15 de març, 2013

La ruta de la pedra seca del Montbaig






En els darrers anys, l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat, ha fet una tasca molt important pel que fa a la recuperació del patrimoni de pedra seca-construïda amb llicorella- a l'entorn del seu Parc Forestal del Montbaig, essent en aquests moments una població capdavantera no només a la comarca del Baix Llobregat, sinó també en tot l'àmbit de Catalunya i de l'Estat Espanyol. És un fet que em fa especial il·lusió perquè com a haureu comprovat a través del meu bloc, és un tema que m'apassiona i al qual crec haver contribuït en la seva divulgació en l'àmbit de la meva ciutat.


Com a guinda d'aquests treballs de recuperació, a l'abril d'aquest any, l'ajuntament va inaugurar La ruta de Pedra Seca del Montbaig. En aquesta ruta es pot fer un recorregut circular molt interessant per la muntanya del Montbaig, convertint-se en una magnífica alternativa a la tradicional pujada pel camí de sempre a l'ermita de Sant Ramon; i alhora ens permet conèixer una part molt important d'aquest interessant patrimoni recuperat i l'entorn natural d'aquest parc forestal.

La ruta s'inicia a l'aparcament del parc forestal que hi ha a la sortida de Sant Boi endirecció a Sant Climent de Llobregat. Des d'aquest lloc, s'agafa el Camí de l'Ermita i podem seguir tot un seguit de senyals informatives fetes amb pals de plàstic reciclat d'hivernacles.

Abans d'arribar a la Torrede les Bruixes o antic Pavelló de caça del Marquès de Cornellà, trobem un corriol que baixa en direcció a la carretera de Sant Climent i per on podem fer una part de la ruta pel que queda de l'antic Camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès, veient les seves espectaculars roderes (aquest tram el podem fer també a la baixada).

Poc desprès de la Torre de les Bruixes (centre d'informació del Parc Forestal del Montbaig), trobarem a ma esquerra un senyal que ens indica l'àrea de lleure del Benviure, on es molt recomanable parar-se a fer un most i admirar la magnífica recuperació de marges amb petits “oratoris” encastats a les seves parets.

Continuem pel camí principal i arribem a una cruïlla. Seguint pel camí de la dreta que puja fortament, deixant el camí principal que va en direcció al'ermita i la Font de Gualbes.

Desprès de passar per sota d'una torre elèctrica, arribem a un racó on hi ha un marge ambles restes d'un antic safareig per preparar el sulfalt de coure i d'un cup. Deixem una pista que baixa a la dreta i continuem caminant per un corriol que s'endinsa per l'esquerra en un ombrívol bosc de pins, roures i alzines. Aquest corriol és d'una gran bellesa i sota el bosc podem veure una gran quantitat d'antics marges que ens demostren que aquest bosc no existia i que tota la muntanya havia estat absolutament aprofitada per conreu de la vinya, en especial.

Desprès de passar al costat d'una antiga bassa feta amb maons i de les runes d'una cabana de planta quadrada, pugem per un camí amb marges en forma de zig-zagi sota una línia elèctrica. Arribem a una nova cruïlla. A la dreta continua el Camí Ral fins el pont que travessa l'Estret de Roques. Nosaltres continuem pel sender que hi ha l'esquerra i deixant la pista que puja directament a l'ermita de Sant Ramon.

Caminem per un sender de mitja costa amb magnífiques vistes sobre el Delta del Llobregat i la Serra de Collserola. Desprès de deixar una nova cruïlla (pel corriol que baixa a l'esquerra, podem retornar a Torre de les Bruixes, caminant paral·lelament per l'antiga carrerada del Montbaig) pugem pel sender i poc desprès trobem un petit corriol que s'enfila fins arribar a una bancada amb un extraordinari marge i, sobretot, amb les restes d'una antiga i gran barraca de planta quadrada amb una quadra adjacent; també hi ha un cup molt bé conservat.

Continuem pujant -seguint sempre els senyals- per un corriol que ens fa travessar antics marges i que ens porta fins a una espectacular cabana de planta circular. A prop de la cabana, trobem també un safareig per preparar el sulfat de coure molt ben conservat i una cisterna de recollida d'aigua. Des d'aquí podem pujar per una ampla pista fins l'ermita de Sant Ramon o bé baixar per a aquesta pista fins arribar a una corba on agafem un corriol senyalitzat que baixa per sota d'alzines i roures (tot just començar aquest corriol, podem trobar a ma dreta una de les enigmàtiques roques amb inscultures amb formes de cassoletes que hi han al Montbaig i que podrien tenir un origen megalític). Arribem a una nova cruïlla i continuem pel sender de l'esquerra on podem veureun altre interessant marge amb restes d'un amagatall. Baixem per unes escaletes i arribem a la pista principal. Continuem per la dreta.

A ma esquerra trobem un sender que baixa per unes escaletes fetes amb pedra de llicorella itenint al costat esquerra un mur fet amb llicorelles i maons. De seguida arribem a una altre espectacular cabana de pedra seca recuperada, de planta quadrada i amb corral, emmarcada a l'horitzó amb el característic perfil del Montpedrós (un bon lloc per fer una foto de record de la ruta!).

Continuem baixant pel sender fins que arribem -desprès de passar al costat d'alts marges-a un cobert i un gran corral recentment construït i que serveix per albergar els ramats de cabres encarregades del manteniment de les franges contra incendis de la zona forestal de Sant Boi (la construcció s'ha fet amb molta cura amb l'entorn i també incorporala pedra seca).

Seguim per una pista a ma esquerra i enllacem amb el camí principal que puja a l'ermita de Sant Ramon. Baixem cap a la dreta i arribem a la Font de Gualbes i d'aquí tornem a l'inici de la nostra ruta.

5 comentaris:

Joan Vendrell i Campmany ha dit...

Un trajecte interessant i colmatat d'una bellesa natural de la boscúria d'aquests maravellosos entorns de les nostres muntanyes mediterrànies.

elmarge ha dit...

Amic Joan,

Doncs si i ben a prop... No cal anar-se molt lluny per descobrir la natura...

marc ha dit...

Totalment, molt interessant de conèixer...

Racons de la nostra terra ha dit...

Molt interessant aquest recorregut.No en tenia la coneixença.
A castellar, d'on sóc, hi ha un grup de persones que es dediquen a la reconstrucció de les barraques.
Gràcies per compartir-ho.

David A Trail ha dit...

Hi ha una petita barraqueta q heu passat pel costat i no l' heu vista, ja q es troba a uns 20 metres del sender i en mig del bosc molt amagada, el seu rstat de conservació és molt bo i no ha estat reconstruida. Et paso ubicació a la ruta Wikiloc q vaig fer https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-boi-de-llobregat-barraca-amagada-i-masia-can-xixol-42781548
Salutacions per qualsevol aclaració pot contactar amb mi al correu daf1973@gmail.com
Cònec tres o quatre més q estant passant el pont de fusta direcció Santa Coloma de Cervelló però q són a Sant Boi