13 de desembre, 2010

De Sant Boi a Montserrat, sense asfalt.

La tradició d'anar en romiatge a Montserrat caminant, es perd en el temps. Sabem pels treballs d'en Carles Martí i d'en Jaume Codina, que des d'abans del segle XV, era habitual l'organització d'un romiatge anual a Montserrat; fet que va continuar fins a la guerra de Successió a principis del s. XVIII. Però ja sigui per motius religiosos, per complir promeses o per esport, sempre ha existit la tradició entre la gent excursionista el fer aquesta ruta, sobretot per la nit. Una ruta no exempta de perills, ja que sempre ha transcorregut per carreteres d'asfalt molt transitades.

Fa unes setmanes que un bon amic seguidor d'aquest bloc, en José Manuel Gálvez Caballero, em va demanar, amb gran generositat per la seva part, que publiqués la ruta que ha dissenyat i realitzat, amb la companyia del seu fill, entre Sant Boi i Montserrat. El gran encert d'aquesta ruta és que es fa -pràcticament- sense trepitjar asfalt, aprofitant els camins paral·lels del riu Llobregat.

Els romiatges a Montserrat del s. XV es feien per demanar a Déu que acabessin les pestes que massacraven a la població. Potser, ara podríem organitzar uns altres romiatges, caminant els 59 km de peregrinació que ens proposa l'amic José Manuel, per demanar que acabés aquesta miserable crisi econòmica que tan del mal està fent a moltes famílies...


RUTA SANT BOI-MONTSERRAT

0.00 (0,00 km) SANT BOI DE LLOBREGAT

Aquesta ruta comença al nou Parc Fluvial del riu Llobregat, accedint-se per la passarel·la que hi ha al davant de les Termes Romanes (a la passarel·la hi ha la reproducció del senyal del segle XVIII que indicava l'antic pas de la barca que creuava el riu). Si venim des de l'estació de FGC de Sant Boi, podem accedir a aquest punt anant per l'esquerra del carrer Maria Girona, on hi ha un mur amb escultures de ferro que representen les aus que podem trobar al riu Llobregat. Un cop a la plaça rodona-mirador que es troba a sobre de la BV-2002, des d'aquí baixarem al parc que han fet en front de la depuradora de les Aigües de Barcelona i agafarem un camí cimentat a l'esquerra en direcció a Sant Vicenç dels Horts, creuant un pont modern de formigó que travessa una riera parc i que una mica més endavant transforma en una gran pista al costat del riu, per on passarem per sota del pont de l'AVE i les línies de càrrega de RENFE. Just passat aquest últim, a uns dos-cents metres, girarem a mà esquerra fins trobar les citades vies ferroviàries i agafarem el camí de la dreta en sentit de pujada de las citades línies.

0.47 (4,3 km) SANT VICENÇ DELS HORTS

Seguirem per aquest camí i passarem per a sota dels dos ponts de l'autovia A-2 (Una mitjana de 5,73 km/h).

1.29 (8,4 km) PONT DE LA N-340

Més tard, passem per a sota del pont de la N-340 (Una mitjana de 5,6 km/h). Des d'aquest punt no ens tindrem que preocupar per perdre’ns fins que no tornem a passar per a sota sota del pont doble de l'AVE i de les línies de càrrega de RENFE. Just passat aquests dos ponts, surt una desviació a l’esquerra que no haurem d’agafar, i una altra de front que sí que haurem d’agafar fins a uns 25 – 50 metres on trobem una altra bifurcació -i aquesta vegada si que hem de agafar la de la esquerra-. Aquesta desviació ens porta a un corriolet al costat d’un hort, que ens porta després a una pista més ampla que va paral·lela a l'A-2 per una pista ampla que una mica mes endavant fa una mica de pujada seguida d'una baixada que creua una riera amb aigua.

