28 de desembre, 2011

El Papa Benedictus XVI visitarà Sant Boi a la primavera


La conferència episcopal espanyola ha informat que arran de la invitació formulada pel consistori santboià el passat més d'octubre, i aprofitant el viatge pastoral al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per consagrar la nova catedral d'aquesta població, el Papa Benedictus XVI visitarà Sant Boi de Llobregat el mes d'abril.

Encara no s'han concretat oficialment les dates finals d'aquesta visita. El que si ha transcendit és quin serà el programa de la visita: pel matí hi haurà una missa “rociera” a l'ermita de Sant Ramon organitzada per les Cases regionals de Sant Boi; posteriorment, el Papa inaugurarà l'Anell Verd de la ciutat, caminant per una part de trajecte fins arribar al nou pont de L'Estret de Roques, on el Sant Pare batejarà com a pont de Sant Climent.

A migdia, dinar de germanor a l'Hotel el Castell; i per la tarda, visitarà les Termes Romanes i el nou Museu de Sant Boi, orgull de la ciutat. I al vespre, el Papa oficiarà la missa del vespre de la parròquia de Sant Baldiri, on s'acabarà la visita papal a Sant Boi amb un homenatge a Rafael de Casanova col·locant una corona de flors a la seva tomba que es troba en aquest temple.

S'ha confirmar que en representació del govern central assistirà la vice-presidenta Soraya Saenz de Santamaría, acompanyada del president de la Generalitat, Artur Mas.

20 de desembre, 2011

La papallona que va trobar l'estel...


En català, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. I és evident que en la nostra cultura celebrem el naixement de Jesús. Independentment dels sentiments i la fe religiosa de cadascú, el Nadal és una oportunitat néixer de nou (de “re-inventar-se” és diu ara..), de deixar en darrera les coses de l'any, de repassar les nostres prioritats a la vida i de fer una una bona llista de propòsits.

I sobretot, pot ser un temps de repassar els “oblits”: com per exemple l'oblit de ser agraïts de les coses bones que passen a les nostres vides, centrant-nos massa sovint en el només és negatiu. També ens oblidem de que calen fer les coses amb al·legria i de que és necessari el “bon rotllo” i l'amabilitat entre les persones. Podem dir també un “no” amb un somriure a la cara...

I precisament, no vull oblidar-me dels 47 anys que he conegut i conviscut amb el meu pare Juanito; el qual ens va deixar aquest any. Dono gràcies per haver-ho tingut com a pare i haver après molt amb ell de la importància de fruir de les coses senzilles i del que la Natura ens ofereix. Aquest Nadal et trobaré molt a faltar, Juanito; però el teu esperit seguirà en mi fins a la fi de la meva vida...

I dono gràcies per haver estat capaç de re-inventar-me i sortir endavant en un moment molt difícil i de crisi que ha caracteritzat el 2011... Què us haig de contar que no sapigueu!

Desitjo que com la papallona de la foto (la vaig fer a la serra de la Cavallera, Camprodon), trobeu el vostre estel enmig de la Natura i que us guii al lloc on pugeu néixer de nou... i ser més feliços al 2012.

Bon Nadal i Bon Any 2012!!!

06 de desembre, 2011

Inscultures del Montbaig. Microcosmos megalític?



El passat 3 de desembre -el dia del meu sant- es va celebrar a Castelldefels la IV Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà. Una trobada on s'ajunten un conjunt de persones interessades per la història i l'arqueologia relacionada amb l'antic territori de la Baronia d'Eramprunyà que aglutinava les poblacions de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Climent i l'antiga jurisdicció medieval del Fonollar de Sant Boi. Aquest any la trobada ha estat organitzada pel grup GREHIC.

Porto tres anys participant en aquesta trobada. De moment, sóc l'únic estudiós santboià que ha participat en elles com a ponent. He conegut ha gent molt interessant i he fet nous amics; em trobo molt a gust rodejat de persones que tenen sensibilitats semblants a les que sento jo pel patrimoni històric i natural que ens envolta; persones que dediquen una part part del seu temps en investigar pacientment sobre el passat de les seves poblacions i en lluitar en la seva preservació.

A la primera trobada celebrada a Begues el 2009, vaig participar parlant de la troballa i recuperació parcial del Camí Ral que anava a Barcelona Vilafranca; a la segona celebrada a Viladecans el 2010, sobre la relació del Camí Ral amb el Camí de Sant Jaume.

En aquesta nova trobada he presentat una ponència titulada: “Inscultures del Montbaig. Microcosmos megalític?”. Un recull de tota la informació que tinc de les troballes que he realitzat des de l'any 2005 del que considero possibles restes megalítics a la muntanya del Montbaig, situats entre els termes de Sant Boi i Viladecans i que en els següents posts del meu bloc us he anat comentant i explicant:


Com podeu veure, mai afirmo el possible “megalistisme” d'aquestes troballes, però encara que no em considero un expert del tema, si que he trobat molta informació del paral·lelisme d'aquestes amb altres que podem trobar a Catalunya a la zona de l'Alt Urgell, la Cerdanya, a Andorra, a l'Empordà, a les Gavarres, al Maresme, al Vallès o a Collserola. Un paral·lelisme amb similituds totals, encara que algunes de les troballes al Montbaig tenen personalitat pròpia.

Caldrà continuar investigant amb profunditat. El meu desig és passar el testimoni a veritables experts del tema i que el Museu de Sant Boi aconsegueixi recursos per encertar una bona investigació del tema i iniciar una protecció legal i pràctica d'aquestes restes.