Pàgines

19 de novembre, 2008

Els vells camins de Sant Boi (IV). El Camí Vell de Torrelles





Al final del carrer Eucaliptus hi ha una cruïlla on comença la pista forestal senyalitzada com a Camí Vell de Torrelles; en aquest lloc també comença el camí que jo anomeno “Camí de la Roca Negra” (que serà objecte d’un altre article en aquest bloc) i on es connecta també amb el Camí Vell de Llor que està parcialment asfaltat. Al Camí Vell de Torrelles com en altres camins forestals que es van realitzar a mitjans dels anys 90, es va aprofitar la traça i el recorregut d’antics camins o senders existents. De fet, quan es fa fer aquesta pista molts excursionistes santboians es van queixar a les autoritats municipals perquè s’havia fet malbé un sender preciós i es va destruir alguns trams molt interessants amb marques de roderes. Afortunadament, alguns trams no es van poder aprofitar i es va salvaguardar uns 500 m de l’antic camí que han quedat sota l’espessa vegetació. A les fotos, podeu veure un tram molt interessant del camí que es va salvar de la seva destrucció i que està excavat en el rocam de llicorella. Aquest camí va estar vigilat des de l’Edat Mitjana a la banda de Sant Boi -a la vall del Llor en el territori de l’antiga Quadra del Llor- per la torre del Llor (convertida posteriorment en la masia de Santa Bàrbara i que actualment és un restaurant), i a la banda de Torrelles de Llobregat per la Torre del Senyor (al costat de la masia-restaurant Can Balasch i de l’actual “Catalunya en miniatura”).

3 comentaris:

  1. Quins bells indrets de la nostra geografia local, que tenim a tocar, i que a la vegada son tant llunyants en el seu desconeixement i el seu injust oblit.

    Gràcies, Xavier, per acostar-los a nosaltres i a la vegada fent-los conèixer.

    ResponElimina
  2. He anat a veure el post de la vall del Llor i he deixat un comentari que amplio ara, després d'haver aprofondit en el teu blog.
    A la vinya del Cagarret encara hi ha una barraca de pedra seca. Costa de fotografiar sencera ja que està rodejada de vells cireres, però val la pena. I els marges! A més n'he localitzat una altre a la fondaria de la montanya de St Ramon aprop del torrent de Bardina.(de la banda climentona) El propietari va tenir la mala idea d'afegir-hi una barraca de totxana i uralita enganxada!!!( sense comentaris).
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Joana pels teus amables comentaris! I gràcies per compartir els teus coneixements del territori amb mi i amb tots els amics i amigues que veuen aquest bloc.
    Salutacions.

    ResponElimina