30 de desembre, 2010

Feu-vos un magnífic regal musical: El Christmas sampler 2010


Per cinquè any consecutiu, els amics de Lostfrontier ens regalen la descàrrega gratuïta d'un CD de la seva col·lecció Christmas sampler amb interessants aportacions musicals de compositors nacionals i internacionals.

Totes les composicions són originals i aquest any també estan presents compositors internacionals de gran renom, relacionats amb les noves músiques, con Michael Whalen, Mars Lasar i el grup que formen Eric Tingstad & Nancy Rumbel.

Dels compositors nacionals, voldria destacar l'amic Roger Subirana de Vilafranca del Penedés que, com sempre, ens crea temes magnífics que són petites obres d'art.

El format de descàrrega és mp3 i també us podeu descarregar les portades que són visibles en l'i-pod.


+ info per descarregar-se el El Christmas sampler 2010 de Lostfrontier.

19 de desembre, 2010

Experiments gràfics




Us presento alguns dels experiments gràfics que he fet per l'UOC per l'assignatura de disseny gràfic del grau multimèdia. Es tracta d'un parells de fons de pantalla amb figures geomètriques repetitives i que vull compartir amb vosaltres. Si us agrada només teniu que descarregar-los (només es pot utilitzar per a un ús personal, drets reservats per un ús comercial).

15 de desembre, 2010

Bon Nadal, Bon camí!


Des d'aquest modest bloc us desitjo un Bon Nadal i Bon any 2011 (sense crisi i amb feina per a tothom).

Desitjo també que sempre trobis el camí que et guii vers la teva bona estrella. Però recorda que si no camines, no la trobaràs.

Si us agrada la foto, us la podeu descarregar i utilitzar-la pel vostre escriptori de l'ordinador. En cap cas es pot utilitzar per a una utilització comercial. Drets d'autor reservats.

13 de desembre, 2010

De Sant Boi a Montserrat, sense asfalt.

La tradició d'anar en romiatge a Montserrat caminant, es perd en el temps. Sabem pels treballs d'en Carles Martí i d'en Jaume Codina, que des d'abans del segle XV, era habitual l'organització d'un romiatge anual a Montserrat; fet que va continuar fins a la guerra de Successió a principis del s. XVIII. Però ja sigui per motius religiosos, per complir promeses o per esport, sempre ha existit la tradició entre la gent excursionista el fer aquesta ruta, sobretot per la nit. Una ruta no exempta de perills, ja que sempre ha transcorregut per carreteres d'asfalt molt transitades.

Fa unes setmanes que un bon amic seguidor d'aquest bloc, en José Manuel Gálvez Caballero, em va demanar, amb gran generositat per la seva part, que publiqués la ruta que ha dissenyat i realitzat, amb la companyia del seu fill, entre Sant Boi i Montserrat. El gran encert d'aquesta ruta és que es fa -pràcticament- sense trepitjar asfalt, aprofitant els camins paral·lels del riu Llobregat.

Els romiatges a Montserrat del s. XV es feien per demanar a Déu que acabessin les pestes que massacraven a la població. Potser, ara podríem organitzar uns altres romiatges, caminant els 59 km de peregrinació que ens proposa l'amic José Manuel, per demanar que acabés aquesta miserable crisi econòmica que tan del mal està fent a moltes famílies...


RUTA SANT BOI-MONTSERRAT

0.00 (0,00 km) SANT BOI DE LLOBREGAT

Aquesta ruta comença al nou Parc Fluvial del riu Llobregat, accedint-se per la passarel·la que hi ha al davant de les Termes Romanes (a la passarel·la hi ha la reproducció del senyal del segle XVIII que indicava l'antic pas de la barca que creuava el riu). Si venim des de l'estació de FGC de Sant Boi, podem accedir a aquest punt anant per l'esquerra del carrer Maria Girona, on hi ha un mur amb escultures de ferro que representen les aus que podem trobar al riu Llobregat. Un cop a la plaça rodona-mirador que es troba a sobre de la BV-2002, des d'aquí baixarem al parc que han fet en front de la depuradora de les Aigües de Barcelona i agafarem un camí cimentat a l'esquerra en direcció a Sant Vicenç dels Horts, creuant un pont modern de formigó que travessa una riera parc i que una mica més endavant transforma en una gran pista al costat del riu, per on passarem per sota del pont de l'AVE i les línies de càrrega de RENFE. Just passat aquest últim, a uns dos-cents metres, girarem a mà esquerra fins trobar les citades vies ferroviàries i agafarem el camí de la dreta en sentit de pujada de las citades línies.

0.47 (4,3 km) SANT VICENÇ DELS HORTS

Seguirem per aquest camí i passarem per a sota dels dos ponts de l'autovia A-2 (Una mitjana de 5,73 km/h).

1.29 (8,4 km) PONT DE LA N-340

Més tard, passem per a sota del pont de la N-340 (Una mitjana de 5,6 km/h). Des d'aquest punt no ens tindrem que preocupar per perdre’ns fins que no tornem a passar per a sota sota del pont doble de l'AVE i de les línies de càrrega de RENFE. Just passat aquests dos ponts, surt una desviació a l’esquerra que no haurem d’agafar, i una altra de front que sí que haurem d’agafar fins a uns 25 – 50 metres on trobem una altra bifurcació -i aquesta vegada si que hem de agafar la de la esquerra-. Aquesta desviació ens porta a un corriolet al costat d’un hort, que ens porta després a una pista més ampla que va paral·lela a l'A-2 per una pista ampla que una mica mes endavant fa una mica de pujada seguida d'una baixada que creua una riera amb aigua.

