02 de novembre, 2008

Els vells camins de Sant Boi (III). La Carrerada del Montbaig.






Les carrerades són camins que existeixen des de l’Edat Mitja i que estaven destinats a les rutes de transhumància dels ramats que a l’hivern baixaven de les terres més fredes del Pirineu fins a llocs com el Garraf o el Delta del Llobregat amb un clima més benigne i que permetien trobar els pastos adequats mentre s’esperava l’arribada de l’estiu per tornar-hi.
El tram de carrerada que s’ha conservat en el Montbaig –uns 500 m- molt probablement formava part de l’anomenada “Carrerada del Penedès” que aprofitava el recorregut del Camí Ral de Vilafranca del Penedès a Barcelona. De fet, el tram que troben a Sant Boi és probablement una bifurcació del Camí Ral que partia des de l’Estret de Roques per tal de segregar el tràfic de persones, carruatges, mules i ramats. El topònim de “La Carrerada” ha perdurat en el terme de Sant Climent de Llobregat i el trobem al camí que surt del seu cementiri i que passa al costat de l’Ermita del Roser en direcció a la Roca del Barret de Begues.
La Carrerada del Montbaig té 3 m d’amplada entre murs que tenen 1 m d’amplada. Els murs estan formats per imponents lloses de llicorella col·locades en forma inclinada. També trobem diversos clots excavats en la llicorella que tenien la funció d’abeuradors dels ramats. Bona part del camí està sota la vegetació. Una altre part del camí ha desaparescut amb la instal·lació de torres elèctriques i la construcció de pistes forestals.
Un sender no senyalitzat del Parc Forestal del Montbaig ens permet apropar-nos des del camí de la Font de Gualbes i pujar en paral·lel a la carrerada.

3 comentaris:

Ricardo ha dit...

En el teu bloc sempre trobem propostes molt interessants i el més important sempre aprenc alguna cosa, cada visita al teu espai em suposa conèixer una cosa nova.
Una abraçada

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

De tu també aprenc moltes coses, Ricardo. Crec que és lo maravallós d'aquests blocs personals: el compartir els nostres petits coneixements per engrandir el coneixement global de tothom.
Una abraçada.

Osselin ha dit...

Quina meravella un bloc de caràcter tan local. Sóc Josep de Begues (encara que nascut a Viladecans). M'agrada molt veure aquests marges de llicorella. La pedra tipica de Viladecans, Sant Climent i sant Boi. Una pedra que es un dels secrets del vi del Priorat. avui malauradament les vinyes (que serien excelentíssimes) han desaparegut de la nostra comarca. Però encara queda una resta lingüística. Elpagesos de Sant Climent quan van als conreus de cirerers (cada dia més escadussers) encara diuen "Vaig a la vinya" toto i que la vinya ja no existeix.
Salutacions des de Begues.