"Els quatre elements"

Amb aquest suggerent títol s'inaugura la propera exposició de 43 fotògrafs membres de l'agrupació fotogràfica santboiana AFOBOI. Presentar fotografies inspirades en l'aire, l'aigua, la terra o el foc és tot un repte pels aficionats a la fotografia que formen part d'aquesta associació que ha crescut com la escuma en un any.

Abans de comentar altres coses, no voldria deixar de dir que cal fer un reconeixement a la excel·lent i encoratjosa tasca de la presidenta d'AFOBOI, Paky López, al capdavant d'aquesta entitat i de tota la seva junta (Dani Carrillo, Mingo Ortega, Julio Pulido, ...). Son tantes les coses que s'han fet en un any (exposicions, concursos, cursos, maratons, xerrades, conferències, pàgina web, fotos amb models, sortides...) que només ells saben la feina que comporta.

I en aquest nou article us volia presentar les tres fotografies que presento en aquesta exposició:

"La Foz" (vent)
Aquesta foto va ser realitzada amb la tècnica del "barrido" per captar la velocitat d'un voltor lleonat ("buitre leonado" pels que veien els documentals de Félix Rodríguez de la Fuente) a la espectacular Foz de Lumbier a Navarra.

"Escolta el vent" (vent)
És una foto feta al contrallum d'un sol de tarda d'hivern d'una fulla morta realitzada en els boscos del voltant del nucli de Sant Fe al Parc Natural del Montseny.

"El terra espigat" (terra)
És la fotografia de la textura que crea la llum en el relleu del terra que hi ha en l'atri de la entrada d'una església romànica del Valle del Roncal a Navarra, construïda amb pedres arrodonides.

La exposició romandrà oberta al Casal de L'Olivera de Sant Boi (Plaça Montserrat Roig, 1) del 8 al 30 de gener de 2010. I el dia 8 a les 19h és la inauguració.

Els companys que participen són:
Agustí Nin – Alex Caballero – Alfonso Hidalgo – Ana Mª González – Ana Otero – Andreu Méndez – Anna Donaire – Antoni Osias – Bernardo Badenas – Carlos Frias – Dani Carrillo – Diego Garnica – Elisa Galceran – Esther Bahí – Francisco Fernández - Francisco Sánchez – Gabriel Ruiz – Isa Jimenez – Isidro Merlo - Issa Garcia – Ivan Terrones – Iván Vega – José-Angel Saez-Diez – Josep Ros – Julio Pulido – Luis Aracil – Mary A. García – Mª Isabel Anducas – Mª Rosa Ureña – Marina Fauqued – M. Mercé Mangues - Montse Cruz – Nuno Teles – Nuria Martinez – Paky López – Pili Bravo – Ricardo Caballero – Rubén Castillo – Salvador Barrau – Sandra Medina – Victor Curto – Xavi Lucia – Xavier Sánchez -

(+info)

Rutes vora el mar (V) “El Tómbolo de Trafalgar”

La província de Cadis és un paradís pels amants de caminar vora el mar. Podem trobar rutes espectaculars caminant per sobre de penya segats o per monuments naturals com el “Tómbolo de Trafalgar” situat al terme de la població de Barbate. Un tómbol és barra de sorra que uneix una illa a la costa. En el cas del tómbol de Trafalgar trobem una petita illa amb una geologia molt interessant que alberga un far i una antiga torre medieval de vigilància de les incursions dels pirates unida a la costa amb una formació de dunes combinada amb estanys d’aigua salada que atreu a numerosa avifauna.
Però aquest racó, a part dels seus valors naturals, és plé d’història. S’han trobat restes d’un temple romà dedicat al deu Juno i davant d’aquestes costes va tenir lloc la famosa batalla de Trafalgar que va enfrontar l’any 1805 l’armada franco-espanyola amb l’armada anglesa.
La ruta és curta (uns 20 minuts) però intensa pel paisatge que es gaudeix amb un recorregut molt ben dissenyat amb una excel·lent senyalització i amb unes adequades estructures de fusta tractada amb autoclau que faciliten una agradable caminada.

