Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges

27 de febrer, 2012

Caminat per l'Anell Verd de Sant Boi (I)



Feia temps que tenia ganes de caminar. I vaig pensar que la millor ruta per fer el Camí de l'Anell Verd de Sant Boi. Una ruta de 16 km que té l'atractiu d'unir el nucli històric de Sant Boi amb el Parc del Riu de Llobregat, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el conjunt de la Colònia Güell, la vall del Llor, el Parc Forestal del Montbaig i el Parc metropolità de la Muntanyeta.
Aquesta ruta forma part de la xarxa de Camins Naturals del Ministeri d'agricultura, alimentació i medi ambient i va ser impulsada des de l'ajuntament de Sant Boi en el darrers anys. Està molt ben senyalitzada i compta amb diverses zones de lleure. És una ruta apta per a tothom per fer a peu i amb bicicleta (encara que el tram entre l'Estret de Roques i Ermita de Sant Ramon té una forta pujada no apta per a bicis normals de passeig)


TRAM ESTACIÓ FGC SANT BOI – CREU PI D'EN CARTRÓ

Aquest tram té l'al·licient de passar d'acabar al punt més alt del terme de Sant Boi: el Pi de Cartró (338 m).

(0:00) Estació FGC Sant Boi

Sortim de l'estació de FGC (+info per arribar a la Sant Boi amb FGC) i girem a l'esquerra. Desprès de passar al costat d'un marquesina de bus de la L96, passem al costat de la petita placeta dedicada a la figura Charles Robert Darwin. Continuem caminant per una vorera al costat d'un mur sota la via del tren que té tot un seguit de curiosos relleus de ferro on estan representades les aus més representatives del Delta del Llobregat.

(0:02) Pas de la Barca

Trobem una passarel·la on hi ha la reproducció d'una antiga pedra que senyalava el pas de la barca de Sant Boi al s. XVII. Trobem uns plafons explicatius de la història d'aquest pas i de l'antic Camí Ral que unia Sant Boi i Vilafranca del Penedès. També hi ha un plafó informatiu de la ruta de l'Anell Verd. En front de la passarel·la, trobem les Termes Romanes i l'accés pel carrer de L'Hospital al Museu de Sant Boi.


(0:04) Riu Llobregat

Després de creuar el Canal de la Dreta i la carretera de Sant Vicenç, arribem al costat del riu Llobregat. Continuem pel camí de l'esquerra direcció Colònia Güell. Per la dreta es va fins el Prat de Llobregat, a Can Comas (centre d'intrepretació del Parc Agrari del Baix Llobregat) i als Espais Naturals del Delta del Llobregat.


(0:06) Pont del Parc fluvial


(0:10) Pont riera Bertrán

Desprès de passar un cercat fet amb troncs, continuem per la pista de la dreta. El camí es absolutament pla. Caminem paral·lelament al riu Llobregat i podem aprofitar alguna petita aclarida per observar la seva avifauna.


(0:35) Estació de bombeig

Arribem a la estació de bombeig pintada amb uns murals espectaculars de l'artista Mateo Lara. Continuem per l'esquerra, al costat de la riera de Can Soler en direcció a la muntanya.


(0:37) Pont de l'AVE

Passem per sota de l'impressionant pont de l'AVE. Creuem un petit canal de regadiu i continuem pel camí arbolat que hi ha al costat de la riera de Can Soler en direcció a la Colònia Güell.


 (0:54) Camp de Carxofes

Acaba el camí paral·lel de la riera de Can Soler i arribem a una cruïlla continuem per l'esquerra en direcció a l'estació de FGC de la Ciutat Cooperativa.


(1:01) Estació FGC Ciutat Cooperativa.

Arribem al davant de l'estació de la Ciutat Cooperativa. Continuem per la dreta per un camí que va paral·lel al costat d'un camí agrícola asfaltat (amb cercat de troncs de fusta). Vista panoràmica a la dreta del Parc Agrari del Baix Llobregat, emmarcat amb la Serra de Collserola.

(1:15) Estació FGC Colònia Güell

Acaba el camí. Creuem el camí agrícola asfaltat i pugem a l'estació de FGC. Arribem a una rotonda de la carretera de Sant Vicenç. A la dreta, veiem la Torre Salbana o Torre d'Eles. Continuem per l'esquerra seguint unes passes blaves pintades al terra. Arribant a un semàfor, creuem la carretera. Poc desprès girem a la dreta, davant de la entrada del recinte industrial de la Colònia Güell.

