23 d’abril, 2011

“Escollida pels Déus” de Maria Carme Roca

La gran aportació que ens fan als lectors els escriptors de novel·les, és fer-nos volar la imaginació. I la gran aportació que ens fan els escriptors de novel·la històrica, és ajudar-nos a reviure -amb encert o no- un altre temps, uns espais desapareguts, uns personatges que van existir o les runes d'una ciutat que va ser clau per a la història d'un país...

Suposo que és una mica com les pel·lícules amb trama històrica: moltes d'elles es permeten certes llicències que ens ajuden a visualitzar una època i altres són molt més rigoroses.

Era un nen ben petit quan va ser la primera vegada que vaig anar a Empúries. Mon pare que treballava com a professor per les tardes en la desapareguda acadèmia Studium de Sant Boi, va aprofitar una excursió amb els seus alumnes per fer-nos visitar ami i a mon germà les seves runes. Probablement, va ser en aquell moment que en va començar a interessar la història i l'arqueologia; des de llavors he estat un fan de les “pedres”... Però, precisament, era això només el que veia: pedres sense ànima i no sabia el que havia passat entre elles...

Escollida pels Déus” és una gran novel·la que m'ha servit per recrear -d'una manera magistral- quin era l'ànima de aquelles pedres, que es respirava en aquella ciutat que convivia una colònia de grecs forans i els ibers autòctons entre els segles IV i III abans de Crist.

L'edició del llibre de Columna Edicions és d'una gran qualitat, amb unes excel·lents il·lustracions en els dors de la portada i contraportada que reprodueix a vista d'ocell com eren Empúries i Ullastret (Índica) en aquell temps.

Maria Carme Roca ha escrit una novel·la històrica, igual de rodona que les seves anteriors obres (reconec que m'agrada molt com escriu la Maria Carme), molt ben documentada i amb una relació de la bibliografia empleada, que ens permet aproximar-nos -amb rigor històric- a saber com es vivia en aquella època; però es també una novel·la ben entretinguda on el misteri, les intrigues, l'amor i l'erotisme son ben presents, i on s'acaba estimant a molts dels seus personatges.

Ben segur que acabarem sabent més coses, sobretot, de la cultura grega gràcies a la profusa inclusió de termes d'aquesta cultura, aclarits al peu de les seves pàgines.

Avui és Sant Jordi, i si encara no heu escollit llibre per regalar o per regalar-vos, aquesta és la meva proposta. Us asseguro que si hi ha alguna “escollida pels Déus” per la seva creativitat literària és precisament la Maria Carme Roca.


01 d’abril, 2011

Primeres prospeccions arqueològiques a l'Ateneu Santboià

Tal com us deia en el meu post “El que amaga l'ateneu”, els arqueòlegs sempre han cregut que els antics terrenys de l'Ateneu Santboià amaga molta informació del passat de Sant Boi. Doncs bé, s'han començat a trobar restes interessants en els terrenys de l'Ateneu Santboià, gràcies a les prospeccions arqueològiques que l'ajuntament de Sant Boi va iniciar el passat 8 de març.

Esperarem amb candeletes, que quan acabin aquestes excavacions, saber més coses que puguin aportar més dades sobre el nostre passat passat històric a l'època dels ibers i dels romans.

El vídeo és de Baiximagenes