Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedra seca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedra seca. Mostrar tots els missatges

10 de febrer, 2022

El documental “Els Misteris de Can Palós”

 


El documental ha estat dirigit per en Xavier Sánchez, CEO de El Marge Comunica i alhora estudiós local de Sant Boi i actual vice president de la Rutlla, centre d’estudis santboians.

En “Els misteris de Can Palós” s’explica els enigmes i les diferents troballes arqueològiques d’aquesta petita masia del sege XVIII, així com va ser la seva rehabilitació i l’ús actual que te aquest edifici com a aula de natura.


El relat del documental comença explicant que l’any 2016, uns humils -i alhora misteriosos- maons del segle XVIII de la masia de Can Palós, dipositats en el Museu de Sant Boi de Llobregat, van formar part de la ambiciosa exposició temporal “D'obra. Ceràmica aplicada a l'arquitectura”, exposada i impulsada pel Museu del Disseny de Barcelona.


De fet, el documental ha comptat en el seu rodatge amb la col·laboració del Museu del Disseny de Barcelona, així com del Museu de Sant Boi, l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi i dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya que actualment gestionen l’Aula de Natura de Can Palós. El documental ha rebut el suport econòmic d’una subvenció del departament de cultura de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

 




 

La banda sonora és del disc “Shedneryan” del compositor de Vilafranca del Penedès, Roger Subirana. Subirana té una amplia discografia i és un compositor habitual de bandes sonores pel cinema, mappings i la publicitat.

Ha estat tot un repte professional el rodatge i edició d’aquest documental en tan sols 4 mesos i en el que surten entrevistes a diverses persones que aporten coneixements o testimonis sobre “els misteris” de la masia de Can Palós..

El documental va ser estrenat -gràcies a la col·laboració de La Rutlla, Centre d'Estudis Santboians- durant els díes 27 de gener i 9 de febrer del 2022 en els Cinemes Can castellet de Sant Boi.


 













 


15 de març, 2013

La ruta de la pedra seca del Montbaig






En els darrers anys, l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat, ha fet una tasca molt important pel que fa a la recuperació del patrimoni de pedra seca-construïda amb llicorella- a l'entorn del seu Parc Forestal del Montbaig, essent en aquests moments una població capdavantera no només a la comarca del Baix Llobregat, sinó també en tot l'àmbit de Catalunya i de l'Estat Espanyol. És un fet que em fa especial il·lusió perquè com a haureu comprovat a través del meu bloc, és un tema que m'apassiona i al qual crec haver contribuït en la seva divulgació en l'àmbit de la meva ciutat.


Com a guinda d'aquests treballs de recuperació, a l'abril d'aquest any, l'ajuntament va inaugurar La ruta de Pedra Seca del Montbaig. En aquesta ruta es pot fer un recorregut circular molt interessant per la muntanya del Montbaig, convertint-se en una magnífica alternativa a la tradicional pujada pel camí de sempre a l'ermita de Sant Ramon; i alhora ens permet conèixer una part molt important d'aquest interessant patrimoni recuperat i l'entorn natural d'aquest parc forestal.

La ruta s'inicia a l'aparcament del parc forestal que hi ha a la sortida de Sant Boi endirecció a Sant Climent de Llobregat. Des d'aquest lloc, s'agafa el Camí de l'Ermita i podem seguir tot un seguit de senyals informatives fetes amb pals de plàstic reciclat d'hivernacles.

Abans d'arribar a la Torrede les Bruixes o antic Pavelló de caça del Marquès de Cornellà, trobem un corriol que baixa en direcció a la carretera de Sant Climent i per on podem fer una part de la ruta pel que queda de l'antic Camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès, veient les seves espectaculars roderes (aquest tram el podem fer també a la baixada).

Poc desprès de la Torre de les Bruixes (centre d'informació del Parc Forestal del Montbaig), trobarem a ma esquerra un senyal que ens indica l'àrea de lleure del Benviure, on es molt recomanable parar-se a fer un most i admirar la magnífica recuperació de marges amb petits “oratoris” encastats a les seves parets.

Continuem pel camí principal i arribem a una cruïlla. Seguint pel camí de la dreta que puja fortament, deixant el camí principal que va en direcció al'ermita i la Font de Gualbes.

Desprès de passar per sota d'una torre elèctrica, arribem a un racó on hi ha un marge ambles restes d'un antic safareig per preparar el sulfalt de coure i d'un cup. Deixem una pista que baixa a la dreta i continuem caminant per un corriol que s'endinsa per l'esquerra en un ombrívol bosc de pins, roures i alzines. Aquest corriol és d'una gran bellesa i sota el bosc podem veure una gran quantitat d'antics marges que ens demostren que aquest bosc no existia i que tota la muntanya havia estat absolutament aprofitada per conreu de la vinya, en especial.