(1:20) Parc de la Colònia Güell

Continuem per la dreta per un passeig arbolat al costat d'un interessant terrassa geològica amb l'aflorament de còdols arrodonits.


(1:25) Colònia Güell

Arribem fins a la plaça d'Alsem Clave on ja podem admirar algunes de les magnífiques cases modernistes que alberga aquesta antiga colònia industrial. Trobem un parc on podem descansar o esmorzar. També és molt recomanable fer un cafè o esmorzar al Cafè de l'Ateneu Unió (un local amb regust de principis del segle XX) o comprar el pa del Forn Sant Joan; tot això a la plaça Joan Güell on trobarem un monument al fundador de la Colònia Güell. Si tenim temps, és molt recomanable visitar el Centre d'Interpretació de la Colònia Güell i la Cripta de Gaudí. Continuem caminant pel carrer Arañó, passat al costat de l'edifici modernista de la biblioteca.


(1:28) Escola Colònia Güell

Acaba el carrer Arañó i arribem a un bosquet de pins que alberga la magnífica escola modernista de la Colònia. Continuem per un camí de terra amb faroles fins arribar a una carretera local. Continuem per l'esquerra fins arribar a una petita rotonda. Abans d'arribar, creuem la carretera i continuem caminant per la dreta de la carretera. A la dreta, veiem el perfil de l'imponent Montpedrós.


(1:38) Cases del Llor

Arribem a les Cases del Llor (bon lloc per proveir-se de calçots). Deixem de caminar al costat de la carretera i agafem un camí en direcció a Can Ros del Llor.

(1:43) Can Ros del Llor

Passem al costat de la emblanquinada masia de Can Ros del Llor. Continuem pel Camí de Can Salgado en direcció a la muntanya.


(1:58) Can Salgado
Arribem a la entrada del recinte de la masia de Can Salgado. Girem a la esquerra per una pista forestal molt ampla amb un cercat de fusta. Passarem al costat d'una gran antena.

(2:07) Riera de Can Soler

Travessem la riera de Can Soler, entrant en bosc d'alzines i roures. Pugem en direcció a Can Codina.

(2:13) Can Codina

Arribem a la entrada de Can Codina. Continuem per la dreta per una pista asfaltada. Arribem a la entrada de la masia de Santa Bàrbara i al final del carrer Eucaliptus. Continuem pel Camí Vell de Torrelles, una pista forestal que surt a l'esquerra de la entrada de la masia de Santa Bàrbara. Baixem en direcció a la muntanya i entrem en la vall del Llor. Arribem a una cruïlla i continuem per la dreta. Arribem a l'aparcament de l restaurant de la Masia de Santa Bàrbara (antiga torre medieval del Llor i seu de la desapareguda jurisdicció medieval de la Quadra del Llor).

(2:17) Masia de Santa Bàrbara

Un cop a l'aparcament de la Masia de Santa Bàrbara, deixem el Camí Vell de Torrelles i caminem cap a la dreta en direcció a una olivera que hi ha al final de l'aparcament. Darrera l'olivera, hi ha un camí que baixa per un frondós bosc d'alzines. Arribem a una cruïlla. Continuem per l'esquerra pel Camí de Can Palós.

(2:21) Torrent del Llor

Pugem per la pista en direcció a la Masia de Can Pubill, deixam tots els trencalls que ens quedin a la dreta. De seguida veiem la magnífica masia de Can Pubill, emmarcada per marges de pedra seca amb oliveres i cirerers.


(2:31) Masia de Can Pubill

Passem al costat de la masia, respectant aquesta finca privada (s'ha d'anar en compte amb els gossos). Desprès de passar per una corba que travessa el torrent de Can Pubill, ens trobem a ma dreta les vinyes de Can Palós. Més endavant, ens trobem un corriol amb baranes de fusta que baixa fins el torrent de Can Palós (un magnífic racó amb un bosc molt ombrívol). A ma dreta, ja veiem la masia de Can Palós.


(2:43) Casa de colònies de Can Palós (antiga Masia Can Palós) i àrea de lleure de Can Palós

Arribem a l'àrea de lleure de Can Palós. És un magnífic lloc per descansar (hi ha ombra), beure aigua (hi ha font) i menjar (hi han taules i bancs).


(2:53) Final del Camí de Can Palós

Arribem a una altre pista anomenada Camí de Can Cartró. Girem a l'esquerra. A la dreta, veiem el Montpedrós, i a l'esquerra d'aquest, la masia de Can Cartró. Continuem sempre per l'esquerra per un a pista amb un cercat de fusta.


