el vaig comprar ja fa anys, del "Llibre de Politiqueses..."
Em sembla un document importantíssim.
Pel que reprodueixes ja és prou explícit en Pau Porcet pel que fa a la ubicació de la creu.
Saps on era l'era de Cal Met de la Mateua?
Ara no soc a casa per a mirar si hi ha alguna referència al llibre "Les Creus de Terme" de l'Albert Bastardes, però, pel que dius, és improbable.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Xiruquero_kumbaià,

Molt probablement, aquesta finca i aquesta creu estava davant de l'inici del carrer Pont de Sant Boi al Carrer Maria Girona (el canal no existia).

Salutacions,

urgellpatrimoni ha dit...

Bon dia, interessant bloc que he trobat per casualitat, amb el teu permís l'enllaço a la meva llista

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Urgellpatrimoni,

Molt interessant també el teu bloc. També m'enllaço.
Salutacions,

urgellpatrimoni ha dit...

Gràcies !