Desprès de passar al costat d'una antiga bassa feta amb maons i de les runes d'una cabana de planta quadrada, pugem per un camí amb marges en forma de zig-zagi sota una línia elèctrica. Arribem a una nova cruïlla. A la dreta continua el Camí Ral fins el pont que travessa l'Estret de Roques. Nosaltres continuem pel sender que hi ha l'esquerra i deixant la pista que puja directament a l'ermita de Sant Ramon.

Caminem per un sender de mitja costa amb magnífiques vistes sobre el Delta del Llobregat i la Serra de Collserola. Desprès de deixar una nova cruïlla (pel corriol que baixa a l'esquerra, podem retornar a Torre de les Bruixes, caminant paral·lelament per l'antiga carrerada del Montbaig) pugem pel sender i poc desprès trobem un petit corriol que s'enfila fins arribar a una bancada amb un extraordinari marge i, sobretot, amb les restes d'una antiga i gran barraca de planta quadrada amb una quadra adjacent; també hi ha un cup molt bé conservat.

Continuem pujant -seguint sempre els senyals- per un corriol que ens fa travessar antics marges i que ens porta fins a una espectacular cabana de planta circular. A prop de la cabana, trobem també un safareig per preparar el sulfat de coure molt ben conservat i una cisterna de recollida d'aigua. Des d'aquí podem pujar per una ampla pista fins l'ermita de Sant Ramon o bé baixar per a aquesta pista fins arribar a una corba on agafem un corriol senyalitzat que baixa per sota d'alzines i roures (tot just començar aquest corriol, podem trobar a ma dreta una de les enigmàtiques roques amb inscultures amb formes de cassoletes que hi han al Montbaig i que podrien tenir un origen megalític). Arribem a una nova cruïlla i continuem pel sender de l'esquerra on podem veureun altre interessant marge amb restes d'un amagatall. Baixem per unes escaletes i arribem a la pista principal. Continuem per la dreta.

A ma esquerra trobem un sender que baixa per unes escaletes fetes amb pedra de llicorella itenint al costat esquerra un mur fet amb llicorelles i maons. De seguida arribem a una altre espectacular cabana de pedra seca recuperada, de planta quadrada i amb corral, emmarcada a l'horitzó amb el característic perfil del Montpedrós (un bon lloc per fer una foto de record de la ruta!).

Continuem baixant pel sender fins que arribem -desprès de passar al costat d'alts marges-a un cobert i un gran corral recentment construït i que serveix per albergar els ramats de cabres encarregades del manteniment de les franges contra incendis de la zona forestal de Sant Boi (la construcció s'ha fet amb molta cura amb l'entorn i també incorporala pedra seca).

Seguim per una pista a ma esquerra i enllacem amb el camí principal que puja a l'ermita de Sant Ramon. Baixem cap a la dreta i arribem a la Font de Gualbes i d'aquí tornem a l'inici de la nostra ruta.

27 de febrer, 2012

Caminat per l'Anell Verd de Sant Boi (I)



Feia temps que tenia ganes de caminar. I vaig pensar que la millor ruta per fer el Camí de l'Anell Verd de Sant Boi. Una ruta de 16 km que té l'atractiu d'unir el nucli històric de Sant Boi amb el Parc del Riu de Llobregat, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el conjunt de la Colònia Güell, la vall del Llor, el Parc Forestal del Montbaig i el Parc metropolità de la Muntanyeta.
Aquesta ruta forma part de la xarxa de Camins Naturals del Ministeri d'agricultura, alimentació i medi ambient i va ser impulsada des de l'ajuntament de Sant Boi en el darrers anys. Està molt ben senyalitzada i compta amb diverses zones de lleure. És una ruta apta per a tothom per fer a peu i amb bicicleta (encara que el tram entre l'Estret de Roques i Ermita de Sant Ramon té una forta pujada no apta per a bicis normals de passeig)


TRAM ESTACIÓ FGC SANT BOI – CREU PI D'EN CARTRÓ

Aquest tram té l'al·licient de passar d'acabar al punt més alt del terme de Sant Boi: el Pi de Cartró (338 m).

(0:00) Estació FGC Sant Boi

Sortim de l'estació de FGC (+info per arribar a la Sant Boi amb FGC) i girem a l'esquerra. Desprès de passar al costat d'un marquesina de bus de la L96, passem al costat de la petita placeta dedicada a la figura Charles Robert Darwin. Continuem caminant per una vorera al costat d'un mur sota la via del tren que té tot un seguit de curiosos relleus de ferro on estan representades les aus més representatives del Delta del Llobregat.