(3:00) Inici corriol Pi de Cartró

Trobem a la dreta, un corriol indicat per on es puja al cim del Pi de Cartró. Deixem la pista i pugem.

(3:13) Creu del Pi de Cartró

Arribem al cim del Pi de Cartró on hi ha la creu del mateix nom. Aquesta creu va ser col·locada l'any 1956 per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) en lloc que hi havia ocupat un pi gegant que va existir fins a principis del segle XX i que servia de senyal pels vaixells que arribaven al port de Barcelona. Final de la 1a etapa de l'Anell Verd de Sant Boi.

25 de setembre, 2011

Rutes vora el mar (X). Des de la Praia da Ursa a Praia da Adraga, paradís portuguès







Milers de turistes s'aproximen cada any al Cabo da Roca (Portugal), el punt més occidental del continent europeu; és un clàssic turístic on acaben moltes excursions organitzades, coincidint especialment en la marxa del sol per l'horitzó al vespre. Però, ben a prop d'aquest lloc força massificat pel turisme “de-fer-una-foto-i-ja-està”, hi ha un veritable paradís que el viatger (és diferent ser viatger que turista) a qui li agradi caminar no s'ha de perdre: la Praia da Ursa (la platja de l'Ossa). Anar a Portugal i no veure aquesta meravella de la natura no tindria perdó...

Aquest racó és dels més bells i espectaculars que he vist a la meva vida i la ruta que us proposo és la millor que he fet de totes les que he tingut la sort de caminar, i que en aquest bloc heu pogut llegir. Podeu fer ruta que us proposo o bé únicament fruir d'aquesta platja situada en un lloc absolutament natural i salvatge. De fet, la Guia Michelin la considera una de les platges més boniques del món.

Per arribar, s'ha d'anar en cotxe per la carretera EN247 que va de Sintra a Cascais, passant per Colares i agafar el trencall que va Azoia/Cabo da Roca, i a 300 metres abans d'arribar al far del Cabo da Roca, veurem la indicació de la platja d'Ursa. Immediatament, trobarem un aparcament on hem de deixar el cotxe sinó disposem d'un 4x4. Des d'aquí, caminem per una pista atrinxerada (10') en direcció al mar i que acaba en una mena de rotonda. En aquest punt, ja descobrirem una espectacular vista. Des d'aquest lloc, ens trobarem l'inici de dos senders sense senyalitzar. El de l'esquerra ens porta directament a la platja (i també, en un trencall que hi desprès, ens portaria al Cabo da Roca) i el de la dreta es dirigeix cap el torrent Ribeira da Ursa i a sobre de la seva cascada que aboca el mar. La nostra ruta segueix per aquest camí, desprès d'haver deixar un parell de senders cap a l'esquerra que també ens portaríem -més incòmodament- a la Praia da Ursa. La baixada cap el torrent és en alguns moments complicada i es necessita grimpar (porteu botes i un pal de muntanya). Un cop arribem al torrent i a la seva cascada, el creuem en un punt estret i comencem a pujar fortament per un camí que voreja el penya-segat en direcció nord. El camí no està en cap moment senyalitzat i hem de seguir utilitzant el sentit comú caminant vora el mar i admirant les vistes que ens ofereixen els penya-segats fins arribar al enorme Fojo da Adraga (45'), una enorme cavitat vertical d'origen volcànic i a la immensa Pedra da Alvidrar, un penya-segat pràcticament vertical on antigament es llançaven al mar als condenats a mort (Aneu molt en compte!!! No és una ruta adequada per anar amb nens). Immediatament, bordegem la Praia do Cavalo (molt perillós...) a una alçada brutal. Des d'aquí, ja divisem la Praia da Adraga a on hem de baixar fins l'aparcament d'aquesta platja (15'). El lloc és d'una increïble bellesa, essent també una platja verge però amb serveis com lavabos, dutxes i restauració. A l'estiu, és un premi arribar a aquest lloc, banyar-se i menjar un econòmic menú.

La tornada la podem fer per una còmode pista que trobarem seguint per la carretera asfaltada de l'aparcament a ma dreta, seguint els senyals blancs i vermells de la GR 11 E9 “Caminho do Atlantico” en direcció Ulgueira o Cabo da Roca. El camí (desprès de travessar la població d'Ulgueiria) ens tornarà finalment a la carretera que va en direcció al Cabo da Roca i que hem de seguir a ma dreta fins arribar de nou al trencall i aparcament de la Praia da Ursa (50').

