Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Viatges. Mostrar tots els missatges

23 d’agost, 2012

Rutes vora el mar (XI): San Juan de Gaztelugatxe


Probablement, San Juan de Gaztelugatxe sigui un dels paisatges més espectaculars i singulars de la costa vasca; i alhora, un d'aquells racons magnètics que transmeten una màgia i, perquè no dir-ho, una espiritualitat ben intenses... Caminar fins aquest lloc, és com caminar a un més enllà, és com caminar a una altra dimensió.


La meta de la nostra ruta és l'ermita de San Juan, situada en el cim de l'illot de Gaztelugatxe que juntament amb l'illa d'Aqueche forma part d'un biotop protegit de gran valor natural. Aquest espai es troba molt a prop de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai que també alberga un entorn natural de primer ordre on es fusiona la muntanya amb el mar.


Aquest bell racó està situat en el terme municipal de Bermeo, podent-se a propar en cotxe des d'aquesta localitat i des de Bakio a través de la carretera BI-3101. La ruta que us proposem és el PR-BI-179 anomenat “Camino de San Juan” o “San Juan Bidea” que surt des del casc antic de Bermeo per l'arc de San Juan, l'únic reste de l'antiga muralla medieval d'aquesta població. Es tracta d'un magnífic sender que també aprofita camins veïnals i té la particularitat que, a més a més dels típics senyals grocs i blancs de les PRs, trobarem les suposades trepitjades de Sant Joan en l'inici i final del recorregut. Aquesta ruta té 9 km des de Bermeo amb un desnivell de 435 m i es triga d'anada unes 3:30 h, per tant es una ruta que d'anada i tornada pot comportar tota una jornada si comptem el temps dels descansos i menjar.


Si només disposem de mig matí, una bona opció és apropar-se per la carretera BI-3101 fins el restaurant Enerpi (té una magnífica àrea de lleure per dinar). Si venim en cotxe des de Bermeo, és molt recomanable parar-se primer en el mirador de Gaztelugatxe i poc després girar a la dreta, posant atenció d'aparcar immediatament en l'aparcament arbrat que hi ha al costat del restaurant sense continuar per una carretera que indica Gaztelugatxe, però que està tallada (no fa gaire, es permetia baixar en cotxe fins a un aparcament situat a la vora del mar, però el mal estat de la carretera per culpa de les esllavissades ha recomanat a les autoritats tallar-la, afavorint que no hi hagin grans aglomeracions de gent).


L'inici d'aquesta ruta més curta és, precisament, des del restaurant Enerpi. Un camí empedrat amb una rústica senyalització ens indica l'inici del camí des d'aquí. Trigarem uns 35' en arribar a l'ermita de San Juan desprès de fer una forta baixada (compte si ha plogut!) i desprès de pujar unes 231 escales que uneixen la costa amb aquest illot (un autèntic Viacrucis on les creus numerades i les trepitjades de Sant Joan ens aniran indicant el que falta).

La vista des de San Joan és esglaiadora, transmeten una pau i una espiritualitat només trencada per l'excés de visitants irrespectuosos. És fàcil assistir a la presència de persones que preguem mirant al mar; nosaltres ens vam trobar amb una noia que tocava una mena de tambor i estava “en trance”.

Però el que marca la tradició és tocar la campana exterior tres cops i demanar un desig... Hi han altres informacions que indican que realment s'ha de tocar la campana tretze cops... Per si de cas, vaig demanar dos desitjos...

Us recomano el visionat d'aquest vídeo que he realitzat en HD per elmargecomunica.com:


25 de juliol, 2010

La font de vi del camí de Sant Jaume




A la població d'Irache a Navarra, existeix un font única a peu del Camí de Sant Jaume, entre les Bodegas Irache i l'església d'aquesta població; es tracta d'una font de vi. I raja gratuïtament pels pelegrins un vi negre i jove que no està pas malament; de fet, els vins d'Irache són d'aquells excel·lents “tintos” i rosats navarresos. De fet, si us connecteu a la web d'aquest celler, us podeu connectar amb la webcam de la font, on durant les 24h podeu veure els pelegrins que beuen i omplen les seves botes d'aquest generós do de Déu.

