29 de febrer, 2008

La “roca sagrada” del Montpedrós

El Montpedrós (Sant Antoni), conjuntament amb el Montbaig (Sant Ramon) són les dos muntanyes més característiques d’aquest perfil tan interessant del nostre paisatge que emmarquen les poblacions de Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i a Sant Vicenç dels Horts.

El Montpedrós alberga en el seu cim moltes coses interessants, algunes d’elles més conegudes que altres: l’ermita de Sant Antoni, les restes del castell medieval del Castellnou de Cervelló, l’habitacle de l’ermità, les restes de la torre de guaita de la Torratxa i restes ibèriques que ens demostren la importància estratègica que havia tingut aquest lloc en el passat.

Però, possiblement, l’element més desconegut i més impressionant és el que conformen el que jo anomeno “la roca sagrada” del Montpedrós i que, afortunadament, està ben amagada i per això és tan desconeguda. Aquesta enorme roca forma part del rocam del sector del serrat de la Torratxa i la hipòtesi més possible, per analogia amb altres troballes similars a Catalunya, és que es tracta d’un veritable monument megalític tal com assenyala la conclusió del link que us adjunto i que us portarà a l’article del qual és coautora l’amiga i arqueòloga Juana Maria Huélamo; l’article està en anglès. Us asseguro que us deixarà amb la boca ben oberta.

Més informació a http://www.rupestre.net/tracce_php/modules.php?name=News&file=article&sid=42

Si voleu caminar per aquest indret us recomano la meva guia RUTES PEL BAIX

Música multicanal (II)

És molt probable que si teniu un “home cinema” de Sony, Philips o Pionner també disposi el vostre reproductor de DVD la descodificació del format Súper Àudio (SACD). Aquest sistema de música multi canal és el que s’ha imposat en el món discogràfic per a les gravacions de gran qualitat en l’àmbit de la música clàssica i del jazz i és molt apreciat pels melòmans més exigents.
Aquest sistema té l’avantatge, a diferència del DVD-àudio o del CD DTS àudio, de que es pot reproduir en qualsevol equip reproductor de CDs o DVDs; això si, si voleu escoltar-lo en format multi canal, necessiteu que el reproductor descodifiqui en el format SACD.
A diferència del format DVD-àudio o CD DTS àudio, en el format SACD hi han més de 5000 referències i nombroses discogràfiques que han gravat en aquest format.
Els SACD es poden trobar en les tendes importants de música de Barcelona però únicament els de música clàssica. Us recomano que consulteu la web http://www.sa-cd.net/ on trobareu més de 4.500 referències de totes les discogràfiques del món que graven SACDs; també teniu la possibilitat de comprar-ne a través de 9 venedors per internet. Recomano la compra a través d’Amazon.fr (França) i, cop entreu a la seva web, que aneu a l’apartat de “neufs et d’occasion” i els compreu a través de “Caiman Amerique” (Us podeu estalviar quasi sempre més del 50% i el lliurament és en 15 dies).
A diferència del format DTS àudio que es possible compartir-lo en les xarxes P2P d’internet, el format multi canal SACD només és possible compartir-lo en format estèreo tradicional.
Els entesos també recomanen que els SACD que comprem estiguin gravats amb el sistema DSD (Direct Stream Digital) perquè dona major qualitat de só en front del sistema PCM que és l’estèreo tradicional dels CD àudio.
Les discogràfiques que ofereixen les gravacions més econòmiques en el món dels SACD –que no significa, en cap cas, menys qualitat, tot el contrari- són Naxos i Membran (aquesta amb 112 gravacions de “The Royal Philharmonic of London” i de jazz clàssic remasteritzat).
Dels SACDs que disposo em permeto recomanar-vos l’adquisició de les següents gravacions per iniciar-vos:


> “ANTONIO VIVALDI. Le Quattro Stagioni Dresden Version with Winds”. Federico Guglielmo · L’Arte dell’Arco. CPO
> “RACHMANINOV. Vespers”. Finnish National Opera Chorus · Söderström. Naxos.
> “DEBUSSY. Arabesque No 1 i altres temes. Ronan O’Hora. Membran.
> “JIM HALL QUARTET. All across the city”. Concord Records.
> “KITARO. Daylight. Moonlight”. DOMO Records.