El Sant Boi salvatge (II). Helsinki-Sant Boi, un vol de 3500 km.

L’ocell que podeu veure a la foto és un Esparver (Accipiter nisus) i ha estat interceptat en la campanya d’anellament que els naturalistes fan a les Basses de Can Dimoni. Però, el més curiós de la foto és la inscripció de l’anella que té a la pota: “Museum Helsinki Finland”. Aquest ocell va ser anellat a Finlàndia i ha volat uns 3500 km fins arribar a Sant Boi, on està de pas ja que el seu objectiu és passar l’hivern a l’Àfrica. Aquesta foto me l’ha passat l’amic Andreu Burguera que participa en aquesta campanya. Aquest fet és una gran notícia pels ornitòlegs i naturalistes locals i indica la importància de les Basses de Can Dimoni com a lloc de pas del tràfic d’aus migratòries sobre el Delta del Llobregat. L’anellament científic d’aus és la millor tècnica, en la que participen milers d’especialistes i voluntaris a tot el món, per saber les rutes mundials de les migracions de les aus; les seves dades són fonamentals per a la ciència (pensem que fets tan greus com la grip aviar es van poder investigar gràcies a la informació que es tenia sobre les rutes de migració de les aus) i ens ajuden a saber més coses sobre el misteri de la Natura.

Racons del Baix Llobregat (V). La Vall del Llor.

La Vall del Llor o de Santa Bàrbara del Llor és un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro forestal i per la seva biodiversitat. I té encara una singularitat negativa que augmenta el seu valor: la forta pressió urbanística que la envolta, fent que sigui un racó singular a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La peculiaritat del seu paisatge agro forestal ve donat per la coexistència dels marges de pedra seca amb “vinyes” de cirerers, atmellers, oliveres, garrofers i dels boscos de pins a les zones de solana i de roures i alzines a les zones d’obaga. Als torrents del Llor o de Can Totussaus, es troba el llorer o llor que probablement dona nom al topònim de la vall. En general, la vall presenta la presència de flora i fauna típics d’un ecosistema mediterrani que gràcies a l’abandó de les zones agrícoles i a la prohibició de caça s’ha multiplicat els darrers anys. És també un dels pocs llocs del terme de Sant Boi on podem trobar un font d’aigua natural (La Font del Catarrín). Els darrers anys la vall ha sofert una pèrdua d’aigua en els seus torrents que han tingut com a coseqüència –segons en comenten amics naturalistes- la pràctica desaparició d’amfibis com a la salamandra. També algunes actuacions que s’han fet als voltants de la Masia de Santa Bàrbara han estat negatives per l’entorn natural. Però la vall té molta història: de fet la Masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Alta Edat Mitja la Torre del Llor i va ser la seu de la Quadra medieval del Llor. Aquesta torre –de la qual no queden restes visibles- tenia la funció de vigilar l’antic Camí vell de Torrelles (a Torrelles de Llobregat, existeixen les runes de la Torre del Senyor, al costat de Can Balasch, que tenia també la funció de vigilar aquesta camí en el terme d’aquesta població). De les restes que queden de l’antic Camí Vell de Torrelles ja us en parlaré un altre dia. El que també són molt interessants són les masies que pertanyien a l’antiga Quadra: Can Pubill (rodejada d’una encantadora zona agrícola), Can Palós (veieu el meu article titulat “L’enigma de Can Palós”), i les runes de Can Palós Vell, la Casa Nova i de Can Totussaus (on recentment s’han fet excavacions arqueològiques i on trobem un interessant bosc amb magnífics marges de pedra seca). I finalment, un suggeriment: visiteu la Vall de Llor (teniu una proposta d’excursió a Rutes pel Baix que culmina a la Creu d’en Pi d’en Catró) a la Tardor o a la Primavera per veure l’espectacle visual que provoquen els cirerers.

