Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paisatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paisatge. Mostrar tots els missatges

23 d’agost, 2012

Rutes vora el mar (XI): San Juan de Gaztelugatxe


Probablement, San Juan de Gaztelugatxe sigui un dels paisatges més espectaculars i singulars de la costa vasca; i alhora, un d'aquells racons magnètics que transmeten una màgia i, perquè no dir-ho, una espiritualitat ben intenses... Caminar fins aquest lloc, és com caminar a un més enllà, és com caminar a una altra dimensió.


La meta de la nostra ruta és l'ermita de San Juan, situada en el cim de l'illot de Gaztelugatxe que juntament amb l'illa d'Aqueche forma part d'un biotop protegit de gran valor natural. Aquest espai es troba molt a prop de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai que també alberga un entorn natural de primer ordre on es fusiona la muntanya amb el mar.


Aquest bell racó està situat en el terme municipal de Bermeo, podent-se a propar en cotxe des d'aquesta localitat i des de Bakio a través de la carretera BI-3101. La ruta que us proposem és el PR-BI-179 anomenat “Camino de San Juan” o “San Juan Bidea” que surt des del casc antic de Bermeo per l'arc de San Juan, l'únic reste de l'antiga muralla medieval d'aquesta població. Es tracta d'un magnífic sender que també aprofita camins veïnals i té la particularitat que, a més a més dels típics senyals grocs i blancs de les PRs, trobarem les suposades trepitjades de Sant Joan en l'inici i final del recorregut. Aquesta ruta té 9 km des de Bermeo amb un desnivell de 435 m i es triga d'anada unes 3:30 h, per tant es una ruta que d'anada i tornada pot comportar tota una jornada si comptem el temps dels descansos i menjar.


Si només disposem de mig matí, una bona opció és apropar-se per la carretera BI-3101 fins el restaurant Enerpi (té una magnífica àrea de lleure per dinar). Si venim en cotxe des de Bermeo, és molt recomanable parar-se primer en el mirador de Gaztelugatxe i poc després girar a la dreta, posant atenció d'aparcar immediatament en l'aparcament arbrat que hi ha al costat del restaurant sense continuar per una carretera que indica Gaztelugatxe, però que està tallada (no fa gaire, es permetia baixar en cotxe fins a un aparcament situat a la vora del mar, però el mal estat de la carretera per culpa de les esllavissades ha recomanat a les autoritats tallar-la, afavorint que no hi hagin grans aglomeracions de gent).


L'inici d'aquesta ruta més curta és, precisament, des del restaurant Enerpi. Un camí empedrat amb una rústica senyalització ens indica l'inici del camí des d'aquí. Trigarem uns 35' en arribar a l'ermita de San Juan desprès de fer una forta baixada (compte si ha plogut!) i desprès de pujar unes 231 escales que uneixen la costa amb aquest illot (un autèntic Viacrucis on les creus numerades i les trepitjades de Sant Joan ens aniran indicant el que falta).

La vista des de San Joan és esglaiadora, transmeten una pau i una espiritualitat només trencada per l'excés de visitants irrespectuosos. És fàcil assistir a la presència de persones que preguem mirant al mar; nosaltres ens vam trobar amb una noia que tocava una mena de tambor i estava “en trance”.

Però el que marca la tradició és tocar la campana exterior tres cops i demanar un desig... Hi han altres informacions que indican que realment s'ha de tocar la campana tretze cops... Per si de cas, vaig demanar dos desitjos...

Us recomano el visionat d'aquest vídeo que he realitzat en HD per elmargecomunica.com:


27 de febrer, 2012

Caminat per l'Anell Verd de Sant Boi (I)



Feia temps que tenia ganes de caminar. I vaig pensar que la millor ruta per fer el Camí de l'Anell Verd de Sant Boi. Una ruta de 16 km que té l'atractiu d'unir el nucli històric de Sant Boi amb el Parc del Riu de Llobregat, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el conjunt de la Colònia Güell, la vall del Llor, el Parc Forestal del Montbaig i el Parc metropolità de la Muntanyeta.
Aquesta ruta forma part de la xarxa de Camins Naturals del Ministeri d'agricultura, alimentació i medi ambient i va ser impulsada des de l'ajuntament de Sant Boi en el darrers anys. Està molt ben senyalitzada i compta amb diverses zones de lleure. És una ruta apta per a tothom per fer a peu i amb bicicleta (encara que el tram entre l'Estret de Roques i Ermita de Sant Ramon té una forta pujada no apta per a bicis normals de passeig)


TRAM ESTACIÓ FGC SANT BOI – CREU PI D'EN CARTRÓ

Aquest tram té l'al·licient de passar d'acabar al punt més alt del terme de Sant Boi: el Pi de Cartró (338 m).