Finalment, us recomano que veieu aquesta interessant infografia sobre la Praia da Ursa (en portuguès)

06 de juliol, 2011

Anar d'alberg. Una bona oportunitat de fer turisme econòmicament.





He tingut l'oportunitat d'estar un cap de setmana amb la família en un alberg de la Xarxa nacional de Catalunya (XANASCAT). En concret, en l'alberg Mare de Déu de les Neus, ubicat a La Molina, comarca de la Cerdanya.

Era la meva primera experiència en un alberg nacional. De jove, havia estat en albergs d'Holanda i de Bèlgica, però mai en un de Catalunya o de la resta d'Espanya. De fet, sempre he relacionat els albergs amb el fet de ser joves; però és també una bona opció per a famílies o grups nombrosos.

Es tracta, francament, d'una opció molt econòmica. I en el cas de l'alberg de La Molina, encara més tenint en compte que els establiments hotelers i de turisme rural d'aquesta atractiva comarca son un pel pujats en relació a altres zones turístiques de Catalunya. En la temporada de la neu, és un bon lloc d'estada en un entorn com La Molina on la pràctica de l'esquí és cara per moltes famílies i on s'agrava pel preu de l'estada.

Les instal·lacions son correctes i netes sense cap tipus de luxe, però pràctiques. L'entorn és magnífic perquè els nens juguin sense limitacions. L'estricte limitació d'horaris pel que fa als esmorzars, dinars i sopars, obliga a planificar d'una altre manera les activitats que vulguem fer, fet compensat per un preu molt competitiu en règim de pensió complerta. Tampoc esperem una gran varietat en el menjar. Però no ens enganyem, aquest alberg i els altres de la Xarxa, ens ofereixen l'oportunitat d'estar en llocs que d'una altre manera seria més difícil o costós. I pels temps que corren, per a les famílies anar d'alberg és una bona oportunitat per fruir dels paisatges que -privilegiadament- ens ofereix Catalunya.

I la prova és el que vam fer la família en una estada en dissabte-diumenge d'una nit i que podria ser una recomanació per fer un tast turístic des d'aquest lloc (encara que la Cerdanya té moltíssimes més possibilitats):

1.- Anada a la Cerdanya per la carretera de la Collada de Tosses (ens volíem estalviar el peatge del Túnel del Cadí). Ara, hi ha una magnífica autovia que arriba a Ripoll. La resta de la carretera fins a Ribes de Freser és molt bona i d'aquí fins la Collada, tenim una carretera de muntanya amb molta corba, però amb magnífiques panoràmiques. Vam parar a Planoles per comprar provisions (embotits de Planoles, bàsicament...).

2.- Abans d'anar a l'alberg, vam decidir de fer un pícnic (fins les 15 hores no podíem entrar) a l'àrea de lleure de la Font de l'Ingla (Vall d'Ingla. Parc Natural del Cadí-Moixeró). S'arriba des de Bellver de Cerdanya, passant per Talló (vam aprofitar per veure Santa Maria de Talló, la catedral romànica de la Cerdanya).

3.- Vam entrar a l'alberg després de les 16 hores. I aprofitant el sol de la tarda, vam agafar la carretera fins a Alp (la plana d'Alp és bellísima) i després vam creuar la frontera per Puigcerdà per anar-hi fins el castell de Montlluís, declarat Patrimoni de la Humanitat. Al vespre, vam passejar a la vora del magnífic Parc del Llac de Puigcerdà i vam sopar extraordinàriament bé i econòmic en el restaurant “La Carreta” (excel·lent trinxat).

4.- A l'endemà, vam esmorzar a les 8:20 hores (a l'alberg només es serveix l'esmorzar des de les 8h fins les 9:15h). I abans de les 10h (no a les 12h com a la resta d'hotels) van tenir que deixar l'alberg. I vam tornar cap a casa agafant la carretera que uneix La Molina amb Castellar de n'Hug. Una carretera magnífica on podem fruir d'un espectacular paisatge. Ens vam parar al Coll de la Creueta i vam fer l'excursió al Pla de Beguet (45', fàcil i es pot fer amb nens).

5.- Parada de rigor a Castellar de n'Hug, per fruir d'un croissant gegant amb un cafè amb llet. I baixada a les Fonts del Llobregat (un racó ben refrescant en aquest temps).

6.- Desprès, anem a Bagà a passejar pel seu preciós nucli antic d'origen medieval i dinem un menú molt recomanable al restaurant-fonda Ca l'Amagat en un magnífic menjador.