El Sant Boi salvatge

Fa pocs dies van tenir una gran sorpresa a davant de la porta d'entrada del lloc on treballo: un company va veure com sortia d'un cau una mare eriçó i les seves quatre cries. L'edifici on treballem és el Centre de Formació de CORESSA on s'ubiquen diversos programes d'inserció laboral i forma part del recinte on es troben la Divisió de Neteja de CORESSA i les Brigades Municipals, la Gossera Municipal i la Policia Municipal de Sant Boi; aquest recinte es troba al barri de Camps Blancs a toca amb els vessants de la muntanya del Montbaig i per tan estem treballant al costat mateix de la Natura (a part de que també treballem per la Natura). Sant Boi és una ciutat que ha crescut molt com altres ciutats metropolitanes, però a diferència d'altres grans ciutats, la nostra conserva un interessant zona forestal a les seves muntanyes i agrícola al seu territori deltaic. Per això no és d'estranya que els espais periurbans estiguin en contacte directe no només amb boscos i conreus sinó també amb la fauna que alberga com a porcs senglars, esquirols, conills o serps. Però veure a un animal nocturn com aquest eriçó femella amb les seves quatre cries és un fet extraordinari que he volgut compartir amb vosaltres. Evidentment, aquest simpàtics animalets que saben molt bé defensar-se amb les seves punxes, han estat traslladats a un entorn natural on realment puguin està fora del perill del que representa per a ells la ciutat. En fí... una prova palpable de que existeix un Sat Boi salvatge.

5 d’octubre, IV Dia internacional de les Aus a l’ermita de Sant Ramon.

Els amants de la Natura i de la fauna del Baix Llobregat tenim novament la ineludible i espectacular exhibició de vol d’aus rapinyaires que es farà el proper 5 d’octubre a partir de les 10:30h a l’ermita de Sant Ramon al cim del Montbaig. Els aficionats a la fotografia teniu una oportunitat d’or per fotografiar de prop unes aus majestuoses (si cliqueu la fotografia podreu veure un reportatge de l’any passat). Aquesta ja és la 4a edició que organitza de nou l’Associació Naturalista Rubricatum i els Falconers de les comarques de Barcelona i segur que no deixarà de sorprendre a la gran quantitat de públic que s’apropa cada any a aquesta activitat (Es recomana anar a peu. Podeu deixar el cotxe a l’aparcament del Parc Forestal Montbaig a la carretera de Sant Climent i fer la ruta segons Rutes pel Baix).
Aquest dia també finalitza l’inventari de control de pas d’aus migratòries que es des de fa molts anys (i que abans feia el Grup Ecologista Encina) s’ha fet sempre durant el mes de setembre des de l’ermita Sant Ramon i des del cim del Costa Fustera. A les 17:30 h de la tarda també és farà una conferència en homenatge d’Aurelio Pérez, insigne naturalista i col·laborador habitual de Félix Rodríguez de la Fuente en la mítica sèrie televisiva “El Hombre y la Tierra”. Veieu el programa complert, clicant aquí. A l’ermita de Sant Ramon hi ha servei de bar-restaurant.

Racons del Baix Llobregat (III). Les basses de can Dimoni.

