Feliç dia mundial del medi ambient!

Publicat a "El País" el 5 de juny de 2008.
Diuen els entesos que fer música amb sintetitzadors no és gens fàcil. Amb aquests complexes instruments, és fàcil de caure amb la utilització dels mateixos “samplers” de sons o amb els mateixos efectes que fa que, per exemple, molts músics de l’anomenada “New Age” semblessin que feien la mateixa música amb el mateixos sons. Però compositors de la talla de l’australià Mars Lasar (però alemany de naixement), han fet veritables obres mestres de la música amb la utilització dels sintetitzadors, arribant a formular matisos i sons únics. Mars Lasar ha fet música meravellosa per a bebès, però per a mi, els seus millors treballs són els que s’han inspirat en la natura i, en especial, en els espais naturals nordamericans (el seu CD “The Music Of Olympic National Park” és una obra mestre on fusiona sons d’animals i de la natura amb una música espectacular que recorda a les bandes sonores de pel·lícules d’acció. De fet, Mars Lasar ha col·laborat amb el gran Hans Zimmer). El tema “Yosemite Mirror Lake” és del seu CD “Yosemite. Valley of Giants” i té una línia semblant al que us he anomenat abans.
Arran de l’anterior post on es parlava de l’expedició espeleològica que van fer un grup de naturalistes santboiants i membres del grup d’espeleologia S.I.R.E. SANTS a una mina d’aigua de la riera Guinovart a la vall de Can Carreres Vell de Sant Boi, he localitzat al You Tube aquest interessant i didàctic documental de “Les mines d’aigua de Sant Just Desvern”. De fet, a Sant Just Desvern són pioners i tot una referència a nivell nacional en la recerca i investigació de les mines d’aigua. El Grup Espeleològic Rats Penants, el Centre d’Estudis Santjustencs i l’ajuntament de Sant Just Desvern van publicar a l’any 1995 un llibre molt interessant titulat “Glossari de les mines d’aigua. Les mines d’aigua de Sant Just Desvern” on van desenvolupar un estudi molt profund –i de referència científica- sobre aquests elements del patrimoni històric.
Encara que no us ho cregueu, l’any 1995 vaig fer una gran descoberta musical –com a mitja Europa- a través del Festival d’Eurovisió. Si ja sé que desprès dels temes “musicals” “cuyo nombre nombre no quiero acordarme” que algun país ha presentat... doncs, pot semblar increïble. Però si, l’any 1995, Noruega va guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema “Nocturne” del duo “Secret Garden” que formen la violinista irlandesa Fionnuala Sherry i el compositor noruec Rolf Lovland; un tema preciós i romàntic que ha marcat en general l’estil de les composicions d’aquest grup amb un prolífica discografia. Secret Garden ha estat classificada comercialment com a música “new age”, però hi han molts crítics musicals que l’han definit com a música neoclàssica (que no té res a veure amb una corrent musical iniciada els anys 20) atès que moltes de les seves composicions tenen una clara influència de la música clàssica nòrdica, encara que també hi ha una clara influència de la música irlandesa i celta. I tornant de nou a parlar del Festival d’Eurovisió d’aquest any... (Per cert... Felicitats a la Televisió Sèrbia per la originalitat dels vídeos d’introducció i de la escenografia) doncs si que van haver-hi alguns temes que em van agradar molt: els de Portugal, Israel o Sèrbia.