L’honorable president José Montilla

M’han indignat les declaracions de Felip Puig dient que el president Montilla “destrossa el català”. Són unes declaracions que tenen el mateix poso que les que va fer també la Sra. Marta Ferrusola, queixant-se de que el president de la Generalitat es digués José i no Josep. I dic que tenen el mateix poso perquè crec que són persones que pensem que Catalunya són només ells –els catalans vells- i cap dels nou vinguts de fa 100, 40, 30, 20 o 5 anys. Un poso que, de tan en tan, es revifa intencionadament perquè interessa -en una calculada i maquiavèlica maniobra electoral- que una part de l’electorat català no sentin que són catalans i no facin seves les institucions catalanes i no votin en les eleccions per escollir el Parlament de Catalunya. Si Artur Mas vol ser president de tots els catalans, hauria de desautoritzar immediatament les paraules d’en Felip Puig.
Però el que està clar, i crec que ho tenen clar molts ciutadans de Catalunya –independentment de la seva opció política- és que el nostre honorable president José Montilla s’està deixant la pell per defensar les institucions catalanes i els interessos generals de tots els ciutadans de Catalunya per sobre de la seva militància política –i això crec que és realment el que els fa més pupa que mai a les persones que són com el Felip Puig. Montilla ha dit que si s’ha d’enfrontar amb el Govern de Madrid per aconseguir un finançament just per a les grans necessitats socials que tenim, doncs ho farà sense cap dubte i amb la màxima contundència (i em dona la sensació de que Zapatero sap que és així).
Ara és el moment de que tots els partits de Catalunya –inclòs el PP- facin pinya per defensar un finançament just que ajudi a solventar una situació econòmica molt dura que patiran especialment els ciutadans més desfavorits.

El Refugi 307

Fa pocs dies vaig visitar amb la meva filla el “Refugi 307”. Aquest refugi és dels 1400 que es van construir a la ciutat de Barcelona durant la cruenta Guerra Civil de 1936-1939.
Desprès d’haver vist un interessant reportatge de TV3 al “30 minuts” titulat “Ramon Parera, l’home que va salvar Barcelona” i llegir un article al respecte en la revista “Sàpiens”, tenia moltes ganes de visitar aquest lloc emblemàtic que l’ajuntament de Barcelona i el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) havien recuperat recentment. Barcelona va ser la ciutat més gran d’Europa que va ser utilitzada com a camp de proves per l’aviació de l’estat feixista italià de Benito Mussolini (aliat d’en Franco juntament amb Hitler) per experimentar de manera diabòlica l’atac indiscriminat i terrorífic d’un bombardeig aeri continu sobre la innocent població civil; aquesta experimentació va servir per aprendre molt de com utilitzar aquesta tàctica a la Segona Guerra Mundial.
Les visites són guiades i haig de dir que la historiadora que ens ho va explicar ho va fer molt bé i va posar molta passió en el que explicava; aquesta historiadora també ens explicava l’enriquidor que era interactuar amb persones grans que van patir aquella guerra i que havien estat usuaris d’aquells refugis durant la guerra o en la postguerra. A la postguerra va ser lloc de barraquisme i d’activitats no gaire lícites. Un lloc que estic segur que a Carlos Ruíz Zafón l’inspiraria en alguna de les seves genials novel·les ambientades en la postguerra (per cert, acabo de llegir “El joc de l’Àngel” i m’ha encantat). L’ambientació sonora et cala sensorialment perquè reprodueixen els sons d’un bombardeig real i t’imagines el terror que es podia sentir acompanyat de milers de persones que durant dies no podien sortir d’aquella catacumba. Us recomano molt la visita... és un necessari bany de memòria històrica perquè l’amnèsia històrica és molt perillosa.