“Moltes vegades, les accions humanes sobre el territori poden ser negatives per a la natura. Però, també a vegades, i sense voler, l’acció humana pot ser positiva. Les Basses de Can Dimoni, són un clar exemple d’aquest fet: la massiva extracció d’àrids que va patir aquest lloc, com altres del Delta del Llobregat, va donar pas al naixement de les actuals basses, a causa del nivell proper a la superfície de les aigües subterrànies. I com deia Leonardo da Vinci, “l’aigua és el vehicle de la vida”, la qual cosa va fer que es donessin les condicions necessàries per a la implantació d’una fauna i una flora com les que hi havia en els aiguamolls que fa molts segles eren aquestes terres.”
Aquest és l’inici del pròleg que vaig tenir l’honor d’escriure l’any 2002 pel llibre “Les Basses de Can Dimoni: Sant Boi de Llobregat, Delta del Llobregat” del qual són autors en Josep Ma. Panareda i l’amic Jaume Sans. Un llibre divulgatiu i científic que us recomano perquè és molt interessant per conèixer la evolució del Delta del Llobregat i l’origen d’aquestes basses i el seu enorme potencial natural; el llibre està magníficament il·lustrat amb fotografies, il·lustracions i gràfics.
Gràcies a la tasca de divulgació de persones com en Jaume Sans i del Grup Ecologista Encina, l’ajuntament va posar en marxa una tasca de recuperació de l’espai a l’ajut del departament de medi ambient de la Generalitat i les actuacions de recuperació realitzades pels programes d’inserció laboral que gestiona CORESSA. En paral·lel, tan l’ajuntament com els grups parlamentaris del PSC, IC-V i ERC, van sol·licitar en el Parlament de Catalunya la declaració de zona ZEPA (Zona d’especial protecció d’aus) -que fa pocs anys es va aconseguir- atesa la importància ornitològica d’aquest espai. De fet, cada any, es fa un control d’anellament en aquest indret (el mes de setembre és l’època) que forma part de l’inventari anual que realitza la Generalitat.
De les tres basses, només es pot visitar la més gran. Des de petites obertures entre el canyís es poden observar especialment –i segons l’època de l’any- esplugabous, polles d’aigua, blauets, xivitones, martinets, ànecs, agrons, cames llarges, etc..
Us puc assegurar que l’espai us sorprendrà en mig d’un imponent paisatge agrícola de la zona de la Marina al Parc Agrari del Baix Llobregat del Llobregat. Al seu costat hi ha una petita àrea de lleure. Per anar-hi us recomano que seguiu les indicacions de la meva guia “Rutes pel baix”.

El llibre “Les nostres muntanyes”

És una mica pretensiós recomanar un llibre del qual ets coautor, però espero que intentar donar-lo a conèixer no ho sigui pas.
A finals de l’any 2003, amb una clara confluència dels astres i de sensibilitats personals, en Josep Maria Cervelló, en Víctor Joglar, en Jaume Sans i jo mateix, vam decidir de fer una proposta conjunta a l’ajuntament de Sant Boi per fer un llibre divulgatiu que omplis el buit que hi havia en donar conèixer i valorar el nostre patrimoni natural més proper. Finalment, el llibre va ser presentat al novembre de 2006.
En Josep Maria aportava el seus coneixements de geologia, en Víctor sobre la fauna, en Jaume sobre la vegetació i geografia del territori i un servidor sobre el patrimoni històric a la muntanya.
L’àmbit geogràfic que abasta el llibre parla de les muntanyes del Montbaig, del Montpedrós, de la Serra de Miramar, de la Serra de les Ferreres, de les Valls de Sant Climent i del Costa Fustera.
El títol del llibre el van tenir clar des del principi: “Les nostres muntayes”. Aquest títol és un homenatge al que va ser el nostre entranyable cronista de la Vila: en Carles Martí.
Carles Martí va escriure als anys 50 -i que l’associació cultura l’Oreig va tornar a publicar l’any 1985- un article que es titulava “Les nostres muntanyes” on feia una excel·lent descripció de l’entorn muntanyenc que envolta Sant Boi i les poblacions properes, posant-lo en valor com un element de la nostra identitat geogràfica.
El llibre es va fer amb molta il·lusió per part de l’equip que vam formar. Té un disseny gràfic molt elegant i està il·lustrat amb abundant material fotogràfic, del qual destacaria les fotografies del apartat de fauna que són espectaculars gràcies a les aportacions que vam fer molts dels naturalistes que formaven part del Grup Ecologista Encina.
Si el voleu fullejar, el trobareu únicament a la biblioteca J. Rubió i Balaguer (la del parc de la Muntanyeta) a la secció de publicacions locals o a l’Arxiu Històric que té la seva seu al Museu de Sant Boi a Can Torrents. Malauradament, el llibre no ha estat distribuït per les biblioteques d’altres poblacions o pels centres escolars de Sant Boi.
El llibre no està a la venda i, en principi, el distribueixen gratuïtament al Centre d’Educació Ambiental de Torre la Vila (Telèfon 93 630 80 05) en funció dels exemplars que quedin.
Al programa “El Medi Ambient” de TV3 va fer un reportatge del llibre al febrer de 2007. Veieu-lo a http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=2312