(0:00) Estació FGC Sant Boi

Sortim de l'estació de FGC (+info per arribar a la Sant Boi amb FGC) i girem a l'esquerra. Desprès de passar al costat d'un marquesina de bus de la L96, passem al costat de la petita placeta dedicada a la figura Charles Robert Darwin. Continuem caminant per una vorera al costat d'un mur sota la via del tren que té tot un seguit de curiosos relleus de ferro on estan representades les aus més representatives del Delta del Llobregat.

(0:02) Pas de la Barca

Trobem una passarel·la on hi ha la reproducció d'una antiga pedra que senyalava el pas de la barca de Sant Boi al s. XVII. Trobem uns plafons explicatius de la història d'aquest pas i de l'antic Camí Ral que unia Sant Boi i Vilafranca del Penedès. També hi ha un plafó informatiu de la ruta de l'Anell Verd. En front de la passarel·la, trobem les Termes Romanes i l'accés pel carrer de L'Hospital al Museu de Sant Boi.


(0:04) Riu Llobregat

Després de creuar el Canal de la Dreta i la carretera de Sant Vicenç, arribem al costat del riu Llobregat. Continuem pel camí de l'esquerra direcció Colònia Güell. Per la dreta es va fins el Prat de Llobregat, a Can Comas (centre d'intrepretació del Parc Agrari del Baix Llobregat) i als Espais Naturals del Delta del Llobregat.


(0:06) Pont del Parc fluvial


(0:10) Pont riera Bertrán

Desprès de passar un cercat fet amb troncs, continuem per la pista de la dreta. El camí es absolutament pla. Caminem paral·lelament al riu Llobregat i podem aprofitar alguna petita aclarida per observar la seva avifauna.


(0:35) Estació de bombeig

Arribem a la estació de bombeig pintada amb uns murals espectaculars de l'artista Mateo Lara. Continuem per l'esquerra, al costat de la riera de Can Soler en direcció a la muntanya.


(0:37) Pont de l'AVE

Passem per sota de l'impressionant pont de l'AVE. Creuem un petit canal de regadiu i continuem pel camí arbolat que hi ha al costat de la riera de Can Soler en direcció a la Colònia Güell.


 (0:54) Camp de Carxofes

Acaba el camí paral·lel de la riera de Can Soler i arribem a una cruïlla continuem per l'esquerra en direcció a l'estació de FGC de la Ciutat Cooperativa.


(1:01) Estació FGC Ciutat Cooperativa.

Arribem al davant de l'estació de la Ciutat Cooperativa. Continuem per la dreta per un camí que va paral·lel al costat d'un camí agrícola asfaltat (amb cercat de troncs de fusta). Vista panoràmica a la dreta del Parc Agrari del Baix Llobregat, emmarcat amb la Serra de Collserola.

(1:15) Estació FGC Colònia Güell

Acaba el camí. Creuem el camí agrícola asfaltat i pugem a l'estació de FGC. Arribem a una rotonda de la carretera de Sant Vicenç. A la dreta, veiem la Torre Salbana o Torre d'Eles. Continuem per l'esquerra seguint unes passes blaves pintades al terra. Arribant a un semàfor, creuem la carretera. Poc desprès girem a la dreta, davant de la entrada del recinte industrial de la Colònia Güell.

(1:20) Parc de la Colònia Güell

Continuem per la dreta per un passeig arbolat al costat d'un interessant terrassa geològica amb l'aflorament de còdols arrodonits.


(1:25) Colònia Güell

Arribem fins a la plaça d'Alsem Clave on ja podem admirar algunes de les magnífiques cases modernistes que alberga aquesta antiga colònia industrial. Trobem un parc on podem descansar o esmorzar. També és molt recomanable fer un cafè o esmorzar al Cafè de l'Ateneu Unió (un local amb regust de principis del segle XX) o comprar el pa del Forn Sant Joan; tot això a la plaça Joan Güell on trobarem un monument al fundador de la Colònia Güell. Si tenim temps, és molt recomanable visitar el Centre d'Interpretació de la Colònia Güell i la Cripta de Gaudí. Continuem caminant pel carrer Arañó, passat al costat de l'edifici modernista de la biblioteca.


(1:28) Escola Colònia Güell

Acaba el carrer Arañó i arribem a un bosquet de pins que alberga la magnífica escola modernista de la Colònia. Continuem per un camí de terra amb faroles fins arribar a una carretera local. Continuem per l'esquerra fins arribar a una petita rotonda. Abans d'arribar, creuem la carretera i continuem caminant per la dreta de la carretera. A la dreta, veiem el perfil de l'imponent Montpedrós.