2.28 (14,1 km) SANT ANDREU DE LA BARCA

Continuarem per aquesta pista fins que arribem a Sant Andreu de la Barca, passant per a sota de dos ponts de ferro inacabats de la connexió entre l'AP7 i l'A2 (Una mitjana de 5,64 km/h). Posteriorment, passem per a sota de dos passarel·les peatonals i de dos interconnexions entre l'A2 i l'AP7 que van creuant el riu Llobregat.

3.28 (18,7 km) PONT FERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Desprès d'haver passat per sota d'un encreuament de ponts de l'A2 i de l'AP7, la pista ample es transforma en un corriolet que passa per a sota de les vies dels FGC que passen per un petit pont (Una mitjana de 5,34 km/h) i seguim per aquest corriolet, arribarem i entrarem en l'antiga carretera N-2 en direcció a Martorell. En aquest punt hem d’agafar carretera asfaltada -no queda més remei- durant uns 800 m. Hem de caminar pel voral de l'esquerra de la carretera.

3.37 (20,5 km) MARTORELL

Un cop arribem a Martorell, anirem a trobar el Pont del Diable, creuant la carretera a mà dreta i baixant pel carrer que porta fins la plaça del citat pont (Una mitjana de 5,7 km/h). Una cop arribat aquí, girarem a mà esquerra pel carrer del Riu fins que arribem a una bifurcació amb el carrer del Rabal, pel que continuarem en endavant fins a arribar a la plaça de les piscines municipals que deixarem a mà dreta, doncs nosaltres continuem rectes creuant el riu Anoia per una passera transitable, tant a peu com amb cotxe, per a sobre d'uns tubs de ciment. Just passant aquesta passera, girarem a mà esquerra passant per un pàrquing municipal de cotxes sota d'un pont de l'antiga N-II. Just en l’altre costat del pàrquing, surt un caminet asfaltat que ens porta fins a l'antic Molí de Martorell. Al passar per davant d'aquest, veurem que el caminet es transforma en unes escales que ens faran pujar fins a l'hospital comarcal de Martorell. Passant pel seu costat, i en la primera cruïlla, girarem a mà esquerra per l'avinguda de les Mancomunitats Comarcals fins a la tercera cruïlla amb el carrer del Dr. Trueta, pel que girarem a mà dreta un 50m fins una rotonda, en la que girarem a esquerra i que ens porta fins a un camí sota d'un pont pel que hem de baixar fins al nivell del riu Anoia i pel que tenim que continuar sense deixar-ho.

4.50 (27,1 km) PONT DE LA RENFE DE CAN MASET

A l'arribada al pont de la RENFE de Can Maset (Una mitjana de 5.6 km/h), just passat aquest, girarem a ma esquerra passant per la porta d'una masia. Pugem per un camí amb una forta pujada.

5.15 (29,5 km) CORBA DE LA FRUITA DE LA B-224 (carretera de Martorell a Piera)

Arribant aquí (Una mitjana de 5,6 km/h), agafarem a ma esquerra -amb molt de compte doncs estem en una carretera molt transitada- caminant uns 250 m pel voral esquerra de la citada carretera o pel pàrquing de la benzinera que es troba en aquest lloc, i haurem d'agafar just pel carrer que surt a la corba de la carretera que hi ha davant de la benzinera en la que es troben uns cartells que diuen “HIPICA, CAN PRATS, POLIGON INDUSTRIAL SESROVIRES”. Agafem per aquest carrer, passant per davant de l'Hotel-restaurant les Torres i seguirem la direcció indicada pels cartells de “HIPICA, CAN PRATS”. Una mica més endavant, el carrer es bifurca en una pista de ciment.

5.38 (31,3 km) NUCLI DE CAN PRATS

Arribem a aquest nucli (Una mitjana de 5.6 km/h) i agafarem la segona cruïlla a ma esquerra per una forta baixada que ens portarà fins a la llera de una riera on continua la citada pista cimentada.

6.00 (32 km) CEMENTIRI DE SANT ESTEVE SESROVIRES

Passant per a davant de les portes del cementiri, entrarem en aquest poble que haurem de creuar sencer. Just girant a ma dreta, a la segona cruïlla que es tracta del carrer de Lluís Companys -que més endavant es renombra com a avinguda de Francesc Macià, arribarem a una rotonda que vorejarem per continuar recte i, una vegada passada aquesta, el carrer es canvia de nom un altra vegada encara que sigui el mateix i passa a dir-se avinguda de Josep Llobet i Bonastre; al final d'aquest carrer arribem a la estació del FGC del poble i creuarem per la passarel·la que travessa les vies just en la estació. Una vegada a l’altre costat, girem a ma esquerra. Passarem la primera cruïlla, i una mica més endavant, passarem junt a un camp de futbol que es troba en obres. A la següent cruïlla, girarem a ma dreta per l'avinguda de Vallserrat. Pujarem per aquest carrer, passant per una cruïlla que te la intenció de ser una rotonda però que es queda pel camí, i més endavant trobarem una veritable rotonda en la que agafarem la sortida pel carrer Ignasi Mas. Curiosament, aquest carrer, una mica més endavant gira a l'esquerra i continuant per aquest passem per davant d'uns col·legis a mà dreta.