2.28 (14,1 km) SANT ANDREU DE LA BARCA

Continuarem per aquesta pista fins que arribem a Sant Andreu de la Barca, passant per a sota de dos ponts de ferro inacabats de la connexió entre l'AP7 i l'A2 (Una mitjana de 5,64 km/h). Posteriorment, passem per a sota de dos passarel·les peatonals i de dos interconnexions entre l'A2 i l'AP7 que van creuant el riu Llobregat.

3.28 (18,7 km) PONT FERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Desprès d'haver passat per sota d'un encreuament de ponts de l'A2 i de l'AP7, la pista ample es transforma en un corriolet que passa per a sota de les vies dels FGC que passen per un petit pont (Una mitjana de 5,34 km/h) i seguim per aquest corriolet, arribarem i entrarem en l'antiga carretera N-2 en direcció a Martorell. En aquest punt hem d’agafar carretera asfaltada -no queda més remei- durant uns 800 m. Hem de caminar pel voral de l'esquerra de la carretera.

3.37 (20,5 km) MARTORELL

Un cop arribem a Martorell, anirem a trobar el Pont del Diable, creuant la carretera a mà dreta i baixant pel carrer que porta fins la plaça del citat pont (Una mitjana de 5,7 km/h). Una cop arribat aquí, girarem a mà esquerra pel carrer del Riu fins que arribem a una bifurcació amb el carrer del Rabal, pel que continuarem en endavant fins a arribar a la plaça de les piscines municipals que deixarem a mà dreta, doncs nosaltres continuem rectes creuant el riu Anoia per una passera transitable, tant a peu com amb cotxe, per a sobre d'uns tubs de ciment. Just passant aquesta passera, girarem a mà esquerra passant per un pàrquing municipal de cotxes sota d'un pont de l'antiga N-II. Just en l’altre costat del pàrquing, surt un caminet asfaltat que ens porta fins a l'antic Molí de Martorell. Al passar per davant d'aquest, veurem que el caminet es transforma en unes escales que ens faran pujar fins a l'hospital comarcal de Martorell. Passant pel seu costat, i en la primera cruïlla, girarem a mà esquerra per l'avinguda de les Mancomunitats Comarcals fins a la tercera cruïlla amb el carrer del Dr. Trueta, pel que girarem a mà dreta un 50m fins una rotonda, en la que girarem a esquerra i que ens porta fins a un camí sota d'un pont pel que hem de baixar fins al nivell del riu Anoia i pel que tenim que continuar sense deixar-ho.

4.50 (27,1 km) PONT DE LA RENFE DE CAN MASET

A l'arribada al pont de la RENFE de Can Maset (Una mitjana de 5.6 km/h), just passat aquest, girarem a ma esquerra passant per la porta d'una masia. Pugem per un camí amb una forta pujada.

5.15 (29,5 km) CORBA DE LA FRUITA DE LA B-224 (carretera de Martorell a Piera)

Arribant aquí (Una mitjana de 5,6 km/h), agafarem a ma esquerra -amb molt de compte doncs estem en una carretera molt transitada- caminant uns 250 m pel voral esquerra de la citada carretera o pel pàrquing de la benzinera que es troba en aquest lloc, i haurem d'agafar just pel carrer que surt a la corba de la carretera que hi ha davant de la benzinera en la que es troben uns cartells que diuen “HIPICA, CAN PRATS, POLIGON INDUSTRIAL SESROVIRES”. Agafem per aquest carrer, passant per davant de l'Hotel-restaurant les Torres i seguirem la direcció indicada pels cartells de “HIPICA, CAN PRATS”. Una mica més endavant, el carrer es bifurca en una pista de ciment.

5.38 (31,3 km) NUCLI DE CAN PRATS

Arribem a aquest nucli (Una mitjana de 5.6 km/h) i agafarem la segona cruïlla a ma esquerra per una forta baixada que ens portarà fins a la llera de una riera on continua la citada pista cimentada.