(1:38) Cases del Llor

Arribem a les Cases del Llor (bon lloc per proveir-se de calçots). Deixem de caminar al costat de la carretera i agafem un camí en direcció a Can Ros del Llor.

(1:43) Can Ros del Llor

Passem al costat de la emblanquinada masia de Can Ros del Llor. Continuem pel Camí de Can Salgado en direcció a la muntanya.


(1:58) Can Salgado
Arribem a la entrada del recinte de la masia de Can Salgado. Girem a la esquerra per una pista forestal molt ampla amb un cercat de fusta. Passarem al costat d'una gran antena.

(2:07) Riera de Can Soler

Travessem la riera de Can Soler, entrant en bosc d'alzines i roures. Pugem en direcció a Can Codina.

(2:13) Can Codina

Arribem a la entrada de Can Codina. Continuem per la dreta per una pista asfaltada. Arribem a la entrada de la masia de Santa Bàrbara i al final del carrer Eucaliptus. Continuem pel Camí Vell de Torrelles, una pista forestal que surt a l'esquerra de la entrada de la masia de Santa Bàrbara. Baixem en direcció a la muntanya i entrem en la vall del Llor. Arribem a una cruïlla i continuem per la dreta. Arribem a l'aparcament de l restaurant de la Masia de Santa Bàrbara (antiga torre medieval del Llor i seu de la desapareguda jurisdicció medieval de la Quadra del Llor).

(2:17) Masia de Santa Bàrbara

Un cop a l'aparcament de la Masia de Santa Bàrbara, deixem el Camí Vell de Torrelles i caminem cap a la dreta en direcció a una olivera que hi ha al final de l'aparcament. Darrera l'olivera, hi ha un camí que baixa per un frondós bosc d'alzines. Arribem a una cruïlla. Continuem per l'esquerra pel Camí de Can Palós.

(2:21) Torrent del Llor

Pugem per la pista en direcció a la Masia de Can Pubill, deixam tots els trencalls que ens quedin a la dreta. De seguida veiem la magnífica masia de Can Pubill, emmarcada per marges de pedra seca amb oliveres i cirerers.


(2:31) Masia de Can Pubill

Passem al costat de la masia, respectant aquesta finca privada (s'ha d'anar en compte amb els gossos). Desprès de passar per una corba que travessa el torrent de Can Pubill, ens trobem a ma dreta les vinyes de Can Palós. Més endavant, ens trobem un corriol amb baranes de fusta que baixa fins el torrent de Can Palós (un magnífic racó amb un bosc molt ombrívol). A ma dreta, ja veiem la masia de Can Palós.


(2:43) Casa de colònies de Can Palós (antiga Masia Can Palós) i àrea de lleure de Can Palós

Arribem a l'àrea de lleure de Can Palós. És un magnífic lloc per descansar (hi ha ombra), beure aigua (hi ha font) i menjar (hi han taules i bancs).


(2:53) Final del Camí de Can Palós

Arribem a una altre pista anomenada Camí de Can Cartró. Girem a l'esquerra. A la dreta, veiem el Montpedrós, i a l'esquerra d'aquest, la masia de Can Cartró. Continuem sempre per l'esquerra per un a pista amb un cercat de fusta.


(3:00) Inici corriol Pi de Cartró

Trobem a la dreta, un corriol indicat per on es puja al cim del Pi de Cartró. Deixem la pista i pugem.

(3:13) Creu del Pi de Cartró

Arribem al cim del Pi de Cartró on hi ha la creu del mateix nom. Aquesta creu va ser col·locada l'any 1956 per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) en lloc que hi havia ocupat un pi gegant que va existir fins a principis del segle XX i que servia de senyal pels vaixells que arribaven al port de Barcelona. Final de la 1a etapa de l'Anell Verd de Sant Boi.