6.32 (35,1 km) DIPÒSIT D'AIGUA DE SANT ESTEVE SESROVIRES

Passats aquests col·legis, arribem al dipòsit d'aigua del poble (Una mitjana de 5,85 km/h). Des d'aquí, el carrer es transforma en una pista que passa a anomenar-se Camí de la Beguda a Martorell, una pista ben definida i transitable per on s’ha d'anar en compte amb les motos. Passarem per a sota d'un pont de la línia de FGC de Barcelona a Igualada i continuem endavant fins a una bifurcació en la que agafarem a ma dreta. Uns metres més endavant, en una cruïlla de camins, agafarem a la esquerra, seguint endavant per aquesta pista on trobarem un altre cruïlla que agafarem a ma esquerra. Per la pista principal, més endavant trobarem una bifurcació i en aquesta agafem a ma esquerra per una forta pujada.

7.00 (37 km) DIPÒSIT D'AIGUA DE LA BEGUDA

Desprès de la forta pujada, arribem a aquest dipòsit (Una mitjana de 5,28 km/h). Uns metres més endavant surt una pista a ma dreta per la que baixarem, obviant els caminets que surten als costats, fins a arribar a la llera d'una gran riera que segons en quines dates baixa amb força aigua. Just enfront, veurem la pista per la que tenim que continuar: un camí que se enfila i que deixarem a l'arribada a una barrera metàl·lica que saltarem, creuant una carretera.

7.30 (39,3 km) CARRETERA B-231

Amb molt de compte, travessem -aquest és un punt bastant perillós- i passarem per un petit corriolet entre uns pins (Una mitjana de 5.24 km/h) que ens fa baixar a un camí de pagès al costat del camp que agafarem a ma esquerra una mica; més endavant, trobarem un altre camí amb el que ens creuem i que agafarem a ma dreta de baixada, sense deixar-ho fins que arribem a un altre riera amb aigua i que -con la anterior- haurem de comprovar de creuar abans el seu cabal, doncs pot arribar a ser perillós. Arribant a aquesta riera, agafem a ma esquerra uns 30 o 40 metres arribant a un camí a ma dreta, on es troba les restes d'una gravera i les restes d'una gran corretja de transport de grava (aquest punt és l'únic que pot comportar una mica de confusió per seguir el camí, ja que nosaltres hem d'anar per un camí que se enfila pel costat esquerra del que sembla que era la presa d'àrids de la citada gravera). Si ens col·loquem d'esquena a la riera, just en el moment de deixar-la, el camí per on hem de pujar es trobaria a les 11 hores en un rellotge analògic (o sigui, un dels d'agulles de tota la vida), per arribar al camí l´haurem de fer entre mig d'uns matolls per un corriol molt poc definit. Quan arribem al camí esmentat, aquest s’enfila en una pujada a ma esquerra i, més endavant, es creua amb un altre camí que no em d'agafar, i en aquesta cruïlla agafarem a ma dreta i anirem pujant per aquest camí que se endureix una mica més. Al final del camí, passarem al costat d'unes cases d'una urbanització per la que hem de creuar.

7.55 (41,3 km) CARRER HORTÈNSIA

Entrant per carrer (Una mitjana de 5,22 km/h), seguirem en la direcció de la pujada fins a arribar al carrer de la Camèlia, en el que girarem a la dreta i a uns quants metres més endavant, agafem un carreró a ma esquerra que ens porta fins al carrer del Gerani, en el que girarem a esquerra i, en la primera cruïlla, girem a dreta en el carrer de la Gardènsia. Pel qual seguirem, fins a la primera cruïlla a ma dreta per la que anirem fins a la següent, carrer de la Ginesta en el que girem a ma esquerra enfilant-nos per aquest carrer fins que trobem un petit replà en el que es troben els contenidors de les deixalles. I just aquí, surt un corriol a ma dreta amb forta pendent pel que hen de baixar i per on comença una pista estreta, però ben definida, que una mica més endavant farà dos girs bruscos a la dreta, passant a l’altra costat de la petita vall per la que segueix aquest camí i que anirà baixant, de mica en mica, fins a una riera que travessarem per un petit pont i que ens deixa en una bonica fondalada per la que segueix el camí que aquesta vagada se enfila pujada amunt per un corriol que més endavant es transforma en una pista ben definida que ens portarà fins a una carretera.

8.40 (44 km) CARRETERA DE CAN FOSALBA

Una vegada arribem a la carretera (Una mitjana de 5,05 km/h), girarem a l'esquerra durant uns 350m. Just en una corba a esquerra, ben definida de la carretera i enfront segons la direcció que portàvem hi ha una porta de ferro que dona accés a un camp al que en de accedir-hi, però, per un dels dos corriolets que hi han a ma esquerra de la citada porta. Baixarem pel camí del costat del camp i que en forta baixada descendeix fins a la llera de una riera que travessarem, continuant la direcció del camí que ens portarà pel costat del camp fins a una altra pista molt ampla en la que girarem a dreta i a uns 250m. Més endavant, agafarem per un corriolet a ma esquerra que s’ajunta amb un camí més definit que baixarà fins a una riera en la que trobarem cartells de reserva d'animals i per la que tenim que continuar sense deixar el camí principal fins dalt de tot, on trobarem un pont que creua per sobre de l'autovia del nord-est A-2 i que nosaltres no hem de passar, doncs tenim que girar aquí a l’esquerrà i resseguir el camí que s'enfila amunt fins passar pel costat d'una gran masia, que tornarà a baixar molt suaument i ajuntant-se amb l'autovia abans esmentada. Quan trobem el pont següent, travessarem per ell a l'altre costat de la autovia, seguint la direcció del camí fins que arribarem a una carretera.