6.00 (32 km) CEMENTIRI DE SANT ESTEVE SESROVIRES

Passant per a davant de les portes del cementiri, entrarem en aquest poble que haurem de creuar sencer. Just girant a ma dreta, a la segona cruïlla que es tracta del carrer de Lluís Companys -que més endavant es renombra com a avinguda de Francesc Macià, arribarem a una rotonda que vorejarem per continuar recte i, una vegada passada aquesta, el carrer es canvia de nom un altra vegada encara que sigui el mateix i passa a dir-se avinguda de Josep Llobet i Bonastre; al final d'aquest carrer arribem a la estació del FGC del poble i creuarem per la passarel·la que travessa les vies just en la estació. Una vegada a l’altre costat, girem a ma esquerra. Passarem la primera cruïlla, i una mica més endavant, passarem junt a un camp de futbol que es troba en obres. A la següent cruïlla, girarem a ma dreta per l'avinguda de Vallserrat. Pujarem per aquest carrer, passant per una cruïlla que te la intenció de ser una rotonda però que es queda pel camí, i més endavant trobarem una veritable rotonda en la que agafarem la sortida pel carrer Ignasi Mas. Curiosament, aquest carrer, una mica més endavant gira a l'esquerra i continuant per aquest passem per davant d'uns col·legis a mà dreta.

6.32 (35,1 km) DIPÒSIT D'AIGUA DE SANT ESTEVE SESROVIRES

Passats aquests col·legis, arribem al dipòsit d'aigua del poble (Una mitjana de 5,85 km/h). Des d'aquí, el carrer es transforma en una pista que passa a anomenar-se Camí de la Beguda a Martorell, una pista ben definida i transitable per on s’ha d'anar en compte amb les motos. Passarem per a sota d'un pont de la línia de FGC de Barcelona a Igualada i continuem endavant fins a una bifurcació en la que agafarem a ma dreta. Uns metres més endavant, en una cruïlla de camins, agafarem a la esquerra, seguint endavant per aquesta pista on trobarem un altre cruïlla que agafarem a ma esquerra. Per la pista principal, més endavant trobarem una bifurcació i en aquesta agafem a ma esquerra per una forta pujada.

7.00 (37 km) DIPÒSIT D'AIGUA DE LA BEGUDA

Desprès de la forta pujada, arribem a aquest dipòsit (Una mitjana de 5,28 km/h). Uns metres més endavant surt una pista a ma dreta per la que baixarem, obviant els caminets que surten als costats, fins a arribar a la llera d'una gran riera que segons en quines dates baixa amb força aigua. Just enfront, veurem la pista per la que tenim que continuar: un camí que se enfila i que deixarem a l'arribada a una barrera metàl·lica que saltarem, creuant una carretera.

7.30 (39,3 km) CARRETERA B-231

Amb molt de compte, travessem -aquest és un punt bastant perillós- i passarem per un petit corriolet entre uns pins (Una mitjana de 5.24 km/h) que ens fa baixar a un camí de pagès al costat del camp que agafarem a ma esquerra una mica; més endavant, trobarem un altre camí amb el que ens creuem i que agafarem a ma dreta de baixada, sense deixar-ho fins que arribem a un altre riera amb aigua i que -con la anterior- haurem de comprovar de creuar abans el seu cabal, doncs pot arribar a ser perillós. Arribant a aquesta riera, agafem a ma esquerra uns 30 o 40 metres arribant a un camí a ma dreta, on es troba les restes d'una gravera i les restes d'una gran corretja de transport de grava (aquest punt és l'únic que pot comportar una mica de confusió per seguir el camí, ja que nosaltres hem d'anar per un camí que se enfila pel costat esquerra del que sembla que era la presa d'àrids de la citada gravera). Si ens col·loquem d'esquena a la riera, just en el moment de deixar-la, el camí per on hem de pujar es trobaria a les 11 hores en un rellotge analògic (o sigui, un dels d'agulles de tota la vida), per arribar al camí l´haurem de fer entre mig d'uns matolls per un corriol molt poc definit. Quan arribem al camí esmentat, aquest s’enfila en una pujada a ma esquerra i, més endavant, es creua amb un altre camí que no em d'agafar, i en aquesta cruïlla agafarem a ma dreta i anirem pujant per aquest camí que se endureix una mica més. Al final del camí, passarem al costat d'unes cases d'una urbanització per la que hem de creuar.