07 de gener, 2012

Parc romàntic de Can Solei i Ca l'Arnús







A finals de l'any passat, vaig rebre l'encàrrec de fer un reportatge fotogràfic de diversos parcs de la Xarxa Parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una interessant xarxa que té parcs molt interessants de nova creació amb dissenys innovadors, com parcs que són fruït de la recuperació de grans espais privats, amb un patrimoni històric i uns jardins d'estil que podríem anomenar “romàntic” del s. XIX i de principis del s. XX.
El parc metropolità de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona és un d'aquests parcs... i quin parc! La seva extensió és enorme amb jardins que tenen una vegetació frondosa, camins, escultures, glorietes, grutes, cascades i un llac; molts dels arbres són centenaris, amb dimensions i ports excepcionals. Els ciutadans de Badalona tenen la sort de gaudir d'un lloc idoni on es pot jugar, passejar, xerrar... però on també es pot buscar la pau, la serenor i el contacte amb la natura.
Aquest parc també alberga un conjunt d'edificacions singulars de la quals destacaria el castell del llac i la torre del Rellotge bells jardins d'estil romàntic. La torre del Rellotge es va construir el 1883 i alberga una estació metereològica amb aparells de l'època que són una autèntica meravella. I el castell del llac de principis del s. XX podria ser ben bé l'escenari d'una bona novel·la romàntica on una parella es dona un petó navegant amb una barca que surt de sota el castell.
En definitiva un racó mol recomanable per estar i visitar si aneu a Badalona.

25 de setembre, 2011

Rutes vora el mar (X). Des de la Praia da Ursa a Praia da Adraga, paradís portuguès







Milers de turistes s'aproximen cada any al Cabo da Roca (Portugal), el punt més occidental del continent europeu; és un clàssic turístic on acaben moltes excursions organitzades, coincidint especialment en la marxa del sol per l'horitzó al vespre. Però, ben a prop d'aquest lloc força massificat pel turisme “de-fer-una-foto-i-ja-està”, hi ha un veritable paradís que el viatger (és diferent ser viatger que turista) a qui li agradi caminar no s'ha de perdre: la Praia da Ursa (la platja de l'Ossa). Anar a Portugal i no veure aquesta meravella de la natura no tindria perdó...

Aquest racó és dels més bells i espectaculars que he vist a la meva vida i la ruta que us proposo és la millor que he fet de totes les que he tingut la sort de caminar, i que en aquest bloc heu pogut llegir. Podeu fer ruta que us proposo o bé únicament fruir d'aquesta platja situada en un lloc absolutament natural i salvatge. De fet, la Guia Michelin la considera una de les platges més boniques del món.

Per arribar, s'ha d'anar en cotxe per la carretera EN247 que va de Sintra a Cascais, passant per Colares i agafar el trencall que va Azoia/Cabo da Roca, i a 300 metres abans d'arribar al far del Cabo da Roca, veurem la indicació de la platja d'Ursa. Immediatament, trobarem un aparcament on hem de deixar el cotxe sinó disposem d'un 4x4. Des d'aquí, caminem per una pista atrinxerada (10') en direcció al mar i que acaba en una mena de rotonda. En aquest punt, ja descobrirem una espectacular vista. Des d'aquest lloc, ens trobarem l'inici de dos senders sense senyalitzar. El de l'esquerra ens porta directament a la platja (i també, en un trencall que hi desprès, ens portaria al Cabo da Roca) i el de la dreta es dirigeix cap el torrent Ribeira da Ursa i a sobre de la seva cascada que aboca el mar. La nostra ruta segueix per aquest camí, desprès d'haver deixar un parell de senders cap a l'esquerra que també ens portaríem -més incòmodament- a la Praia da Ursa. La baixada cap el torrent és en alguns moments complicada i es necessita grimpar (porteu botes i un pal de muntanya). Un cop arribem al torrent i a la seva cascada, el creuem en un punt estret i comencem a pujar fortament per un camí que voreja el penya-segat en direcció nord. El camí no està en cap moment senyalitzat i hem de seguir utilitzant el sentit comú caminant vora el mar i admirant les vistes que ens ofereixen els penya-segats fins arribar al enorme Fojo da Adraga (45'), una enorme cavitat vertical d'origen volcànic i a la immensa Pedra da Alvidrar, un penya-segat pràcticament vertical on antigament es llançaven al mar als condenats a mort (Aneu molt en compte!!! No és una ruta adequada per anar amb nens). Immediatament, bordegem la Praia do Cavalo (molt perillós...) a una alçada brutal. Des d'aquí, ja divisem la Praia da Adraga a on hem de baixar fins l'aparcament d'aquesta platja (15'). El lloc és d'una increïble bellesa, essent també una platja verge però amb serveis com lavabos, dutxes i restauració. A l'estiu, és un premi arribar a aquest lloc, banyar-se i menjar un econòmic menú.

La tornada la podem fer per una còmode pista que trobarem seguint per la carretera asfaltada de l'aparcament a ma dreta, seguint els senyals blancs i vermells de la GR 11 E9 “Caminho do Atlantico” en direcció Ulgueira o Cabo da Roca. El camí (desprès de travessar la població d'Ulgueiria) ens tornarà finalment a la carretera que va en direcció al Cabo da Roca i que hem de seguir a ma dreta fins arribar de nou al trencall i aparcament de la Praia da Ursa (50').