7.- Migdiada a l'Àrea de Lleure del Pont de l'Avellanet de Bagà i recollida de maduixetes silvestres. I carretera i manta per tornar a casa.

30 de novembre, 2009

El Quixot va passar per Sant Boi

L’any 2005 es va celebrar el 400 aniversari de la primera publicació del “El Ingenioso hidalgo Don Quijote” de Miguel de Cervantes. I a Barcelona es va fer una extraordinària exposició sota el nom “El Quixot i Barcelona” al Saló del Tinell.

Sempre m’ha emocionat entrar en l’imponent Tinell i pensar en quanta història s’ha viscut en aquelles parets; però el dia que vaig anar a visitar aquesta exposició vaig tenir un altre impacte: una enorme reproducció d’un plànol del s. XVIII donava la benvinguda. Aquest plànol mostrava quin havia estat el recorregut pel qual en Cervantes havia fet passar al Quixot des de la Mancha fins arribar a Barcelona.
I aquest plànol no deixava cap dubte que el Quixot per anar a Barcelona va passar pel Camí Ral que anava de Vilafranca del Penedès a Barcelona i que passava per Sant Boi de Llobregat.
Aquest fet ens demostra, un cop més, que aquest camí era un dels més importants que arribava a Barcelona fins que Carles III va fer construir el desaparegut pont de Molins de Rei i el Camino Real que passava per l’Ordal que comunicava Madrid amb Barcelona (l’actual N-340).

Aquest plànol va ser encarregat pel rei Carles III en el 150é aniversari de la mort d’en Cervantes, i va ser dibuixat pel geògraf madrileny Tomás López en base al treball de camp realitzat pel capità d’enginyers extremeny, Joseph de Hermosilla. Alguns estudiosos el daten de l’any 1765 i la Real Acadèmia Espanyola el va adoptar oficialment el 1780. (+info)

S’ha parlat de la importància del nostre Camí Ral pel pas de reis i comtes a l’Edat Mitja, però que un personatge tan universal com en Miguel de Cervantes –gran admirador de Catalunya i de Barcelona- hagués passat per a qui, i que sobretot, hagués fer passar a uns personatges tan mundialment coneguts com el Quixot i en Sancho Panza, crec que és el sumun.

Com ja us he informat anteriorment en el meu bloc, des d'alguns ajuntaments i des de la societat civil de Sant Boi, Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls, s’està treballant en la recuperació d’aquest Camí Ral i crec que afegir la recuperació de la Ruta del Quixot per Catalunya com una prolongació de la Ruta del Quijote, pot encara donar-li més valor històric, turístic i literari.

21 de juliol, 2009

15 propostes per fer turisme al Baix Llobregat per vacances (I)


Per un motiu o altre, feu vacances al Baix Llobregat? Doncs encara que algú no s’ho cregui, n'hi han moltes coses interessants per veure i visitar (espais naturals, patrimoni històric, museus... ) a part de fruir de forces quilòmetres de platja.

La nostra comarca ofereix moltes possibilitats de visites turístiques per anar a peu, amb bicicleta, amb transport públic i amb cotxe particular. I moltes d’aquestes visites són gratuïtes i es pot anar amb nens. He fet una selecció personal de 15 propostes, però n’hi han moltes més:

1. Ermita de Sant Ramon i Parc Forestal Montbaig (Sant Boi de Llobregat)
Magnífic mirador natural del Delta del Llobregat, el Garraf, l’Ordal i de Collserola. L’ermita es troba en el cim de la muntanya del Montbaig i el terme santboià d’aquesta muntanya és un parc forestal on trobareu una interssant vegetació i construccions de pedra seca recentment recuperades. (+info)

2. Castell de Cornellà (Cornellà de Llobregat)
En un temps de la Edat Mitjana en el que el Baix Llobregat era frontera hi havia castells que vigilaven els camins i els passos, el castell de Cornellà vigilava el pas de l’antic Camí Ral que venia de Barcelona i travessava el riu per Sant Boi en direcció a Vilafranca del Penedès. El castell de Cornellà –engolit totalment per la ciutat- us deixarà bocabadats. (+info)