9.20 (47,2 km) ANTIGA CARRETERA N II

Retrocedim per la carretera, uns 125 m, més o menys, i tenim que creuar-la i passar per un camp d'oliveres per uns corriols que es troben entre mig de aquests arbres, doncs tenim que agafar la pista que es troba a l’altra costat, que és una pista molt ampla i ben definida. Anirem caminant per aquesta, en la direcció que portàvem abans i que ens portarà fins a Collbató, per on entrarem pel carrer Nou, creuant la carretera B-112. Seguirem per aquest carrer i trobarem una cruïlla (rotonda), on el carrer passa a dir-se Amadeu Vives i pel que tenim que continuar i no deixar-lo fins al final que ens portarà al carrer de la Salut. Quan arribem a aquest, girarem a ma esquerra i no el deixarem fins que ens faci sortir del poble convertint-se en un caminet amb unes escales que ens porten fins a l'àrea de lleure.

10.50 (53 km) OFICINA D'INFORMACIÓ DE LES COVES DE SALNITRE

A l'àrea de lleure es troben unes oficines d'informació (Una mitjana de 4.88 km/h). Pugem per la carretera que va al pàrquing de les coves i anirem seguin per aquesta carretera (els mes valents, poden agafar una drecera ben marcada que hi ha a la sortida de l'àrea i que s'enfila muntanya a munt) fins les escales d'accés a les coves. Pujarem aquestes escales passant pel costat de la porta de las mateixes, i aquí, trobarem un cartell que ens indica que ens troben en la ruta del Santuari de la Santa Cova. Un camí estret, però molt ben marcat i definit que no te pèrdua i pel que tenim que anar amb una mica de compte, doncs l'alçada comença a ser considerable i en alguns llocs podrien arribar a ser una mica perillós. Pel camí trobarem una sola cruïlla o bifurcació i que es tracta de la bifurcació entre el camí de Sant Miquel i la Santa Cova. Continuem pel de la Santa Cova. Arribem a a la Santa Cova i continuarem el camí que, sense pèrdua, ens porta fins a Montserrat.

12.50 (58,9 km) SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT

PD: Jo, personalment, quan vaig fer aquesta ruta, vaig escollir un dia amb lluna plena (23/10/2010), doncs els primers 17 km els vaig fer de nit però pel camí em vaig adonar que no es necessari doncs, com que en tot moment caminem a prop de les vies del AVE i DE les llums de la A-2, no fa falta gaire més il·luminació.

J.M. Gálvez Caballero

11 de desembre, 2010

El Pi de Can Cartró a principis del s. XX


Tal com us comentava en el meu article “Sant Boi, recupera el Pi de Can Cartró”, l'any 1915, un llamp va destruir aquest enorme pi pinyoner que servia de referència pels vaixells que arribaven al port de Barcelona i que es trobava al cim de la muntanya més alta de Sant Boi de Llobregat.

Arrel d'aquest article, l'amic José Antonio Lozano m'ha facilitat, per compartir amb tots vosaltres, aquesta fotografia del seu arxiu personal del Pi de Can Cartró, realitzada a principis del s. XX o finals del s. XIX. La foto és interessant perquè apareixen persones que ens permeten veure a escala la grandària d'aquest enorme pi. I tal com m'indica ell, aquesta fotografia es tracta d'una postal de Torrelles de Llobregat (amb qui Sant Boi, Santa Coloma de Cervelló i Sant Climent, comparteixen terme al cim de la muntanya del Pi d'en Cartró) realitzada per l'editor Ángel Toldrà Vianzo que s'identifica a la postal amb les seves inicials A.T.V., referència 3482.


02 de novembre, 2010

Manual de com desestabilitzar Catalunya...


Perdoneu-me, però us vull explicar una d'aquelles “Històries de la Puta Mili” en la qual me'n vaig veure embolicat quan vaig fer la mili a l'any 1985 a Madrid. Em va tocar com a destí l'Escola d'Estat Major i, perquè ens entenguem, era una mena d'ESADE o d'IESE militar de l'època pels oficials de l'exercit per tal d'obtindre el títol d'Estat Major.

El Madrid d'aquella època no té res a veure amb el d'ara: era el Madrid d'en Tierno Galván com alcalde (eren genials els seus bans i el seu talant humà i bondadós) i de la Movida. Sempre me'n recordo que un bon grapat de catalans vam demanar permís al nostre capità per anar a veure un concert de Lluís Llach en plenes festes de San Isidro... Avui seria impensable!