Franges

Com cada any, els programes d’inserció laboral que gestiona CORESSA (la empresa municipal de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat) col·laboren en el manteniment de les franges contra incendis de la nostra ciutat. Les franges contra incendis són fonamentals per a la prevenció i la seguretat dels nuclis habitats de les ciutats i pobles que es troben tocant a les zones forestals. Jo porto diversos anys treballant a CORESSA com a director del programa Taller d’Ocupació; i aquest programa té un parell de mòduls d’alumnes-treballadors de tasques forestals que col·laboren fent pràctiques de la seva especialitat en aquesta important tasca. És una feina dura: s’han de suportar altes temperatures sota roba i elements de seguretat que semblen armadures ja que la feina també és perillosa.
I com cada any, afloren de nou els elegants i majestuosos marges de pedra seca amagats per una vegetació que brota amb força any rera any (i aquest any, deu ni do com a brotat amb les pluges). I afloren moltes coses més del nostre patrimoni històric i natural: barraques, pous, cisternes, cups de vinya, etc... De fet, CORESSA ha informat els darrers cinc anys de més de 70 troballes arqueològiques al Museu de Sant Boi que han permès tenir un major coneixement de la història i del patrimoni històric de la nostra ciutat en l’àmbit de les seves muntanyes.
Però malauradament, també es troben molts abocaments nous o antics de runes, de plàstics, de cotxes, de matalassos... i de tot el que us pugueu imaginar i més. Tots aquests abocament són inventariats i es passa la informació al departament de medi ambient perquè planifiqui la seva retirada i tancament. Sovint es troben també cotxes i motos abandonats (en molts casos robats) dels quals s’informa a la Policia Local per a la seva retirada. En fi, que no només es treu herba sinó que també es fa feina transversal d’informació municipal que també és important per a la ciutat.

“Naxos”, música clàssica de gran qualitat i assequible

Si hi ha algú en el món discogràfic que ha permès fer més accessible la música clàssica –trencant la visió elitista que té aquest tipus música- ha estat el segell Naxos. La gran majoria dels CDs que he comprat de música clàssica són del segell “Naxos”. Ja fa més de 15 anys que vaig sucumbir a un atractiu preu (a 400 pessetes/CD els vaig començar a pagar. Avui en dia, ronden entre els 5 i 7 €/CD en front dels 18-25 €/CD d’altres segells) i en van influenciar també els comentaris d’algunes revistes especialitzades on ressaltaven la gran qualitat d’aquest segell. Un segell que prioritzar la qualitat utilitzant orquestres i intèrprets menys coneguts (especialment dels països de l’est) més que utilitzar grans orquestres de prestigi i fer grans campanyes publicitàries amb el cost afegit que repercuteix en el preu final d’un CD.
Primer vaig començar comprant música clàssica que m’agradava on els instruments principals són la flauta i o el piano, desprès vaig començar a descobrir compositors que en ma vida els havia sentit parlar. Posteriorment, he comprat en funció de les ressenyes de revistes especialitzades com CD Compact, Ritmo, Scherzo, Gramophone, Le Monde de la Musique, Diapason... i sobretot de la “The Penguin Guide To Compacts Discs”; en el catàleg de Naxos –que el podeu descarregar en PDF de la seva web- s’indica les qualificacions que tenen algunes de seves referències en les revistes més prestigioses a nivell internacional. Aquesta manera de seleccionar entre l’immens fons de Naxos –més de 5000 referències- ha estat molt encertada i és la manera que us recomano per assegurar una bona compra preu/qualitat de CDs de Naxos.
Us recomano també que us endinseu en l’apartat de cultura musical de la web de Naxos... és pot ser el millor lloc per saber de música a nivell de tecnicismes i de conèixer els compositors i estils a llarg de la història de la música. També teniu la possibilitat de subscriviu-se a la seva ràdio d’internet amb un preu raonable. De fet, Naxos s’està marcant com objectiu de futur profunditzar en les possibilitats que ofereix internet (veure article de “El País”.)
Bé, i si accepteu les meves recomanacions, us recomano els següents títols de Naxos -entre molts- que m’han fet passar uns magnífics moments com a melòman:

“Ets part del paisatge. Participa”

Us informo que l’Observatori del Paisatge de Catalunya ha posat en funcionament la web “ETS PART DEL PAISATGE. PARTICIPA” (http://www.catpaisatge.net/) de consulta ciutadana sobre el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, un dels cinc catàlegs que està elaborant actualment.
La consulta a través del web és una de les eines previstes per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per implicar la societat en la gestió i planificació del paisatge. Durant la redacció dels altres catàlegs de paisatge iniciats fins ara (Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre i Comarques Gironines) ja es va utilitzar la mateixa eina, a través de la qual s’han recollit més de 2.500 opinions que s’han tingut en compte en la redacció dels respectius catàlegs.
La consulta romandrà oberta fins al proper 31 d'octubre. Com a obsequi, les persones que completin les preguntes podran descarregar-se un estalvi de pantalla per a l’ordinador amb imatges dels paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Accés a la consulta del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona (Us recomano que participeu opinant els del Baix Llobregat pel que fa a les zones del Delta del Llobregat i de les Muntanyes de l’Ordal):
http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs/B/enquesta1.php
Més informació sobre els catàlegs de paisatge de Catalunya:
http://www.catpaisatge.net/Participeu si voleu dir la vostra opinió sobre el nostre paisatge. Crec que és una oportunitat d’or per fer valer els valors paisatgístics del Baix Llobregat.