3. Mines prehistòriques de Can Tintorer (Gavà)
La visita a les Mines Prehistòriques de Gavà us provocarà una agradable sorpresa al veure uns dels jaciments arqueològics més misteriosos i espectaculars d’Europa (no exagero, de veritat). Són, de fet, el conjunt miner amb galeries més antic d'Europa, un referent del coneixement del neolític arreu del món.Van començar a excavar-se fa aproximadament 6000 anys i se'n va realitzar l'explotació durant més de 1000 anys. L'únic objectiu d'aquesta enorme explotació minera era l'extracció de variscita, un mineral de color verd utilitzat per fer joies. Una instal·lació museogràfica de primera amb espectaculars audiovisuals i amb un reproducció visitable d’un tram de mina us ajudarà a conèixer la importància d’aquest lloc. (+info)

4. Cripta de l’església i edificis modernistes de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)
Una de les millors obres d’Antoni Gaudí i una de les joies de l’arquitectura modernista a nivell internacional es troba al Baix Llobregat: La Cripta de l’església de la Colònia Güell. La visita es pot complementar amb la visita pels carrers de l’antic poble de la Colònia Güell ple de construccions de cases i edificis modernistes. Un racó del Baix Llobregat que és un veritable oasi de pau i tranquil·litat. (+info)

5. Torre del Baró (Viladecans)
La Torre del Baró us sorprendrà. És un gran casal fortificat medieval originari del s. X construït amb la característica pedra vermella de l’anomenat Garraf Vermell i que antigament va ser la seu de la jurisdicció medieval de la Quadra de Viladecans depenent de l’antiga Baronia de l’Eramprunyà. (+info)

6. Espais Naturals del Delta del Llobregat (Gavà-Viladecans-El Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat)
Visitar els espais naturals del Delta del Llobregat es retrobar-se amb el paisatge ja perdut d’altres zones del delta i es la millor manera d’estar en contacte amb la fauna salvatge que des de segles ha habitat aquestes contrades. Molts dels recorreguts per aquests espais us permetran una còmoda observació de la fauna amb prismàtics des d’aguaits especialment preparats. Una agradable sorpresa en un territori fortament humanitzat. (+info)

7. Termes Romanes i Can Torrents (Sant Boi de Llobregat)
Les Termes Romanes del segle II d.c.de Sant Boi és una de les joies patrimonials del passat romà al Baix Llobregat. Una interessant instal·lació museogràfica amb maquetes i plafons ens endinsaran en com funcionaven aquestes instal·lacions que eren tan importants pels romans. La visita es pot complementar amb la visita pel nucli antic de Sant Boi i al Museu de Sant Boi a les dependències de Can Torrents, i en el futur, a Can Barraquer on va morir en Rafael Casanova. (+info)

8. Castell d’Eramprunyà i l’Ermita de Brugués (Gavà)
El castell d’Eramprunyà i l’ermita de Brugués estan enclavats en un dels racons més espectaculars des del punt de vista geològic del Parc Natural del Garraf. L’origen del castell es remunta al s. X i va ser la seu d’una important baronia medieval i peça clau en la defensa i vigilància de l’antiga frontera medieval de la Marca Hispànica. Una excursió de muntanya molt recomanable per fer des de la bella ermita romànica de Bruguers. (+info)

9. La Pleta, Vallgrassa i el Parc Natural del Garraf (Begues)
El paisatge del Parc Natural del Garraf és únic, i bona part de parc es troba a la comarca del Baix Llobregat. El centre d’interpretació de parc situat a la masia modernista de La Pleta i el centre d’art experimental situat a la masia de la Vallgrassa són dos llocs del terme de Begues idonis per conèixer i endinsar-nos en aquest espai natural. (+info)

10. Coves del Salnitre i nucli antic de Collbató (Collbató)
Les Coves del Salnitre és una de les meravelles naturals de la comarca i estan enclavades en una altre meravella natural: Montserrat. La seva visita és una veritable aventura i no us deixarà indiferent. És molt recomanable aprofitar aquesta visita per passejar també pel nucli antic de Collbató. Des de la cova també es pot fer la excursió de muntanya fins a la Santa Cova de Montserrat. (+info)

11. Sant Salvador de les Espasses (Esparraguera)
Una excursió magnífica en un paisatge únic i espectacular amb la omnipresència del massís de Monserrat. Un racó ple d’història i veritable niu d’àguiles. (+info)

12. Monestir romànic de Sant Ponç (Cervelló-Corbera de Llobregat)
Sant Ponç és una de les grans joies del romànic català del s. XI. Un monestir enclavat en l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. Un lloc únic que transmet pau i serenor. Xucleu la energia positiva que us pot transmetre les oliveres centenàries del seu voltant, abraceu-les. (+info)