Era un any en el que el ministre de Defensa era en Narcís Serra... Un subtinent “xusquero”, caspós i alcoholitzat només ens donava els permisos de cap de setmana si responíem bé a les seves preguntes del tipus “¿Quién es el Jefe de la Fuerzas Armadas?” o “Nombre del teniente general de la región militar I”. A mi un dia em va preguntar “Nombre del ministro de Defensa” i jo vaig respondre que Narcís Serra i Serra i em va respondre -ben cabrejat- que no hi havia cap ministre amb aquest nom tan rar i no em va voler donar el permís... Em va donar una segona oportunitat i em va preguntar d'on era el meu pare; jo vaig respondre que d'Almeria i ell em va contestar “chaval, te ha salvado tu padre de que te quedes sin permiso”.

Va ser una època interessant perquè vaig conèixer a molta i bona gent molts llocs d'Espanya que admiraven Catalunya o que tenien una imatge distorsionada de la realitat. Però jo diria, malauradament, que aquesta distorsió s'ha incrementat de manera brutal en l'actualitat per la irresponsabilitat dels polítics de dretes d'aquest país, buscant un rendiment polític a costa de desestabilitzar moltes coses que pensavem que ja estaven superades i normalitzades.

A l'Escola d'Estat Major vaig estar treballant (sí, treballant, de veritat) a l'oficina de cartografia i dibuix. Donat la meva formació com a dissenyador gràfic i la meva experiència laboral com a delineant, la meva funció era crear presentacions gràfiques per informes formatius i transparències que utilitzaven els professors militars a les seves classes.

Un dia vaig rebre l'encàrrec del meu capità de l'oficina d'il·lustrar un informe restringit sobre Catalunya que era una mena de tesi d'un alt oficial que estudiava en aquella escola. El capità em va explicar quins gràfics devia de realitzar i em va dir i recalcar que era un informe confidencial i secret i que no podia informar a ningú. Curiosament, el capità sabia que era català i, fins i tot, alguna vegada m'havia demanat que l'ajudes a traduir algun text en català perquè estudiava teologia... Evidentment, vaig aprofitar per llegir tot l'informe -molt complert amb dades objectives extretes de fons escrites en català que parlaven de la història de Catalunya o de les variants dialectals- i la meva sorpresa va ser al arribar a l'apartat on es parlava de “como desestabilizar la sociedad catalana” des d'una perspectiva militar: només hi havia un punt en aquest apartat i que deia clarament “enfrentar las comunidades catalanohablante y castellanohablante con el tema de la lengua para conseguir un enfrentamiento social que justifique un acción armada”.

Com podeu veure, sembla que 25 anys desprès, aquesta és la formula irresponsable -la de una perversa estratègia militar de desestabilització social- que algunes forces polítiques volen aplicar a Catalunya per esgarrapar uns quants vots més al preu que sigui.

28 d’octubre, 2010

Sant Boi recupera el Pi de Can Cartró


En el marc de la 5a Pujada a la Creu de Can Cartró celebrada el passat diumenge 24 d'octubre, va tenir lloc la plantació d'un pi pinyoner, en record de l'antic Pi d'en Cartró o de Can Cartró desaparegut fa gairebé cent anys.

El 1915 un llamp va destruir aquest pi pinyoner centenari i majestuós del qual hi han cròniques del s. XIX que en parlen de la seva funció com a referència dels mariners que arribaven en vaixell a port de Barcelona. A l'Arxiu Municipal de Sant Boi (Can Torrents) podeu trobar una il·lustrativa fotografia de principis de segle d'aquest magnífic pi.

En l'acte simbòlic de la plantació van participar alguns dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya que l'any 1956 van aixecar l'actual Creu de Can Cartró que es troba al cim del Pi de Cartró que amb els seus 338 m és la muntanya més alta de Sant Boi de Llobregat.

L'acte va estar organitzat per Òmnium Cultural, amb el suport de la regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament de Sant Boi, del Centre Excursionista Sant Boi i de la ràdio municipal de Sant Boi.

25 de juliol, 2010

La font de vi del camí de Sant Jaume




A la població d'Irache a Navarra, existeix un font única a peu del Camí de Sant Jaume, entre les Bodegas Irache i l'església d'aquesta població; es tracta d'una font de vi. I raja gratuïtament pels pelegrins un vi negre i jove que no està pas malament; de fet, els vins d'Irache són d'aquells excel·lents “tintos” i rosats navarresos. De fet, si us connecteu a la web d'aquest celler, us podeu connectar amb la webcam de la font, on durant les 24h podeu veure els pelegrins que beuen i omplen les seves botes d'aquest generós do de Déu.

Avui a les notícies, he vist la notícia de l'alegria de molts pelegrins al poder arribar avui a Santiago de Compostel·la en el dia de Sant Jaume i, per tant, celebrar alhora el xacobeo per coincidir en diumenge. Fins el 2021 no es tornarà a repetir la situació d'un any xacobeo i em faria il·lusió fer el camí, i si no arribo a Santiago pel 25 de juliol, sempre em quedarà el poder arribar a la font de vi d'Irache i donar les gràcies a l'apòstol pel vi que raja.

06 de juliol, 2010

Rutes vora el mar (VII) El camí de Sant Jaume pel Jaizkibel







S'ha posat de moda que per excusar-se per no assistir a un acte dir que “estic fent el camí de Sant Jaume” (com per exemple, per assitir a una compareixença parlamentaria... he, he...); però de fet, des de la recuperació de les cel·lebracions del Xacobeo des dels anys 80, fer el camí s'ha posat de moda.