Avui a les notícies, he vist la notícia de l'alegria de molts pelegrins al poder arribar avui a Santiago de Compostel·la en el dia de Sant Jaume i, per tant, celebrar alhora el xacobeo per coincidir en diumenge. Fins el 2021 no es tornarà a repetir la situació d'un any xacobeo i em faria il·lusió fer el camí, i si no arribo a Santiago pel 25 de juliol, sempre em quedarà el poder arribar a la font de vi d'Irache i donar les gràcies a l'apòstol pel vi que raja.

20 de març, 2008

Sant Boi-Carcassonne-Homps-Sant Boi

Fa pocs dies, vaig estar amb la meva família a Carcassonne (Carcassona, en occità) passant un parell de dies. Ja hi havia estat altres vegades. La primera va ser a mitjans dels anys 80 de tornada d’un viatge de Toulouse (Tolosa, en occità) amb altres companys de la Escola de disseny Llotja desprès d’assistir a un encontre d’escoles de disseny europees i on s’exposaven alguns dels nostres projectes d’escola; ens va cridar molt l’atenció veure l’imponent conjunt medieval des de l’autopista i vam decidir parar i fer una mica de turisme. La segona vegada que vaig ser-hi va ser fa uns 10 anys i amb la meva parella, Carcassonne va ser un lloc més per a visitar de la recomanable ruta dels castells càtars. Aquesta tercera vegada tenia l’encant d’anar amb la meva filla de sis anys fent-li volar la seva imaginació amb històries de princeses i cavallers (surt més barat anar a Carcassonne que a Disneyland-Paris... je, je...).
No us avorriré amb dades històriques sobre Carcassonne, però si que us volia comentar que hi ha una certa polèmica per la restauració d’aquest conjunt que es va fer a partir de mitjans de segle XIX pel fet d’haver afegit les característiques teulades còniques a les torres de les muralles i que potser són més pròpies dels castells del nord de França.
Us recomano una visita nocturna passejant per les seves muralles. És com entrar en una nova dimensió i no deixa de ser divertit i misteriós si aneu amb nens.
Volíem aprofitar la visita a Carcassonne per anar també a veure el Canal du Midi (declarat Patrimoni de la Humanitat igual que el conjunt medieval de Carcassonne) i fer alguna passejada amb vaixell, però fins desprès de Setmana Santa no comença la temporada. Així doncs, i guiats per la intuïció i no seguint cap itinerari turístic (com fa una mica l’Espinàs amb els seus llibres de viatges) van decidir tornar a Sant Boi no directament per l’avorrida autopista sinó per la carretera D 610 que va entre el riu l’Aude i el costat mateix del Canal du Midi; i vam encertar, el paisatge és deliciós amb l’omnipresència de les vinyes i els plataners que voregen el canal.
Vam decidir de parar a la població de Homps perquè segons el mapa hi havia un port que havia estat important pel transport fluvial dels barrils del vi de les regions de Minervois i de Corbières fins a Burdeos. A Homps vam decidir passejar caminant per la vora del Canal du Midi en direcció a la Redorte; va ser una passejada relaxada -i no hi havien turistes!- fins el pont de Jouattes. Un racó de la França profunda i autèntica que us recomano i que us convidarà a saborejar la vida – i si és amb un bon formatge, un bon foie i un bon vi del país, doncs millor-. Desprès vam anar en direcció a Lézignan-Corbières on van tornar a agafar l’autopista per tornar a Sant Boi.
Us convido a veure uns petits reportatges fotogràfics de les visites a Carcassonne i a la de Homps. Les fotos estan fetes amb una camera digital Canon EOS 400D.