13. Església romànica de Santa Maria de Cervelló i Castell de la Baronia de Cervelló (Cervelló)
Un racó màgic ple d’història en un entorn natural preciós amb vistes al Puigvicenç, una de les muntanyes més significatives de l’Ordal. Un lloc molt recomanable pels que busqueu un lloc de pau i serenor en un racó on el romànic de Sant Maria construït amb pedra vermella no us deixarà indiferent. El castell, destruït per Felip V, va ser el centre d’unes de les més poderoses baronies de Catalunya. (+info)

14. El Montpedrós i el Castellnou de Cervelló (Santa Coloma de Cervelló)
El Montpedrós és una de les muntanyes més característiques que formen part de l’horitzó del Delta del Llobregat. Juntament amb el Montbaig, el Fustera i el Pi d’en Cartró formen una serralada litoral que són els contraforts del massís del Garraf-Ordal. Una excursió a aquest lloc us donarà la satisfacció d’unes vistes excel·lents a les Muntanyes de l’Ordal, a Collserola i a la Vall Baixa del Delta del Llobregat, però alhora podreu contemplar la misteriosa “Roca Sagrada”, la Toratxa (la resta més evident de l’antic Castellnou de Cervelló) i l’ermita de Sant Antoni envoltada d’un entorn molt agradable. (+info)

15. Museu de les Eines de Pagès i Ermita del Remei (Sant Climent de Llobregat) Aquest museu és una veritable joia etnogràfica amb eines i màquines que formen part d’un passat que ja comença a ser llunyà en el nostre entorn. A pesar de que bona part de les peces necessitem una urgent restauració perquè és un museu creat per voluntaris i que per tant, necessitaria la intervenció de les autoritats competents, moltes peces són magnífiques com són la col·lecció de premses de vi del s. XVII i XVIII. El museu està enclavat en l’edifici gòtic de l’antiga rectoria de l’església parroquial de Sant Climent on podrem admirar el campanar d’estil romànic. Aprofiteu aquesta visita per fer una petita excursió fins l’ermita del Remei, un encantador racó ple de pau i serenor. (+info)

05 de març, 2009

L’abús de bancs d’imatges en publicitat

La noticia de la utilització de fotografies fetes a les Bahames i a Austràlia en una campanya publicitària de turisme de la Diputació de Girona, crec que posa de manifest l’abús dels bancs d’imatges no reals en publicitat; però si la campanya és promoguda per un organisme públic pot arribar a ser un fet greu.
Els bancs d’imatges són empreses que comercialitzen fotografies de molta qualitat de tot tipus de temàtica i és un recurs que utilitzen sovint les agències de publicitat i els estudis de disseny gràfic. Aquest recurs estalvia diners i temps a l’hora de crear una campanya o d’il·lustrar fotogràficament un producte d’edició gràfica comercial. Però, com en el cas de la campanya de la Diputació de Girona, sovint s’abusa d’aquest recurs utilitzant-se imatges que no responen a la realitat del lloc o servei que ofereixen les empreses contractants d’aquestes imatges.
Ara, el cas d’aquesta campanya de la Diputació de Girona és molt greu. Considero que és un veritable frau. L’agència de publicitat contractant va utilitzar imatges d’un banc sabent que no corresponien a cap paisatge de la província de Girona; i ho va fer, segurament, per estalviar costos i tenir més marge de benefici, no pagant a un fotògraf professional per fer les fotos. I no serveix la excusa de que no hi han bancs d’imatges sobre el paisatge i de turisme de Catalunya, només cal veure revistes de qualitat com “Descobrir Catalunya” on el nivell de fotògrafs catalans o espanyols és molt elevat; però es clar, aquesta feina s’ha de pagar perquè fer una bona foto no és sempre tan fàcil (cal buscar l’angle adequat, l’època adequada i la llum adequada...).
Aquest cas de la Diputació de Girona hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de l’agència publicitària que va fer la campanya i als responsables de la Diputació que van supervisar la feina feta.

