27 de gener, 2009

Dolor, Desolació i Devastació.


Dolor. Sento molt dolor per la mort d’aquests quatre nens del Beisbol Sant Boi. Sóc pare i em poso en la pell dels pares d’aquests nens i m’esgarrifo pensant en seu patiment i desconsol. I sento també dolor per tota la gent del Beisbol Sant Boi que durant molts anys han fet un tasca magnífica de promocionar aquest esport entre els nens i el jovent i que han aconseguir que aquest formi part de la identitat de Sant Boi d’una forma molt arrelada.


Devastació. Les persones, les cases, les ciutats i els pobles han sofert una veritable devastació que està posant a prova tota la capacitat de molts serveis públics i municipals davant d’un nou fenomen. Però la natura del Baix Llobregat també ha patit una veritable devastació amb aquest maleït temporal que els experts denominen “bomba metereologica” o ciclogènesi explosiva. Els danys són enormes en masses de boscos –ja de per si molt denses i selvàtiques- i la seva repercussió d’augmentar els perills en èpoques de risc d’incendis poden ser terribles. Urgeix que els experts forestals i la Generalitat de Catalunya estableixi, en primer lloc, criteris tècnics per a la recuperació d’aquests boscos; i en segon lloc, ajudes pels ajuntaments i pels propietaris per fer-ho. El primer que s’està fent a la majoria dels municipis afectats és obrir els camins públics impracticables pels arbres caiguts i que sobretot siguin d’accés per a petits nuclis habitats.


Desolació. Ahir observaba -amb el cor encongit- al bosc de la Font de Gualbes, un numerós conjunt d’ocells puputs femelles (“abubillas” en castellà) com boges… Havien perdut els seus nius amb els seus pollets i patien movent-se de forma molt descontrolada i donat-se cops contra els arbres; era com si no reconeguessin el seu territori i el que fins ara havia estat el seu plàcid món. I molts arbres caiguts… Molts… Cada caiguda ha arrencat un tros de terra deixant a la vista les soques i les arrels dels arbres i creant grans forats al terra… Sembla com si hagués caigut una bomba i estiguéssim en un camp de batalla.

Toca treballar, toca prioritzar el que cal fer i toca, tot plegat, reflexionar que el món està canviat ja sigui pel canvi climàtic o per la conjunció dels astres.

3 comentaris:

Ricardo ha dit...

Extraordinària la teva descripció del desastre! M'ha arribat al cor el que expliques sobre les puputs, aquestes aus que tantes vegades m'he trobat pujant a Sant Ramon i que em resulten tan simpàtiques.
A una escala suposo que menor, jo també vaig experimentar aquesta sensació de "caiguda de bomba" i "camp de batalla" veient els arbres grans ajeguts a terra al Parc de la Muntanyeta, al costat de la biblioteca i els forats que deixaban a terra. Una escena que vaig descriure a la meva filla com un "cementiri d'elefants"... Com dius molt bé, ara toca treballar i reflexionar...

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

L'amic naturalista, Andreu Burguera (http://andreu0505.blogspot.com/), hem comenta que és molt rar veureen aquesta època de l'any els puputs als nostres boscos, ja que, en teoria estan a l'Àfrica. També em comenta que és impossible que estiguin nidificant en aquesta època. Per tant, no s'explica la seva presència a no ser que el temporal o els temporals els hagin fet quedar-se a aquest grup que vaig veure a la Font de Gualbes.

Ricardo ha dit...

El diumenge 25/1, el dia després del desastre, també hi havia alguna puput al Parc de la Muntanyeta, al costat de la biblioteca. Jo estaba fotografiant els arbres caiguts i quan es van donar compta de la meva presència van fugir sense donar-me temps de retratar-les.
Fa mesos, i en diverses ocasions, he pogut fotografiar puputs al Parc de la Muntanyeta (al camí de dalt i també al costat de la biblioteca).