(0:02) Pas de la Barca

Trobem una passarel·la on hi ha la reproducció d'una antiga pedra que senyalava el pas de la barca de Sant Boi al s. XVII. Trobem uns plafons explicatius de la història d'aquest pas i de l'antic Camí Ral que unia Sant Boi i Vilafranca del Penedès. També hi ha un plafó informatiu de la ruta de l'Anell Verd. En front de la passarel·la, trobem les Termes Romanes i l'accés pel carrer de L'Hospital al Museu de Sant Boi.


(0:04) Riu Llobregat

Després de creuar el Canal de la Dreta i la carretera de Sant Vicenç, arribem al costat del riu Llobregat. Continuem pel camí de l'esquerra direcció Colònia Güell. Per la dreta es va fins el Prat de Llobregat, a Can Comas (centre d'intrepretació del Parc Agrari del Baix Llobregat) i als Espais Naturals del Delta del Llobregat.


(0:06) Pont del Parc fluvial


(0:10) Pont riera Bertrán

Desprès de passar un cercat fet amb troncs, continuem per la pista de la dreta. El camí es absolutament pla. Caminem paral·lelament al riu Llobregat i podem aprofitar alguna petita aclarida per observar la seva avifauna.


(0:35) Estació de bombeig

Arribem a la estació de bombeig pintada amb uns murals espectaculars de l'artista Mateo Lara. Continuem per l'esquerra, al costat de la riera de Can Soler en direcció a la muntanya.


(0:37) Pont de l'AVE

Passem per sota de l'impressionant pont de l'AVE. Creuem un petit canal de regadiu i continuem pel camí arbolat que hi ha al costat de la riera de Can Soler en direcció a la Colònia Güell.


 (0:54) Camp de Carxofes

Acaba el camí paral·lel de la riera de Can Soler i arribem a una cruïlla continuem per l'esquerra en direcció a l'estació de FGC de la Ciutat Cooperativa.


(1:01) Estació FGC Ciutat Cooperativa.

Arribem al davant de l'estació de la Ciutat Cooperativa. Continuem per la dreta per un camí que va paral·lel al costat d'un camí agrícola asfaltat (amb cercat de troncs de fusta). Vista panoràmica a la dreta del Parc Agrari del Baix Llobregat, emmarcat amb la Serra de Collserola.

(1:15) Estació FGC Colònia Güell

Acaba el camí. Creuem el camí agrícola asfaltat i pugem a l'estació de FGC. Arribem a una rotonda de la carretera de Sant Vicenç. A la dreta, veiem la Torre Salbana o Torre d'Eles. Continuem per l'esquerra seguint unes passes blaves pintades al terra. Arribant a un semàfor, creuem la carretera. Poc desprès girem a la dreta, davant de la entrada del recinte industrial de la Colònia Güell.

(1:20) Parc de la Colònia Güell

Continuem per la dreta per un passeig arbolat al costat d'un interessant terrassa geològica amb l'aflorament de còdols arrodonits.


(1:25) Colònia Güell

Arribem fins a la plaça d'Alsem Clave on ja podem admirar algunes de les magnífiques cases modernistes que alberga aquesta antiga colònia industrial. Trobem un parc on podem descansar o esmorzar. També és molt recomanable fer un cafè o esmorzar al Cafè de l'Ateneu Unió (un local amb regust de principis del segle XX) o comprar el pa del Forn Sant Joan; tot això a la plaça Joan Güell on trobarem un monument al fundador de la Colònia Güell. Si tenim temps, és molt recomanable visitar el Centre d'Interpretació de la Colònia Güell i la Cripta de Gaudí. Continuem caminant pel carrer Arañó, passat al costat de l'edifici modernista de la biblioteca.


(1:28) Escola Colònia Güell

Acaba el carrer Arañó i arribem a un bosquet de pins que alberga la magnífica escola modernista de la Colònia. Continuem per un camí de terra amb faroles fins arribar a una carretera local. Continuem per l'esquerra fins arribar a una petita rotonda. Abans d'arribar, creuem la carretera i continuem caminant per la dreta de la carretera. A la dreta, veiem el perfil de l'imponent Montpedrós.


(1:38) Cases del Llor

Arribem a les Cases del Llor (bon lloc per proveir-se de calçots). Deixem de caminar al costat de la carretera i agafem un camí en direcció a Can Ros del Llor.

(1:43) Can Ros del Llor

Passem al costat de la emblanquinada masia de Can Ros del Llor. Continuem pel Camí de Can Salgado en direcció a la muntanya.


(1:58) Can Salgado
Arribem a la entrada del recinte de la masia de Can Salgado. Girem a la esquerra per una pista forestal molt ampla amb un cercat de fusta. Passarem al costat d'una gran antena.

(2:07) Riera de Can Soler

Travessem la riera de Can Soler, entrant en bosc d'alzines i roures. Pugem en direcció a Can Codina.

(2:13) Can Codina

Arribem a la entrada de Can Codina. Continuem per la dreta per una pista asfaltada. Arribem a la entrada de la masia de Santa Bàrbara i al final del carrer Eucaliptus. Continuem pel Camí Vell de Torrelles, una pista forestal que surt a l'esquerra de la entrada de la masia de Santa Bàrbara. Baixem en direcció a la muntanya i entrem en la vall del Llor. Arribem a una cruïlla i continuem per la dreta. Arribem a l'aparcament de l restaurant de la Masia de Santa Bàrbara (antiga torre medieval del Llor i seu de la desapareguda jurisdicció medieval de la Quadra del Llor).

(2:17) Masia de Santa Bàrbara

Un cop a l'aparcament de la Masia de Santa Bàrbara, deixem el Camí Vell de Torrelles i caminem cap a la dreta en direcció a una olivera que hi ha al final de l'aparcament. Darrera l'olivera, hi ha un camí que baixa per un frondós bosc d'alzines. Arribem a una cruïlla. Continuem per l'esquerra pel Camí de Can Palós.

(2:21) Torrent del Llor

Pugem per la pista en direcció a la Masia de Can Pubill, deixam tots els trencalls que ens quedin a la dreta. De seguida veiem la magnífica masia de Can Pubill, emmarcada per marges de pedra seca amb oliveres i cirerers.


(2:31) Masia de Can Pubill

Passem al costat de la masia, respectant aquesta finca privada (s'ha d'anar en compte amb els gossos). Desprès de passar per una corba que travessa el torrent de Can Pubill, ens trobem a ma dreta les vinyes de Can Palós. Més endavant, ens trobem un corriol amb baranes de fusta que baixa fins el torrent de Can Palós (un magnífic racó amb un bosc molt ombrívol). A ma dreta, ja veiem la masia de Can Palós.


(2:43) Casa de colònies de Can Palós (antiga Masia Can Palós) i àrea de lleure de Can Palós

Arribem a l'àrea de lleure de Can Palós. És un magnífic lloc per descansar (hi ha ombra), beure aigua (hi ha font) i menjar (hi han taules i bancs).


(2:53) Final del Camí de Can Palós

Arribem a una altre pista anomenada Camí de Can Cartró. Girem a l'esquerra. A la dreta, veiem el Montpedrós, i a l'esquerra d'aquest, la masia de Can Cartró. Continuem sempre per l'esquerra per un a pista amb un cercat de fusta.


(3:00) Inici corriol Pi de Cartró

Trobem a la dreta, un corriol indicat per on es puja al cim del Pi de Cartró. Deixem la pista i pugem.

(3:13) Creu del Pi de Cartró

Arribem al cim del Pi de Cartró on hi ha la creu del mateix nom. Aquesta creu va ser col·locada l'any 1956 per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) en lloc que hi havia ocupat un pi gegant que va existir fins a principis del segle XX i que servia de senyal pels vaixells que arribaven al port de Barcelona. Final de la 1a etapa de l'Anell Verd de Sant Boi.

22 d’octubre, 2011

Les pedres d'Orla Barry



Aquest estiu, vaig visitar a Lisboa, l'exposició Five Rings” dels artistes Orla Barry & Rui Chafes al Museu Colecçao Berardo, situat a l'imponent Centre Cultural de Belem. De totes les exposicions temporals que hi havia en aquest museu, aquesta és la que vaig trobar més interessant.
Però com a qualsevol persona, una obra ens pot generar diversos sentiments, ens pot dir alguna cosa o no, o ens pot atreure o provocar un sentiment de menyspreu. En aquest cas, un aspecte de l'exposició centrada en l'obra d'Orla Barry em va fer sentir-me identificat amb una de les coses que m'apassionen: les pedres.
Des de petit, he sentit una atracció per les pedres. I per pedres de tot tipus: minerals, roques, restes arqueològiques, fòssils, pedra seca... Però, sobretot, per les pedres arrodonides i les formes que la natura les ha dotat. La meva col·lecció -que de tant en tant m'haig de desfer-me- recull pedres arrodonides de molts llocs i tenen una significació especial perquè sempre han estat relacionades amb moments feliços. De fet, les pedres crec que estan carregades de l'energia de la natura o per les persones que les han manipulat; i a mi, m'agrada regalar pedres carregades amb els meus sentiments.
Doncs com us explicava, Barry presenta en aquesta exposició la Collection 1996-2011, una obra constituïda per sis vitrines que contenen la seva col·lecció de pedres, que l'artista ha batejat amb un nom segons el seu aspecte, en una espècie de joc infantil metafòric que realça cadascuna de les peces perquè tinguin l'adequat nivell per estar exposades en un museu.
També he descobert d'aquesta polifacètica artista irlandesa, una obra feta en pedra seca de pissarres per un jardí on també combina uns escrits de lletra lligada fets amb pedra arrodonida. Una obra i una artista que ben segur continuaré seguint ben a prop.