28 d’octubre, 2008

Racons del Baix Llobregat (VI). L’ermita de Sant Ramon i el Parc Forestal del Montbaig



“L’ermita al cel suspesa”. Aquest vers del poema “L’Emigrant” de mossèn Jacint Verdaguer referint-se al Santuari de Bellmunt quan “flota” entre els núvols de les sempres abundants boires de la comarca d’Osona, també serveixen per descriure l’ermita de Sant Ramon quan s’il·lumina per la nit i sembla formar part dels planetes i dels estels del cel del Baix Llobregat. Aquesta ermita, d’estil neogòtic i construïda a finals del segle XIX, està situada en el cim del Montbaig on es troben els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans (De fet, abans de la construcció de l’ermita hi havia una gran fita del segle XVII que es conserva a l’antiga seu de la Quadra del Bori i que avui en dia és el restaurant Can Xixol de Sant Boi). L’advocació de l’ermita és la de Sant Ramon Nonat, el patró dels nounats; de fet, encara es costum per part d’algunes persones el portar ex-vots pujant a l’ermita i posar un ciri a Sant Ramon.
Però a part de les tradicions religioses lligades a aquesta ermita, aquest racó del Baix Llobregat té un gran interès turístic pels amants de la natura: és un autèntic balcó natural sobre el Delta del Llobregat i un mirador impressionant de 360º on podem contemplar el Garraf, Collserola i les Muntanyes de l’Ordal; fins i tot, des d’aquest lloc, podem veure una mica més lluny Montserrat, el Montseny i... la Serra de la Tramuntana de Mallorca en dies molt nets! (veieu foto i article del bloc de Jaume Sans).
Pujar a peu a l’ermita de Sant Ramon és una recomanable excursió familiar per a gent gran i per anar amb nens. Al cim del Montbaig es pot pujar a peu des de Viladecans (per una ruta senyalitzada des del Parc de la Torre Roja) i des de Sant Climent de Llobregat (des de Can Boneu o des de Can Molins); però la millor ruta és la que puja des de Sant Boi de Llobregat –senyalitzada des de la carretera de Sant Climent i que s’inicia en un aparcament del parc forestal- ja que travessa els boscos de roures i alzines de la zona d’obaga del Parc Forestal del Montbaig, passant per racons tan interessants com el Pavelló de Caça o la Torre de les Bruixes (Centre d’Informació del Parc Forestal Montbaig), el recinte arqueològic de la Torre Benviure (on s’està construint en aquests moments un centre d’interpretació), el Camí Ral, la Font de Gualbes, i on es troben diferents camins per pujar amb diferents dificultats (la pista forestal principal és de fàcil accés per a tothom i per als ciclistes. Recomano que consulteu la meva guia Rutes pel Baix. I si us agrada les pendents, pugeu per la drecera amb marques grogues).
L’ermita de Sant Ramon, a part del seu us religiós, té un bon servei de bar-restaurant i alberga el Centre d’Interpretació del Paisatge del Baix Llobregat on es molt recomanable que veieu l’audiovisual en 3D “El Tresor del Baix” (És gratis i ho heu de demanar veure’l al bar-restaurant).



09 de setembre, 2008

Un referent en el món del disseny gràfic: El projecte d’imatge de marca turística de la Comunidad de Calatayud





En els darrers anys, el govern de la Diputación General de Aragón ha impulsat una decidida política per valoritzar els espais naturals i l’immens patrimoni històric de les comarques aragoneses per tal d’atraure un turisme àvid en descobrir coses interessants lluny d’altres propostes massificades de turisme.
Algunes d’aquestes comarques han realitzat concursos per a la realització de projectes d’imatge de marca turística per tal de crear una política ben definida en l’àmbit de la comunicació i de la difusió dels valors naturals i patrimonials d’aquestes terres.
Un dels projectes més celebrats i més interessants ha estat el realitzat per l’empresa STV DISSENY de Barcelona: el manual d’imatge corporativa de la marca turística de la Comunidad de Calatayud. Aquest projecte ha estat molt visualitzat entre la comunitat internacional de dissenyadors gràfics que formen part de la web ISSUU (una interessant web que permet visualitzar tot tipus de projectes gràfics de format PDF en una atractiva presentació feta amb Flash).
Es tracta d’un projecte que recull les essències del fabulós patrimoni històric (en especial el mudéjar) i de l’entorn natural d’aquesta comarca. És també un projecte que destil·la un discurs de síntesi de comunicació visual molt interessant, perfectament articulat en el seu “Manual de Imagen Corporativa. Normas de Aplicación Gràfica”, arribant a ser un projecte de referència per a futurs dissenys d’altres marques turístiques.
STV DISSENY ha realitzat també, en l’àmbit de l’Aragó, altres projectes molt interessants d’imatge de marca turística per a la comarca Campo de Daroca i per a la població de Mesones de Isuela; també ha realitzat en l’àmbit del turisme projectes de publicacions, d’imatges d’esdeveniments i de signalítica per a la ciutat medieval de Molina de Aragón i per a la Conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya.