13 de març, 2011

Itinerari pel Parc Forestal de Mas Ratés (Viladecans)










Fa unes setmanes, vaig tenir l'oportunitat de caminar per un recent itinerari forestal que ha realitzat l'ajuntament de Viladecans a la Serra de Miramar al Parc Forestal de Mas Ratés. Es tracta d'un agradable itinerari apte per totes les edats i que permet oxigenar-se als ciutadans de Viladecans sortint a peu des de casa seva (és la sort que tenim en algunes poblacions del Baix Llobregat i que molts del seus habitants valorem com un element de qualitat de vida).

Sempre m'ha agradat el topònim de Miramar... Ho diu tot! I la veritat és que la visió del mar des d'aquesta petita serra -que separa els termes de Viladecans i Sant Climent de Llobregat- és sempre sorprenen.

Però la sorpresa ha estat el tenir una altre visió més espectacular del Montbaig i de la seva ermita de Sant Ramon, des del mirador que hi ha a prop del cim del Mas Ratés. Des d'aquest mirador, recentment creat i on tenim una rosa dels vents per situar-nos, podem admirar el cantó amb més pendent del Montbaig que ens fa veure la muntanya molt més alta i la sensació de que la ermita de Sant Ramon és una baluard inexpugnable.

Són també molt interessants les tipologies de marges de pedra seca de llicorella (amb algun amagatall semblants als que es poden trobar al Montbaig) que podem trobar a prop del mirador, molt visibles, pels treballs forestals de recuperació de la zona que es va cremar l'any passat. Al mateix cim del Mas Ratés, podem veure una de les interessants fites amb la epigrafia “Viladecans” (probablement, són dels segles XVIII o XIX) que s'han trobat en aquesta serra i en el Montbaig, arrel dels incendis forestals i que estan catalogades per l'ajuntament i que el Grup Tres Torres ha divulgat la seva existència i -malauradament- també ha denunciat els actes de vandalisme que pateixen.

També vaig trobar un parell de cassoletes rectangulars que també podrien tenir un origen megalític com les que he anat trobant al Montbaig. I pel que sembla, en aquest lloc els ibers també van fruir de la vista del mar (que el tenien molt més a prop que nosaltres que avui en dia...).

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bo de saber. No hi he estat a la Serra de Miramar. I pel que dius, sens dubte que valdrà la pena seguir les teves passes.
I prou interessant, també, l'enllaç al Grup Tres Torres.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Xiruquero-kumbaià,

La petita Serra de Miramar, com altres espais muntanyencs del nostre litoral, també han patit l'avanç descontrolat de les urbanitzacions que han desnaturalitzat el nostre entorn. D'aquí la importància de preservar -quasi, sagradament- cada pam de la natura que ens envolta.
Salutacions.

M. Antònia ha dit...

Aquest cantó no hi he estat mai, he pujat per l'altre a St Ramon.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Mª. Antonia!

És molt recomanable per fer una passejadeta curteta.