A part de tradicional ruta pel “camí antic” que s'inicia a Roncesvalles, han existit històricament altres rutes com la del Camí de Sant Jaume per la Costa; ruta que comença a la població guiposcuana d'Irun passant per Donosti, Bilbo, Santander, Oviedo, Ribadeo i d'aquí fins a Santiago de Compostel·la. Aquesta ruta és més “fresca” que la del camí antic que passa per càlides terres castellanes i té l'al·licient de que es contempla el mar en bona part el trajecte.

I si el vostre objectiu és només poder fer una agradable passejada vora el mar, us recomano que en feu el tram que passa pel mític Jaizkibel; es tracta d'una ruta que ens aporta unes vistes magnífiques del paisatge mariner de la costa vasca amb la sensació d'estar fent un recorregut d'alta muntanya però on realment no sobrepassen els 500 m d'alçada.

El tram que us proposo surt del santuari de Guadalupe, al qual es pot accedir caminant o en cotxe des de la bella i històrica població costera d'Hondarribia. Des d'aquest santuari i sempre caminant per la carena del Jaizkibel per un magnífic sender senyalitzat, trobarem tot un conjunt de torres de guaita i de forts militars, aparentment medievals, construïdes realment a finals del s. XIX durant les darreres Guerres Carlistes. Per una banda també trobarem monuments megalítics i podrem fruir de belles panoràmiques on s'encabeixen sovint els cavalls que pasturen per aquestes terres tan verdes. L'objectiu que us proposo és arribar fins el cim de Jaizkibel, passant primer per l'extraordinari mirador del que havia estat un parador de turisme que, afortunadament i desprès d'un incendi, les autoritats van fer desaparèixer.

Avis: fer aquesta ruta no us servirà de penitència, però segur que us servirà per agafar la gana abans d'anar a una bona sidreria...

28 de juny, 2010

Passejada per l'antiga Quadra del Benviure








Ahir, 27 de juny vaig tenir l'honor de compartir la tasca de guia amb la Maria Lledó Barreda, directora del Museu de Sant Boi, en la passejada històrica que aquest museu va organitzar per conèixer l'antiga jurisdicció medieval del Benviure.

La Maria es va centrar en explicar l'origen d'aquesta jurisdicció medieval santboiana, la història de la Torre de guaita de Benviure del s. XI, així com dels orígens ibèrics d'aquest territori.

El topònim santboià de Benviure sempre m'ha agradat pel que representa del concepte d'unió de “bona vida” i territori. La vida a l'època medieval no era gens fàcil, però probablement aquell racó on s'assentava la Torre de Benviure era un bon lloc per viure.

Com que aquesta antiga jurisdicció medieval també ocupa una bona part de la muntanya del Montbaig, em vaig encarregar d'explicar alguns dels elements de patrimoni històric que es poden trobar com les construccions de pedra seca (per cert, l'ajuntament de Sant Boi ha començat una nova campanya de recuperació de la pedra seca dels marges de l'àrea de lleure de Benviure) i les restes del Camí Ral entre Sant Boi i Vilafranca -important via de comunicació en temps medievals, de la qual s'encarregava de vigilar la torre-, així com, les restes de la Carrerada del Montbaig.

Sempre em deixa un bon sabor de boca el poder explicar i mostrar “in situ” aquestes coses que tan m'apassionen a ciutadans que mostren interès i sensibilitat per aquests temes relacionats amb el patrimoni històric local.

15 de juny, 2010

Rutes vora del mar (VI) “El Flysch de Zumaia”







Euskadi és un paradís pels amants de senderisme vora el mar; la seva costa ens ofereix grans oportunitats de fruir d'una natura on convergeix la muntanya i el mar de forma plàcida i alhora espectacular. La ruta que us proposo és pot ser una de les més interessants per la seva bellesa i per les coses que podem aprendre: caminarem a la vora d'uns penya segats en forma de flysh que ens expliquem 50 milions d'anys de la història del nostre planeta, ni més ni menys...

Zumaia és una agradable població costera de Guipuzkoa, epicentre d'una gran quantitat de possibles rutes senderistes vora el mar o en direcció a les muntanyes de l'interior; entre elles destaquen el Camí de Sant Jaume (Done Jakue Bidea) de la costa i la ruta GR 121 (ruta de la Costa); precisament, caminarem per un tram d'aquesta ruta des de Zumaia en direcció a Deba.

Abans de començar la caminada, us recomano que us apropeu a l'Oficina de Turisme de Zumaia on us facilitaran excel·lents plànols (fins i tot, tenen informació en català) que us ajudaran a fer el recorregut i on us poden indicar l'inici de la ruta: l'ermita de San Telmo. A l'oficina també us indicaran on es troba Algorri, el Centre d'Interpretació dels Recursos Naturals de Zumaia; visita molt recomanable per conèixer i entendre la singularitat geològica del flysh de Zumaia: cadascuna de les làmines rocoses que ens trobarem pel camí són registres de fets cabdals com l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys o del gran escalfament de la Terra ocorregut fa 56 milions d'anys. Zumaia, és de fet un referent mundial per a científics i investigadors.