Finalment, us recomano que veieu aquesta interessant infografia sobre la Praia da Ursa (en portuguès)

16 de juliol, 2011

El nou pont de l'Estret de Roques del Camí Natural de l'Anella Verda de Sant Boi unirà també el Camí Ral




Durant els anys 2006 i 2007 es va posar en marxa el projecte d'una ambiciosa ruta que pugues unir els àmbits agrícola, fluvial i forestal de l'entorn natural de Sant Boi de Llobregat. Un projecte que sota el nom de l'Anella Verda de Sant Boi, pretenia unir el Parc Agrari del Baix Llobregat i les zones humides dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, el Parc Fluvial de Sant Boi i el Parc Forestal del Montbaig dins del conjunt de les Muntanyes del Baix Llobregat.

Les obres d'aquesta ruta de 16 km estaran enllestides, segurament, a finals de l'any 2011 i ha estat finançada pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí per un import de 600.000.- € en el marc del projecte d'aquest ministeri dels Camins Naturals.

La ruta unirà llocs de muntanya tan emblemàtics con l'ermita de Sant Ramon, la muntanya del Montbaig, la Vall de Santa Bàrbara del Llor, Can Palós, la Colònia Güell, el Montpedrós... Precisament, una de les actuacions més espectaculars del condicionament d'aquest recorregut pel senderisme o fer fer rutes en bicicleta és el pont en forma de passarel·la que unirà la carena del Montbaig amb la del turó de l'Angla a través de l'Estret de Roques, un antic coll, partió dels termes de Sant Boi i Sant Climent de Llobregat, per on passava el mític Camí Ral que unia Barcelona amb Vilafranca del Penedès i que ha estat recentment recuperar després d'un oblit de més de 100 anys.

La espectacular passarel·la, construïda amb fusta, permetrà estalviar el riscos de tenir que travessar la carretera; però sobretot, forma part també de la recuperació de l'Estret de Roques com a cruïlla de la ruta de l'Anella Verda amb el també ambiciós projecte de recuperació de l'antic Camí Ral (el tram de Sant Boi està senyalitzat) i amb la Ruta de la Pedra Seca del Montbaig (també senyalitzada).

Aquest projecte forma part de la important tasca que ens el darrers anys s'ha fet en aquesta ciutat, de recuperació del seu entorn natural, ja que ha estat sempre un eix important d'actuació dels plans d'actuació municipals amb una important voluntat política de portar-ho a terme, però sobretot, gràcies important participació ciutadana molt sensibilitzada per la preservació del seu entorn plasmada en la elaboració de l'Agenda 21 de Sant Boi i en l'existència del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de la ciutat (un dels més antics de Catalunya).

04 de juliol, 2011

El Pla Baguet, paisatge minimalista del Parc Natural del Cadí-Moixeró




El Parc Natural del Cadí-Moixeró ens ofereix paisatges espectaculars i de gran bellesa com el Prat de Cadí on abunden les cingleres rocalloses, els prats alpins i els boscos ben tupis.

Al final de la primavera i durant l'estiu, quan torno de la Cerdanya i vull evitar el peatge del Túnel del Cadí, m'agrada fer la tornada per la carretera que uneix La Molina amb Castellar de n'Hug i admirar el paisatge que forma el serrat que va de la Creuta (2067 m) fins el Puigllançada (2049 m), fugint del desgavell i l'impacte que em produeix les instal·lacions d'esquí de La Molina que estan situades en la cara nord del sector Torrent Negre del Puigllançada.

És un paisatge absolutament minimalista, de relleus suaus solcats de prats verds i groguencs amb muntanyes compactes i arrodonides. Un paisatge que em transmet molta pau i serenor i que trobo molt encertat per ser utilitzat per fer una fotografia creativa o per la publicitat o el cinema (seria el paisatge perfecte per l'anunci de BMW “¿Te gusta conducir?”). El cel i la terra s'uneix en aquest lloc d'una forma molt singular aportant una escenografia molt dramàtica.

La millor manera per fer un tast caminant per aquest paisatge és pujar des del Coll de la Creuta (1888 m) fins el Pla Baguet (2031 m), amb la possibilitat d'allargar la nostra ruta fins el Tossal de Rus (2119 m) o el Puigllançada (2409 m). Es tracta d'una ruta fàcil que fins i tot és molt recomanable per fer amb nens.