Música multicanal (I)

Teniu a casa un “home cinema” amb descodificador de DTS? Si la resposta és positiva, doncs podeu escoltar música en format “DTS àudio” que és un format que permet escoltar la música amb els 5.1 canals (o 6.1 o 7.1) que disposeu amb els altaveus central, els dos de davant, els dos de darrera i el “subwofer”.
Hi ha també un altre format de música multi canal de gran qualitat que és el “Súper Àudio” (SACD) i que és molt apreciat pels melòmans de la música clàssica i del jazz.
Els CD en format DTS àudio o els DVD-àudio no es troben generalment en les tendes de discos i la seva comercialització és fa exclusivament per internet.
La experiència de escolta música en format multi canal us serà molt grata i és molt espectacular, especialment si la gravació s’ha fet adequadament per aprofitar les possibilitats d’aquest format. També hi han molts discos multicanal que són remasteritzacions de discos antics amb resultats diferents.
Si us voleu introduir en aquest món de la música multi canal, us aconsello que aprofiteu els recursos que us ofereix internet per descarregar-vos -de manera gratuïta i legal- arxius “download” de DTS àudio en format .wav.
A la pàgina http://www.dts-phile.com/downloads/download-main.html trobareu un bon grapat d’aquests arxius gratuïts. Recomano pels amants de la música electrònica “planejadora” o “ambient” les descàrregues del grup americà “Diatonis” ja que les seves composicions han aprofitat a fons els potencials del format DTS àudio. També són excel·lents les gravacions de les ràdios NRK.NO (Noruega) i S.R. 5.1 (Suècia).
Bé, i també no cal dir que hi han “animes caritatives” que comparteixen per internet els seus arxius de DTS àudio en xarxes d’intercanvi P2P.

El llibre “Les nostres muntanyes”

És una mica pretensiós recomanar un llibre del qual ets coautor, però espero que intentar donar-lo a conèixer no ho sigui pas.
A finals de l’any 2003, amb una clara confluència dels astres i de sensibilitats personals, en Josep Maria Cervelló, en Víctor Joglar, en Jaume Sans i jo mateix, vam decidir de fer una proposta conjunta a l’ajuntament de Sant Boi per fer un llibre divulgatiu que omplis el buit que hi havia en donar conèixer i valorar el nostre patrimoni natural més proper. Finalment, el llibre va ser presentat al novembre de 2006.
En Josep Maria aportava el seus coneixements de geologia, en Víctor sobre la fauna, en Jaume sobre la vegetació i geografia del territori i un servidor sobre el patrimoni històric a la muntanya.
L’àmbit geogràfic que abasta el llibre parla de les muntanyes del Montbaig, del Montpedrós, de la Serra de Miramar, de la Serra de les Ferreres, de les Valls de Sant Climent i del Costa Fustera.
El títol del llibre el van tenir clar des del principi: “Les nostres muntayes”. Aquest títol és un homenatge al que va ser el nostre entranyable cronista de la Vila: en Carles Martí.
Carles Martí va escriure als anys 50 -i que l’associació cultura l’Oreig va tornar a publicar l’any 1985- un article que es titulava “Les nostres muntanyes” on feia una excel·lent descripció de l’entorn muntanyenc que envolta Sant Boi i les poblacions properes, posant-lo en valor com un element de la nostra identitat geogràfica.
El llibre es va fer amb molta il·lusió per part de l’equip que vam formar. Té un disseny gràfic molt elegant i està il·lustrat amb abundant material fotogràfic, del qual destacaria les fotografies del apartat de fauna que són espectaculars gràcies a les aportacions que vam fer molts dels naturalistes que formaven part del Grup Ecologista Encina.
Si el voleu fullejar, el trobareu únicament a la biblioteca J. Rubió i Balaguer (la del parc de la Muntanyeta) a la secció de publicacions locals o a l’Arxiu Històric que té la seva seu al Museu de Sant Boi a Can Torrents. Malauradament, el llibre no ha estat distribuït per les biblioteques d’altres poblacions o pels centres escolars de Sant Boi.
El llibre no està a la venda i, en principi, el distribueixen gratuïtament al Centre d’Educació Ambiental de Torre la Vila (Telèfon 93 630 80 05) en funció dels exemplars que quedin.
Al programa “El Medi Ambient” de TV3 va fer un reportatge del llibre al febrer de 2007. Veieu-lo a http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=2312