Doncs bé, un cop a l'ermita de San Telmo (connectada a la població per un carrer), seguim caminant per un sender amb senyals blanques i vermelles de la GR 121. Com podreu comprovar de seguida, si teniu vertigen millor que no continueu... perquè ens trobem caminant immediatament per sobre d'un penya-segat format per un llibre de fulles rocoses. Arribem fins a la punta d'Algorri, on podem fruir d'una meravella panoràmica de la costa i del camí que hem d'anar seguint. Durant aquest tram trobarem misteriosos forats fets en les “pàgines” rocalloses: són mostres preses pels científics que si tinguéssim la possibilitat de mirar-les amb un microscopi, veuríem microesquelets i conxes d'organismes marins.

Si només volem caminar vora el mar, es recoman continuar per un corriol vora els penya-segats i deixant les marques de la GR (atenció, si anem amb nens) fins al caseriu de Peko; però si voleu fer també muntanya, continueu per la GR pujant fins el cim verdós del Ollaortzagain (202 m) i desprès caminar fins el bell nucli de Elorriaga amb la seva ermita de San Sebastian.

Per acabar un darrer consell, des de Zumaia surt un vaixell per visitar la costa per va la nostra ruta; és molt recomanable i divertida fer aquesta visita per tenir una visió complerta de la importància del flysh de Zumaia.

13 de maig, 2010

Espot divulgatiu del Camí Ral

Tal com us explicava en el meu article "Espot del Parc Forestal Montbaig" no es tracta de cap campanya publicitària oficial; es tracta d'una pràctica per la universitat. És un pràctica de l'assignatura de vídeo de la carrera de grau de multimèdia que estic realitzant a través de la UOC; la pràctica consisteix en l'el·laboració d'un videoclip amb ritme musical i he aprofitat per promocionar la ruta del Camí Ral -ruta mil·lenària- entre Sant Boi i Vilafranca del Penedés que passa per Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls. He mesclat imatges del sender amb les seves roderes i algunes de les mostres de patrimoni històric que podem veure durant el seu recorregut (falten moltes coses...). Ja sé que es podem millorar algunes coses i que falten aspectes per reflectir, però és un espot de 35" i és el segon que faig! Ara, però m'ho passat molt bé fent-lo... I la música és el magnífic tema medieval "Saltarello" de Dead Can Dance.

02 de maig, 2010

"Los mapas del Quijote"


Acabo de rebre una interessant notícia a través del Facebook relacionada amb la Biblioteca Nacional: s'ha creat un enllaç a la seva web on podem "visitar" i descarregar-nos documentació relacionada amb les interessants exposicions que han fet a la seva seu a Madrid. I no he pogut evitar anar-me ràpidament a veure el contingut de la exposició que es va presentar a l'any 2005, l'any del Quixot: "Los mapas del Quijote".

Tal com havia comentat en l'article "El Quixot va passar per Sant Boi", a la Biblioteca Nacional existeix un interessant mapa "oficial" encarregat pel rei Carles III al geògraf Tomás López i publicat el 1780, on es pot observar que el pas del Quixot per Catalunya, en direcció a Barcelona, va ser per Lleida, Cervera, Santa Coloma de Queralt, Vilafranca del Penedès i per un pas per travessar el riu Llobregat que no es defineix amb nom però que -des del meu punt de vista- és el de Sant Boi de Llobregat (precisament, el desaparegut pont de Molins de Rei es va construir durant el regnat de Carles III, i per tant, no existia a l'època de d'en Cervantes). Aquest recorregut entre Santa Coloma de Queralt i Barcelona és el que alguns estudiosos relacionen amb l'important Camí Ral de Vilafranca del Penedès a Barcelona i que coincideix, en bona part, amb l'anomenada ruta Mercadera i amb La Carrerada del Penedès -i que molt probablement, durant l'Edat Mitja també fos també un recorregut català del Camí de Sant Jaume-.

Doncs bé, a través de l'enllaç a aquesta exposició virtual, us podeu descarregar tot un seguit de documents en format pdf on podeu consultar -amb bona qualitat- detalls d'aquest mapa del 1780 i d'altres cartografies posteriors i molta més informació interessant relacionat amb el recorregut del Quixot. Molt recomanable.

21 d’abril, 2010

Espot del Parc Forestal Montbaig

No es tracta de cap campanya publicitària oficial; es tracta d'una pràctica per la universitat. És un pràctica de l'assignatura de vídeo de la carrera de grau de multimèdia que estic realitzant a través de la UOC i com que tenia que fer un anunci publicitari de només 20 segons, doncs que millor que promocionar la natura de la meva ciutat i el seu atractiu turístic. Si, ja sé que es podem millorar algunes coses i que falten aspectes per reflectir, però és un espot de 20" i és el primer que faig!
Reconec que m'està entrant el "gusanillo" pel vídeo per les possibilitats que dona; sóc un autodidacta dels audiovisuals fets amb projectors de diapositives (sempre he al·lucinat amb les anomenades presentacions "multivisió" com les que podem veure en alguns dels centres d'interpretació dels Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona) i n'he fet uns quants sempre relacionats amb temes de la natura, però el vídeo, gràcies a internet, ens permet arribar a molta més gent d'una manera universal. Intentaré, en el futur del meu bloc, incorporar més coses divulgatives de l'entorn natural i del patrimoni històric del Baix Llobregat amb aquest mitjà.

