Un referent en el món del disseny gràfic: El projecte d’imatge de marca turística de la Comunidad de Calatayud

En els darrers anys, el govern de la Diputación General de Aragón ha impulsat una decidida política per valoritzar els espais naturals i l’immens patrimoni històric de les comarques aragoneses per tal d’atraure un turisme àvid en descobrir coses interessants lluny d’altres propostes massificades de turisme.
Algunes d’aquestes comarques han realitzat concursos per a la realització de projectes d’imatge de marca turística per tal de crear una política ben definida en l’àmbit de la comunicació i de la difusió dels valors naturals i patrimonials d’aquestes terres.
Un dels projectes més celebrats i més interessants ha estat el realitzat per l’empresa STV DISSENY de Barcelona: el manual d’imatge corporativa de la marca turística de la Comunidad de Calatayud. Aquest projecte ha estat molt visualitzat entre la comunitat internacional de dissenyadors gràfics que formen part de la web ISSUU (una interessant web que permet visualitzar tot tipus de projectes gràfics de format PDF en una atractiva presentació feta amb Flash).
Es tracta d’un projecte que recull les essències del fabulós patrimoni històric (en especial el mudéjar) i de l’entorn natural d’aquesta comarca. És també un projecte que destil·la un discurs de síntesi de comunicació visual molt interessant, perfectament articulat en el seu “Manual de Imagen Corporativa. Normas de Aplicación Gràfica”, arribant a ser un projecte de referència per a futurs dissenys d’altres marques turístiques.
STV DISSENY ha realitzat també, en l’àmbit de l’Aragó, altres projectes molt interessants d’imatge de marca turística per a la comarca Campo de Daroca i per a la població de Mesones de Isuela; també ha realitzat en l’àmbit del turisme projectes de publicacions, d’imatges d’esdeveniments i de signalítica per a la ciutat medieval de Molina de Aragón i per a la Conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Rutes vora el mar (III). Praia Grande-Praia da Adraga. Parc Natural Sintra-Cascais.

Ja fa molts anys que per motius familiars estiuejo a Colares, un poble portuguès que es troba en el territori que abasta la “Camara da Sintra” (les “camaras” és una estructura divisòria de l’estat portuguès similar als consells comarcals catalans en l’àmbit territorial però més semblant a les diputacions en l’àmbit econòmic i competencial). Bona part del territori de la “Freguesia de Colares” (la “freguesia” és una subdivisió territorial de las “camaras” que també abasta diversos pobles) l’ocupa el Parc Natural de Sintra i Cascais. La Serra de Sintra (amb un imponent patrimoni històric i natural) i la seva espectacular costa, formen part d’aquest espai.
Si alguna vegada penseu anar de vacances per aquest indret i teniu ganes de caminar vora el mar i us agraden les emocions fortes, us recomano aquesta interessant ruta al costat del mar Atlàntic:
Des de la població de Colares, us teniu que apropar fina la Praia Grande de Rodizio, una bellíssima platja de bandera blava que compte a bons serveis i aparcament per deixar el cotxe (també hi ha un autobús públic que surt de Sintra i passa per Colares fins a la Praia Grande). La nostra ruta s’inicia a la rotonda on finalitza el passeig de la platja (en direcció als imponents penya-segats del final de la platja). A la mateixa rotonda, s’inicia en un carreró la ruta GR 11 E9 “Caminho do Atlantico” perfectament senyalitzada amb marques vermelles i blanques. Desprès de passar entre cases d’una urbanització, arribem a sobre d’un penya-segat. Seguint sempre els senyals, encara que ens poden desviar de tant en tant pels corriols que s’acosten als penya-segats (Atenció! Aneu molt amb compte si aneu a nens o si hi ha boira). Trobareu una escala que baixa fins a la Praia Grande entre enormes parets on es poden observar desgastades trepitjades de dinosauris (abans la GR 11 pujava per aquesta escala, però els constants despreniments de roques han fet que les autoritats tanquin aquest accés que és força espectacular). Caminant sovint al costat d’interessants murs de pedra seca, arribarem a sobre del vertical i altíssim penya-segat de la Pedra da Alvilar, lloc del qual s’expliquen històries d’haver estat utilitzat des de l’antiguitat per condemnar a mort llançant als castigats per aquesta vertical, destrossant-se els seus cossos en les agulles de les roques banyades constantment per les enormes ones del mar (quan estàs allà i ho veus, se’n regira l’estómac, us ho asseguro). Desprès comencem a baixar fins a la Praia da Adraga, entre boscos de pins torturats pels forts vents d’aquestes contrades. Arribem a la Praia da Adraga. Aquesta platja paradisíaca està considerada com una de les 100 millors platges del mon i és –com d’altres d’aquesta zona- un paradís pels surfistes. A la platja –també de bandera blava i amb bons serveis- trobem una interessant cova o arc format per l’erosió i tenim unes vistes increïbles dels penya-segats pels quals hem passat anteriorment. Desprès d’un merescut bany (si és estiu) tornem pel mateix lloc. Quan arribeu de nou a la Praia Grande, dirigiu-vos als imponents penya-segats del Carvalhu do Corvo i endinseu-vos entre les seves enormes parets i tindreu el premi d’observar un majestuós espectacle geològic que us servirà de marc incomparable per tenir un altre merescut bany. Podeu veure un reportatge de la ruta clicant aquí.

