17 d’agost, 2017

O Forte do Abano, patrimoni militar portugués


L’any 1640, en plena Guerra dels Segadors, el rei Felipe IV i el Conde-duque de Olivares van haver de decidir si perdien el control sobre Catalunya o Portugal. No podíem frenar a la vegada dos focs de sublevació davant de la política centralista del conde-duque. I vam decidir, per interessos geoestratègics, no perdre el control sobre Catalunya.


Aquest fet va propiciar la independència total del regne de Portugal (annexionat amb el rei Felipe II). Però els portuguesos sempre es van preparar militarment davant de possibles invasions de tropes castellanes a les seves terres.

Tal com vaig comentar en el meu article sobre el Forte de Sao Jorge de Oitavos (Cascais), una de les zones més vigilades i fortificades per frenar un possible desembarcament va ser la costa de Cascais, atesa la seva importància estratègia a l'època. A partir del 1640, dotze noves fortificacions van ser construïdes al llarg de la costa per aturar un hipotètic atac, aprofitant en algun cas antigues fortificacions del s. XVI. Fortificacions petites amb guarnicions escasses de soldats i amb poques bateries de canons, i amb una clara voluntat de ser més disuasòries que efectives des del punt de vista militar.

Una d'aquelles fortificacions que encara queden dempeus és el Forte do Abano, també anomenat Forte do Guincho o Forte das Velas. Aquest fort va ser construït al voltant de l'any 1642 durant el regnat de João IV. Té un format rectangular, amb un pati central -ara innacessible-, i amb una mena de terrassa de cara el mar i una part de la muralla preparada per allotjar artilleria.

És un lloc espectacular, digne de ser l'escenari d'una pel·lícula d'aventures i de pirates. No en va, aquest magnífic racó està situat a la platja d'Abano (Praia da Abano), un més dels magnífics paratges naturals del Parc Natural Sintra-Cascais. Un lloc que forma part del recorregut de la GR 11 E9 Caminho do Atlântico i que potser una magnífica excursió des de la ciutat de Cascais.

Més informació a "Fortificaçoes Marítimas de Cascais"


Platja d'Abano, Praia do Abano



 


14 d’agost, 2017

Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?

"Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?" va ser la meva comunicació a la IX Trobada de Centres d'Estudi i d'Estudiosos i d'Eramprunyà cel·lebrada a Viladecans durant el mes de novembre de 2016. Es tracta d'una recopilació de totes les troballes ja conegudes anteriorment o que he anant descobrint personalment al llarg d'aquests darrers anys pel que fa als anomenats eremitoris al territori de Sant Boi de Llobregat.

 

L’eremitisme es una forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud enmig de la natura. És un fenomen religiós que els historiadors han datat en el seu inici en el S. III amb la figura de Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient.

"Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?" parla de les primeres referències arqueológiques dels anys 80 al respecte de Montserrat Pagès i Paretas, doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i que en l’actualitat és la conservadora d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També assenyalo en diversos mapes i ortofotografies les ubicacions de les restes actuals i dels que han desaparegut al llarg de temps.

La conclusió del treball és la necessitat d'una o vàries excavacions arqueològiques d'alguns d'aquests possibles eremitoris que certifiquin que ho sont i que es puguin datar adequadament, ja que la tipificació es va fer únicament per analogia a restes similars a la comarca.

La IX Trobada d'Erampruyà va ser dedicada a les capelles, ermites i esglésies d’aquest antic territori, situat a l’actual Baix Llobregat. Aquesta edició de la trobada estava organitzada pel Grup Tres Torres de Viladecans i comptava amb la participació del Centre d’Estudis Beguetans, el Centre d’Estudis Santboians, el Centre d’Estudis de Gavà, Més de 1.000 Històries de Sant Climent de Llobregat, i el Grup de Recerques Històrqies de Castelldefels; la col·laboració de la CCEPC, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Museu de Viladecans, l’Ajuntament de Gavà i l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i el suport de l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Viladecans.

PDF "Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?"
Totes les ponències de la IX Trobada d'Eramprunyà