Els Canons

Si ha un topònim de Sant Boi que sempre m’ha cridat l’atenció és el del sector residencial situat a la falda del Montbaig i que s’anomena “Canons”. Un sector residencial que té el seu origen en la legalització urbanística del que a l’inici van ser una ocupació de nombroses “chabolas” a partir dels anys 60.
Sembla ser que no hi ha cap indici històric de l’origen d’aquest topònim; però al juny de l’any 2006 el company Josep Vilalta, que comandava un equip de treballadors forestals de CORESSA que estava mantenint una franja contra incendis del camí Puigmal, va trobar dos curioses esferes cilíndriques de ferro rovellades (una de 8 cm de diàmetre i l’altre de 3 cm). Molt probablement, aquestes boles de ferro eren munició de canons petits com els que es van utilitzar durant els segles XVIII i principis del segle XIX (les anomenades “culebrinas”). La bola gran és molt similar a les que hi ha a l’exposició “Aquella desoladora guerra...” del Museu de Sant Boi.
Tenint en compte que Sant Boi va ser durant la Guerra del Francés un veritable camp de batalla, no seria d’estranyar que en aquesta zona del Montbaig hagués alguna bateria d’artilleria que va formar part de les batalles que va patir Sant Boi.
És una possible hipòtesi per saber d’on ve el topònim “Canons”.
Si voleu saber més de l’armament del s. XIX, us recomano que veieu la web http://www.fortunecity.com/victorian/churchmews/1216/HistoriaArtilleria/Artilleria4.htm del coronel de artilleria Antonio de Sousa y Francisco

La interessant exposició “Aquesta desoladora guerra...”

Fins al dia 20 d’abril s’exposa a Can Torrents (Museu de Sant Boi) una interessant exposició que recomano especialment veure-la.
Com totes les exposicions produïdes pel propi Museu de Sant Boi, i que no són d’aquelles itinerants, la qualitat del contingut i de la presentació gràfica són de primeres. El disseny gràfic de la exposició és molt encertat i ens transporta a principis del s. XIX amb la utilització d’elements gràfics, tipografies i gravats antics; també cal assenyalar en aquest aspecte les magnífiques il·lustracions de Francesc Riart que ens recrea escenes històriques.
Hi han a l’exposició moltes coses interessants del que va representar per a Sant Boi l’anomenada Guerra del Francès (1808-1814). Jo destacaria tres: el nucli urbà de Sant Boi va ser, per primera i única vegada de la seva història, un camp de batalla que va afectar directament a la població civil; que en aquella guerra van existir un grapat d’interessants personatges santboiants que van ser guerrillers i guerrilleres; i finalment, aquell temps va representar la fi del món feudal finalitzant la divisió territorial de Sant Boi en “quadres”.
L’exposició es complementa amb interessants restes arqueològiques com ceràmiques i estris de l’època, i bales de canó que demostren que Sant Boi va ser un veritable camp de batalla.
Més informació a http://www.museusantboi.org/

23 de febrer, 2008

L'enigma de Can Palós

Durant el mandat 1999-2002, l’ajuntament de Sant Boi va decidir recuperar l’antiga masia de can Palós i el seu entorn com a casa de colònies degut a la seva ubicació a la singular vall del Llor i a la necessitat de disposar d’un equipament educatiu d’aquestes característiques a la nostra ciutat.
Una altre decisió de l’ajuntament va ser sol·licitar un projecte d’inserció laboral d’escola-taller al departament de treball de la Generalitat per fer una primera fase de restauració i consolidació de la masia. Durant dos anys (2003-2005) un bon número de joves entre 16 i 25 anys van aprendre diversos oficis (paleta, operari forestal, serraller, lampista i jardiner) treballant –entre altres feines formatives- en la recuperació d’aquesta masia i el seu entorn.
Ben aviat, en quan van començar les obres a la masia a l’any 2004, aquests joves es van trobar que la senzillesa estètica i la simplicitat estructural de la masia de can Palós albergava un curiós enigma.
Aquest enigma va ser la troballa d’un seguit de maons de fang col·locats en diverses parts de la masia i que tenien empremtes de mans i peus d’humans i d’animals, dibuixos geomètrics, de concavitats i de números. Al terra, sota les rajoles, es va trobar al costat d’un maó amb la empremta d’una ma, un altre amb la inscripció 1700; possiblement, aquesta devia de ser la data d’inici de construcció de la masia. I al sostre, es va trobar un altre maó amb la inscripció de 1764 que devia de ser la data de finalització de la construcció de la masia. Trigar 64 anys en la construcció d’aquesta masia devia d’estar motivat per la guerra de Successió i la dura postguerra que va patir la població catalana desprès de la derrota de l’11 de setembre de 1714.
El darrer maó trobat resolia en part l’enigma. Una inscripció amb el text “1762 Llorens Pallares de la Uqdra d Llor” i la mirada en el primer padró municipal de 1846 on apareix la família Pallarés com a rajolers emparentats amb els Palós dona la possible resposta a l’enigma de can Palós. Segons Manuel Goicoechea en un article escrit a la revista Vida Sambonyana el 1957, can Palós també havia estat conegut com a can Pallarés o La Rajoleria.

Publicat al "Mirall del Baix" el febrer de 2008.