Racons del Baix Llobregat (III). Les basses de can Dimoni.

“Moltes vegades, les accions humanes sobre el territori poden ser negatives per a la natura. Però, també a vegades, i sense voler, l’acció humana pot ser positiva. Les Basses de Can Dimoni, són un clar exemple d’aquest fet: la massiva extracció d’àrids que va patir aquest lloc, com altres del Delta del Llobregat, va donar pas al naixement de les actuals basses, a causa del nivell proper a la superfície de les aigües subterrànies. I com deia Leonardo da Vinci, “l’aigua és el vehicle de la vida”, la qual cosa va fer que es donessin les condicions necessàries per a la implantació d’una fauna i una flora com les que hi havia en els aiguamolls que fa molts segles eren aquestes terres.”
Aquest és l’inici del pròleg que vaig tenir l’honor d’escriure l’any 2002 pel llibre “Les Basses de Can Dimoni: Sant Boi de Llobregat, Delta del Llobregat” del qual són autors en Josep Ma. Panareda i l’amic Jaume Sans. Un llibre divulgatiu i científic que us recomano perquè és molt interessant per conèixer la evolució del Delta del Llobregat i l’origen d’aquestes basses i el seu enorme potencial natural; el llibre està magníficament il·lustrat amb fotografies, il·lustracions i gràfics.
Gràcies a la tasca de divulgació de persones com en Jaume Sans i del Grup Ecologista Encina, l’ajuntament va posar en marxa una tasca de recuperació de l’espai a l’ajut del departament de medi ambient de la Generalitat i les actuacions de recuperació realitzades pels programes d’inserció laboral que gestiona CORESSA. En paral·lel, tan l’ajuntament com els grups parlamentaris del PSC, IC-V i ERC, van sol·licitar en el Parlament de Catalunya la declaració de zona ZEPA (Zona d’especial protecció d’aus) -que fa pocs anys es va aconseguir- atesa la importància ornitològica d’aquest espai. De fet, cada any, es fa un control d’anellament en aquest indret (el mes de setembre és l’època) que forma part de l’inventari anual que realitza la Generalitat.
De les tres basses, només es pot visitar la més gran. Des de petites obertures entre el canyís es poden observar especialment –i segons l’època de l’any- esplugabous, polles d’aigua, blauets, xivitones, martinets, ànecs, agrons, cames llarges, etc..
Us puc assegurar que l’espai us sorprendrà en mig d’un imponent paisatge agrícola de la zona de la Marina al Parc Agrari del Baix Llobregat del Llobregat. Al seu costat hi ha una petita àrea de lleure. Per anar-hi us recomano que seguiu les indicacions de la meva guia “Rutes pel baix”.

Concert de Teresa Salgueiro (ex-Madredeus) a l’Altaveu 2008 de Sant Boi

El proper 13 de setembre a les 22 h, actuarà Teresa Salgueiro (la ex-vocalista del famós grup portuguès Madredeus) a la plaça de l’Ajuntament de Sant Boi en el marc del sempre interessant festival Altaveu. Sóc un fan de Madredeus, però també de Teresa Salgueiro. Us recomano molt aquest concert, és una oportunitat per escoltar a una de les millors veus de la música internacional que us asseguro que us farà levitar, i a més a més, el concert és gratuït.
Teresa Salgueiro va acompanyada dels extraordinaris músics del quintet Lusitana Ensemble i canta cançons de diversos estils i orígens; de fet, en el seu àlbum “Obrigado” canta acompanyada amb cantants d’altres estils (per exemple, el tema “Haja que Ouver” de Madredeus el canta amb Josep Carreres i és sublim! Mireu el vídeo que us adjunto). En fi, que no us ho perdeu... molt recomanat!

Regeneració

El passat 2 d’agost es va declarar un incendi en el cim del Montbaig. Només va afectar a una 1,5 h del terme de Viladecans a una zona que ja s’havia cremat l’any 2005. Passat uns vint dies, ahir vaig passar per la zona per veure els efectes de l’incendi i si ja havia signes de regeneració espontània de la vegetació. La meva sorpresa va ser veure com entre un conjunt de figueres de moro cremades, havien brotat amb inusitada força i verdor un conjunt de noves. Sembla que la Natura ens vulgui ensenyar que els daltabaixos són oportunitats per regenerar-se i tirar de nou amunt amb més força que mai.