7.55 (41,3 km) CARRER HORTÈNSIA

Entrant per carrer (Una mitjana de 5,22 km/h), seguirem en la direcció de la pujada fins a arribar al carrer de la Camèlia, en el que girarem a la dreta i a uns quants metres més endavant, agafem un carreró a ma esquerra que ens porta fins al carrer del Gerani, en el que girarem a esquerra i, en la primera cruïlla, girem a dreta en el carrer de la Gardènsia. Pel qual seguirem, fins a la primera cruïlla a ma dreta per la que anirem fins a la següent, carrer de la Ginesta en el que girem a ma esquerra enfilant-nos per aquest carrer fins que trobem un petit replà en el que es troben els contenidors de les deixalles. I just aquí, surt un corriol a ma dreta amb forta pendent pel que hen de baixar i per on comença una pista estreta, però ben definida, que una mica més endavant farà dos girs bruscos a la dreta, passant a l’altra costat de la petita vall per la que segueix aquest camí i que anirà baixant, de mica en mica, fins a una riera que travessarem per un petit pont i que ens deixa en una bonica fondalada per la que segueix el camí que aquesta vagada se enfila pujada amunt per un corriol que més endavant es transforma en una pista ben definida que ens portarà fins a una carretera.

8.40 (44 km) CARRETERA DE CAN FOSALBA

Una vegada arribem a la carretera (Una mitjana de 5,05 km/h), girarem a l'esquerra durant uns 350m. Just en una corba a esquerra, ben definida de la carretera i enfront segons la direcció que portàvem hi ha una porta de ferro que dona accés a un camp al que en de accedir-hi, però, per un dels dos corriolets que hi han a ma esquerra de la citada porta. Baixarem pel camí del costat del camp i que en forta baixada descendeix fins a la llera de una riera que travessarem, continuant la direcció del camí que ens portarà pel costat del camp fins a una altra pista molt ampla en la que girarem a dreta i a uns 250m. Més endavant, agafarem per un corriolet a ma esquerra que s’ajunta amb un camí més definit que baixarà fins a una riera en la que trobarem cartells de reserva d'animals i per la que tenim que continuar sense deixar el camí principal fins dalt de tot, on trobarem un pont que creua per sobre de l'autovia del nord-est A-2 i que nosaltres no hem de passar, doncs tenim que girar aquí a l’esquerrà i resseguir el camí que s'enfila amunt fins passar pel costat d'una gran masia, que tornarà a baixar molt suaument i ajuntant-se amb l'autovia abans esmentada. Quan trobem el pont següent, travessarem per ell a l'altre costat de la autovia, seguint la direcció del camí fins que arribarem a una carretera.

9.20 (47,2 km) ANTIGA CARRETERA N II

Retrocedim per la carretera, uns 125 m, més o menys, i tenim que creuar-la i passar per un camp d'oliveres per uns corriols que es troben entre mig de aquests arbres, doncs tenim que agafar la pista que es troba a l’altra costat, que és una pista molt ampla i ben definida. Anirem caminant per aquesta, en la direcció que portàvem abans i que ens portarà fins a Collbató, per on entrarem pel carrer Nou, creuant la carretera B-112. Seguirem per aquest carrer i trobarem una cruïlla (rotonda), on el carrer passa a dir-se Amadeu Vives i pel que tenim que continuar i no deixar-lo fins al final que ens portarà al carrer de la Salut. Quan arribem a aquest, girarem a ma esquerra i no el deixarem fins que ens faci sortir del poble convertint-se en un caminet amb unes escales que ens porten fins a l'àrea de lleure.

