25 de maig, 2009

Sant Boi recupera la pedra seca (II)




Tal com us informava en el meu post http://elmarge.blogspot.com/2009/04/sant-boi-recupera-la-pedra-seca.html, des de ja fa alguns mesos, un pla d’ocupació gestionat pel departament de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, està realitzant tasques de reconstrucció de marges i cabanes de pedra seca al Parc Forestal del Montbaig.

Desprès de reconstruir una cabana de base rectangular i un conjunt de marges a la zona recuperada del Pla de la Verge, s’ha recuperat aquesta cabana de base circular a prop de l’ermita de Sant Ramon.

El passat 20 maig, i en el marc de la Festa Major de Sant Boi, un grup d’unes 50 persones van tenir l’oportunitat de veure aquestes construccions recuperades i rebre explicacions de com s’ha fet, essent molt enriquidor per les persones que vam assistir (Us recomano que veieu el reportatge que va publicar M. Àngels Branchadell al bloc de l’associació Bici Baix Llobregat http://bicibaix.blogspot.com/2009/05/pedra-seca-al-montbaig.html).

6 comentaris:

Joan Vendrell i Campmany ha dit...

Esteu fent una molt bona tasca. I penso que no ha de resultar gens fàcil aquestes feines de reconstrucció de cabanes quan, precisament, les persones que hi treballen, no hi son especialitzades. Penso, aixó sí, que les seves possibles mancances professionals resulten cobertes, i amb escreix, per l'esforç, l'entrega i la volutat d'aquestes persones. La meva més encoratjadora i sincera felicitació a tot l'equip, i en especial a tu, Xavier, que has estat l'ànima d'aquest projecte.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Joan, ets molt amable amb els teus comentaris, però l'ànima d'aquest projecte de recuperació ha estat en Josep Pons, tècnic de medi ambient de l'ajuntament de Sant Boi. La meva col·laboració només ha consistit en passar informació d'ubicacions de restes d'aquestes cabanes i en donà suport en el consell de medi ambient. salutacions.

Xavier

Joan Vendrell i Campmany ha dit...

Expliquen qua una vegada hi havia un bou que llaurava un camp. Era un caluros dia del mes d'agost. Feia una calor espantosa, i el pobre bou, suat i cansat, anava avançant amb esma. En aixó que, una mosca que havia trobat en un plec de la pell d'una de les orelles del bou, un lloc acollidor, fresquet i envejablement sombrejat, de sobte li diu, la mosca al bou:

Cóm llaurem!, ¡eh?.

A totes les Administracions Públiques, i l'Ajuntament de Sant Boi no és precisament una excepció, hi han moltes mosques, però malauradament, pocs bous.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Doncs si, Joan, sort dels bous perquè de mosques hi han masses... je, je.... Salutacions,

Ricardo ha dit...

Vas fer un genial presentació del teu treball en la III Trobada de Xarxa Santboiana. Et felicito.
Una abraçada

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Gràcies, Ricardo! Ets molt amable... je, je...