14 d’abril, 2010

Les orquídies: la natura insòlita del Baix Llobregat







A la primavera del Baix Llobregat, emergeix dels nostres entorns naturals tot un seguit de miraculosos espectacles de plena bellesa. La floració dels cirerers que emblanquinen les nostres valls i muntanyes, és un d'aquests espectacles naturals més coneguts. No obstant, hi ha un esclat natural bellíssim, però poc conegut, fins i tot, per les persones que solen fruir de la natura de la nostra comarca: la floració de les orquídies.

El desconeixement que tenim d'aquestes meravelles naturals és degut probablement a la petitesa d'aquest tipus de flora i, en general, a la falta de valoració dels entorns naturals que tenim. A Sant Boi de Llobregat, el grup ecologista Encina i l'ajuntament, fa anys, van publicar conjuntament un pòster per les escoles sobre les orquídies que es podíem trobar a les zones naturals de la ciutat, precisament, per donar a conèixer aquest tresor.

Però, no ens enganyem, no les veus si no vas acompanyat d'una persona experta que te les mostri. I el passat diumenge, l'amic Andreu Burguera (veieu el seu bloc "Golbes, racó del naturalista"), naturalista gran coneixedor de les aus, els bolets i de les orquídies (entre altres coses) ens va mostrar a un grup de persones les orquídies que podem veure al Baix Llobregat. La mostra ens la va fer en una petita excursió pels boscos de Begues que estam al llindar del Parc Natural de Garraf i que estant -curiosament- molt a prop d'aquesta població (de fet, va ser baixar del cotxe i començar a veure-les). I com diu l'Andreu, desprès de fotografiar-les, un s'enganxa a l'afició per a aquestes minúscules flors.

(+ info orquídies de Catalunya)

04 d’abril, 2010

"El llenguatge de les mans"






En una nova aposta arriscada dels membres que formen part de l'agrupació fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI), el proper 8 d'abril s'inaugura una nova exposició temàtica, dedicada aquest cop al llenguatge de les mans. Com diu la poeta i escriptora santboiana, Queta García, "Les mans són ponts que estenem cap altres mans"; i afortunadament, els seus poemes també formaran part d'aquesta exposició.

Com és normal en aquest tipus d'exposicions, la limitació del nombre de fotos per fotògraf és necessària ja que la nostra entitat no ha parat de créixer incorporant nous aficionats a la fotografia. Només podíem exposar tres fotos i sempre és difícil escollir. Aquest passat estiu, vaig aprofitar per fer algunes de les fotos d'aquesta exposició a les vacances i aquí us presento tot el resultat, desitjant creant més ponts amb tots vosaltres.
..

(+info)

23 de març, 2010

La carretera fantasma de Cornellà






Una carretera "fantasma" és una carretera morta que no porta enlloc i per la qual ja no passa ningú. A Cornellà de Llobregat en tenim una. Però que estigui "morta" no significa que no hagi viscut i que les seves pedres no hagin estat testimoni de molta història.

La transformació del territori del Baix Llobregat ha estat radical en els darrers 20 anys. No crec que hi hagi cap altre territori on s'hagin construït tantes infraestructures en tan poc temps i tan concentrades en un sol àmbit geogràfic, en especial, en el Delta del Llobregat. Aquesta concentració ha esborrat pràcticament antigues xarxes d'infraestructures, algunes d'elles molt antigues i que el seu origen es perd en el temps.

A Cornellà existeix, a prop del riu Llobregat, restes de l'antiga carretera de Sant Creu de Calafell (iniciada al s. XVIII) del tram entre aquesta ciutat i Sant Boi. I, molt probablement, també siguin les restes superposades i reaprofitades del queda a Cornellà del medieval Camí Ral entre Barcelona i Vilafranca del Penedès. L'antiga carretera de Sant Boi seguia un traçat diferent del d'ara, ja que es desviava pel carrer anomenat avui de l'Almirall Vierna.

Aquest tram passa desapercebut, rodejat pel descomunal viaducte de l'AVE (de fet, l'última vegada que ha estat utilitzada aquesta carretera fantasma ha estat durant la construcció d'aquest viaducte), de dos vies més de ferrocarril, de la Ronda del Litoral, de la carretera de Sant Boi a Cornellà, d'horts periurbans d'estètica "somier" i dels pocs camps agrícoles que queden a Cornellà. Només, la elegant presència de tres centenaris plataners ens permetent ubicar-lo. Desgraciadament, aquest antics plataners que donaven ombra a les carreteres i personalitat al paisatge del Baix Llobregat, van desapareixen a mida que aquestes s'eixamplen per encabir més cotxes.

Trepijant aquetes restes, el primer que crida l'atenció és trobar una carretera on el ferm està empedrat amb peces rectangulars i irregulars de granit (un luxe d'acabament i que demostra la importància d'aquesta via de comunicació en el seu temps). "Gràcies" a les trinxeres realitzades per la via de ferrocarril de mercaderies, podem observar un magnífic tall del terraplè d'aquesta antiga carretera amb un dos metres d'alçada i amb murs de contenció construïts amb llicorelles i "torturà".

La decadència i desús d'aquesta carretera es va iniciar amb la destrucció del pont del riu Llobregat durant la Guerra Civil.

Crec, sincerament, que la ciutat de Cornellà hauria de dignificar aquest espai formant part del patrimoni històric de la ciutat i sumant-lo als espais naturals que envolten el riu Llobregat.