10.50 (53 km) OFICINA D'INFORMACIÓ DE LES COVES DE SALNITRE

A l'àrea de lleure es troben unes oficines d'informació (Una mitjana de 4.88 km/h). Pugem per la carretera que va al pàrquing de les coves i anirem seguin per aquesta carretera (els mes valents, poden agafar una drecera ben marcada que hi ha a la sortida de l'àrea i que s'enfila muntanya a munt) fins les escales d'accés a les coves. Pujarem aquestes escales passant pel costat de la porta de las mateixes, i aquí, trobarem un cartell que ens indica que ens troben en la ruta del Santuari de la Santa Cova. Un camí estret, però molt ben marcat i definit que no te pèrdua i pel que tenim que anar amb una mica de compte, doncs l'alçada comença a ser considerable i en alguns llocs podrien arribar a ser una mica perillós. Pel camí trobarem una sola cruïlla o bifurcació i que es tracta de la bifurcació entre el camí de Sant Miquel i la Santa Cova. Continuem pel de la Santa Cova. Arribem a a la Santa Cova i continuarem el camí que, sense pèrdua, ens porta fins a Montserrat.

12.50 (58,9 km) SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT

PD: Jo, personalment, quan vaig fer aquesta ruta, vaig escollir un dia amb lluna plena (23/10/2010), doncs els primers 17 km els vaig fer de nit però pel camí em vaig adonar que no es necessari doncs, com que en tot moment caminem a prop de les vies del AVE i DE les llums de la A-2, no fa falta gaire més il·luminació.

J.M. Gálvez Caballero

7 comentaris:

joan ha dit...

això s'en diu fer feina !
us felicito !

sapigueu que aquest pare i el seu fill van netejar i obrir el primer camí transitable al cim de la creu de can Cartró després de molts mesos de la ventada del gener del 2009, en un corriol batejat temps després per altra gent, amb tots els tràmits legals i protocolaris del institut català de toponimia com el "viarany de l'Albert"

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Joan: Doncs si, a això si que s'en diu feina. I no sabia que havien estat els primers en obrir una via d'accés al Pi de Can Cartró desprès de les ventades.. Això segur que va ser una feina de valents perquè era realment perillós.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

L'amic Josep Maria Cervelló ha publicat un comentari d'aquest article a través del facebook que crec que és molt interessant perquè és l'alternativa "total" per evitar l'asfalt entre Sant Andreu de la Barca i Martorell:

"Hi ha una altra possibilitat que no passa per la N-II de Sant Andreu a Martorell, anar per l'altra banda del riu, seguint el traçat del camí de Sant Jaume senyalitzat. Per arribar-hi cal creuar un pont amb baranes blaves, davant de Castellbisbal"

Dani ha dit...

Bonissima entrada!

Feia temps que buscava la manera d'arribar per camins fins a Montserrat des de Sant Boi. Actualment estic investigant per anar-hi per muntanya. De moment tenim controlada la zona de sant antoni a Pallejà!

Bones festes d'un altre Santboià enamorat de la muntanya i el nostre entorn.

http://trailrunsantboi.blogspot.com/

També hi trobaràs algun que altre recorregut interessant!

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Daniel: Ostres! Quin bloc més xulo tens! Les teves propostes són genials. I sobretot, em sembla genial que les posis amb l'aplicació Wikiloc. Felicitats!

Sara ha dit...

Bones!!! La descripció de la ruta és fantàstica!! Aquest setembre, durant la pretemporada, la faré amb l'equip que entreno de voleibol, segur que es una escapada del físic tradicional molt bona!!
Una pregunta: tens la ruta descrita al wikiloc??
Gràcies!

Anònim ha dit...

Hola i moltes gràcies per aquest fantàstic blog. Tinc una pregunta:
És apte aquesta ruta per fer en bicicleta? Fa temps que vull anar a montserrat des de Sant Boi en bicicleta però em fa por circular per carretera. Moltes gràcies