En català, la paraula
Nadal ve de natalici, naixement. I és evident que en la nostra
cultura celebrem el naixement de Jesús. Independentment dels
sentiments i la fe religiosa de cadascú, el Nadal és una
oportunitat néixer de nou (de “re-inventar-se” és diu ara..),
de deixar en darrera les coses de l'any, de repassar les nostres
prioritats a la vida i de fer una una bona llista de propòsits.
I sobretot, pot ser un
temps de repassar els “oblits”: com per exemple l'oblit de ser
agraïts de les coses bones que passen a les nostres vides,
centrant-nos massa sovint en el només és negatiu. També ens
oblidem de que calen fer les coses amb al·legria i de que és
necessari el “bon rotllo” i l'amabilitat entre les persones.
Podem dir també un “no” amb un somriure a la cara...
I precisament, no vull
oblidar-me dels 47 anys que he conegut i conviscut amb el meu pare Juanito; el qual ens va deixar aquest any. Dono gràcies per haver-ho
tingut com a pare i haver après molt amb ell de la importància de
fruir de les coses senzilles i del que la Natura ens ofereix. Aquest
Nadal et trobaré molt a faltar, Juanito; però el teu esperit
seguirà en mi fins a la fi de la meva vida...
I dono gràcies per haver
estat capaç de re-inventar-me i sortir endavant en un moment molt
difícil i de crisi que ha caracteritzat el 2011... Què us haig de
contar que no sapigueu!
Desitjo que com la
papallona de la foto (la vaig fer a la serra de la Cavallera,
Camprodon), trobeu el vostre estel enmig de la Natura i que us guii
al lloc on pugeu néixer de nou... i ser més feliços al 2012.
Bon Nadal i Bon Any
2012!!!
