04 de setembre, 2008

Racons del Baix Llobregat (III). Les basses de can Dimoni.

“Moltes vegades, les accions humanes sobre el territori poden ser negatives per a la natura. Però, també a vegades, i sense voler, l’acció humana pot ser positiva. Les Basses de Can Dimoni, són un clar exemple d’aquest fet: la massiva extracció d’àrids que va patir aquest lloc, com altres del Delta del Llobregat, va donar pas al naixement de les actuals basses, a causa del nivell proper a la superfície de les aigües subterrànies. I com deia Leonardo da Vinci, “l’aigua és el vehicle de la vida”, la qual cosa va fer que es donessin les condicions necessàries per a la implantació d’una fauna i una flora com les que hi havia en els aiguamolls que fa molts segles eren aquestes terres.”
Aquest és l’inici del pròleg que vaig tenir l’honor d’escriure l’any 2002 pel llibre “Les Basses de Can Dimoni: Sant Boi de Llobregat, Delta del Llobregat” del qual són autors en Josep Ma. Panareda i l’amic Jaume Sans. Un llibre divulgatiu i científic que us recomano perquè és molt interessant per conèixer la evolució del Delta del Llobregat i l’origen d’aquestes basses i el seu enorme potencial natural; el llibre està magníficament il·lustrat amb fotografies, il·lustracions i gràfics.
Gràcies a la tasca de divulgació de persones com en Jaume Sans i del Grup Ecologista Encina, l’ajuntament va posar en marxa una tasca de recuperació de l’espai a l’ajut del departament de medi ambient de la Generalitat i les actuacions de recuperació realitzades pels programes d’inserció laboral que gestiona CORESSA. En paral·lel, tan l’ajuntament com els grups parlamentaris del PSC, IC-V i ERC, van sol·licitar en el Parlament de Catalunya la declaració de zona ZEPA (Zona d’especial protecció d’aus) -que fa pocs anys es va aconseguir- atesa la importància ornitològica d’aquest espai. De fet, cada any, es fa un control d’anellament en aquest indret (el mes de setembre és l’època) que forma part de l’inventari anual que realitza la Generalitat.
De les tres basses, només es pot visitar la més gran. Des de petites obertures entre el canyís es poden observar especialment –i segons l’època de l’any- esplugabous, polles d’aigua, blauets, xivitones, martinets, ànecs, agrons, cames llarges, etc..
Us puc assegurar que l’espai us sorprendrà en mig d’un imponent paisatge agrícola de la zona de la Marina al Parc Agrari del Baix Llobregat del Llobregat. Al seu costat hi ha una petita àrea de lleure. Per anar-hi us recomano que seguiu les indicacions de la meva guia “Rutes pel baix”.

4 comentaris:

David i Neus. ha dit...

Aquest indret ens falta visitar.
A vegades allò que tens més aprop ho tens més oblidat.

mingo ha dit...

Este lugar lo tengo previsto para este mes, creo que podré fotografiar alguna ave, y si no es así seguro que encuentro algo de flora. Gracias por tus amables comentarios. Saludos!

Ricardo ha dit...

És un dels llocs que tinc pendents de visitar i fotografiar, haver-hi quan em decideixo.
Et felicito pel teu bloc, és magnífic.

dani ha dit...

Doncs jo també hi vull anar. Sempre vaig al Delta, al Remolar, però hi ha molta gent als amagatalls de fusta, i motla gent que passa de tot i fa molt soroll. A més, gairebé sempre vec els mateixos animals i els tinc tots fotografiats ja, i m'agradaria anar a veure si vec blauets allà!
Si al final són com cromos... jeje.
Salutacions!