Música recomanada (IV). “Balay” d’Alberto Iglesias.

Nominat recentment per l’Oscar a la millor banda sonora per la pel·lícula “The Kiter Runner”, Alberto Iglesias és un extraordinari compositor de bandes sonores de pel·lícules tan populars com “Lucía y el sexo”, “Tierra”, “Los Amantes del Círculo Polar” de Menen o “Hablé con ella” i “Todo sobre mi madre” d’Almodovar.
Però també ha estat el compositor d’una veritable joia musical que és la música d’un spot publicitari per a la empresa d’electrodomèstics “Balay”. Aquest tema, titulat simplement “Balay”, no forma part de cap àlbum i Alberto Iglesias el va crear exclusivament per aquest spot. És una música que convida a la calma, a valorar els plaers de la vida i transmet el pensament positiu de tenir ganes de viure (I per tot això... no cal que us compreu un electrodomèstic Balay... és clar...! Je, je...).

Excursió a la Sèquia de Manresa

Un d’aquests dies de Setmana Santa, una amiga de la família ens va proposar fer una excursió pel Parc de la Sèquia. La Sèquia és una interessant canal d’origen medieval que té 6 segles d’antiguitat i que encara continua funcionant com a sistema d’abastament d’aigües per a la ciutat de Manresa i són portades des del riu Llobregat al seu pas per Balsareny.
Amb una extraordinària visió de futur, els ajuntaments de les poblacions per on passa la Sèquia van crear un itinerari turístic de senderisme aprofitant el camí de servei que hi ha al costat de la Sèquia amb un recorregut total de 26 km (sense pràcticament cap desnivell i apte per a totes les edats) i que permet conèixer a fons el paisatge de mosaic de boscos i conreus de vinya del Bages, elements molt interessants del seu patrimoni històric com l’ermita romànica de Sant Iscle o les cabanes de pedra seca característiques de la comarca, o les pròpies infrastructures de la Sèquia com els pontets que la creuen.
Des del també interessant parc de l’Agulla de Manresa, s’inicia una ruta molt ben senyalitzada i que disposa al seu inici d’un centre d’interpretació que ens facilitarà el mapa de la ruta i altres informacions addicionals.
Nosaltres només van fer el tram Parc de l’Agulla-Pla de Santa Anna, però sembla ser que el tram més interessant és que va de Sallent fins al polígon industrial del Pla de Santa Anna per conservar els elements més antics de la infrastructura hidràulica de la Sèquia.
En l’àmbit de la nostra comarca del Baix Llobregat, una actuació similar es podia haver fet a la vora del Canal de la Dreta –obra hidràulica del s. XIX- que va de Sant Vicenç dels Horts fins a el Prat de Llobregat; però, per desgràcia, molts elements patrimonials de gran interés han desaparegut o alguns trams del canal han estat soterrats pel creixement urbà.

Més informació a:

http://www.parcdelasequia.cat/
http://personales.ya.com/jaumeilla/sequia/
http://www.geocities.com/SoHo/Lofts/5453/sequia0.html

Música recomanada (III). “North” de Paul Mounsey

La música brillant de Paul Mounsey és un altre dels descobriments fets a través del programa “Diálogos 3” de Ramón Trecet i de les recomanacions fetes en blocs personals. De fet, la música de l’inici de “Diálogos 3” és un tema del CD “City of Walls” de Paul Mounsey.
Paul Mounsey és un músic escocès que va passar 15 anys al Brasil xuclant les influències de l’enorme potencial musical d’aquest país però sense oblidar les seves sòlides arrels musicals escoceses tal com explica en una interessant entrevista que li van fer a Lostfrontier.
Com altres músics contemporanis, Paul Mounsey també ha treballat per a la televisió i la publicitat. Us recomano que veieu aquest vídeo de Youtube d’un spot de televisió titulat “VisitScotland. Winter” on la música està basada en el tema “North” del seu àlbum “Nahoo two”. Aquest tema és una síntesi de la seva música i us aviso que us serà molt difícil d’oblidar...

El disseny d’etiquetes de vi (I)

Si hi ha un àmbit on el disseny gràfic aporta alguna cosa més que simple valor afegit econòmic, és en el món del vi.
Als que ens agrada el vi, crec que estareu d’acord amb mi, que també ens aporta unes primeres sensacions i una certa poesia el disseny de l’etiqueta de l’ampolla.
Quan volem comprar un vi diferent que no sigui de marques conegudes, ens deixem portar per la intuïció, per les sensacions i per les primeres percepcions que ens aporta l’etiqueta.
Estic convençut que per a un viticultor, l’etiqueta és la seva carta de presentació de l’esforç que hi ha darrera, de la seva feina en haver fet aquell vi; és com dir “aquesta és la meva creació”.
Evidentment, després ve la “cata” i degustar el vi, omplint de sensacions totes les nostres papil·les gustatives i les nostres foses nasals, i diem si ens agrada o no.
Em va agradar molt donar una volta pel pavelló del vi del saló d’Alimentària que es va celebrar fa poc a la Fira de Barcelona, encara que, vaig patir una mica el “Síndrome
Sthendal” davant de tants estands per veure i a quin d’ells més interessants.
Em va cridar molt l’atenció un vi per la seva etiqueta: el “Parraleta Emoción” de Bodegas Ballabriga del Somontano i que estava en l’estand de “Lamarca”. I em va cridar l’atenció perquè l’elegant disseny de l’etiqueta està clarament inspirat amb els murs de pedra seca tan característics del Somontano i tan lligat al món de la vinya. El disseny gràfic és de la firma STV DISSENY de Barcelona que està especialitzada com a consultora en comunicació visual (Podeu veure el projecte sencer si cliqueu aquí o la fotografia).

Música recomanada (II). “Come sei veramente” de Giovanni Allevi

La publicitat feta per a la televisió busca –en funció del públic a qui va dirigit- cridar l’atenció a través de la combinació audiovisual de diversos elements com per exemple la música. I la publicitat, com el cinema, ha “catapultat” i ha donat a conèixer músiques que tenen un àmbit d’un públic reduït o “d’una gran minoria”.
La música de Giovanni Allevi és un d’aquests casos: el seu tema “Come sei veramente” del seu CD amb el mateix títol va se donada a conèixer a través d’un d’aquells elegants anuncis de BMW amb l’eslògan “¿Te gusta conducir?”.
A internet funcionen innumerables foros on la gent pot preguntar per la música d’un anunci publicitari (només cal posar al Google “la música de l’anunci ...”) i sempre hi ha algú que et respon –és la part més meravellosa d’internet, el compartir coneixements-. I va ser d’aquesta manera que vaig arribar a saber de la existència de Giovanni Allevi i de la seva interessant música. Música que surt de la seva ànima i que és pura poesia. Jutgeu vosaltres mateixos en aquest vídeo penjat en Youtube:

Monestir de Sant Ponç

Si hi ha un lloc interessant de la comarca del Baix Llobregat pel seu patrimoni històric i pel seu entorn natural és l’antic monestir de Sant Ponç en el terme municipal de Cervelló però més accessible en cotxe des de Corbera de Llobregat a través de l’Amunt.
De l’antic monestir benedictí de Sant Ponç només ens ha arribar fins als nostres dies la seva espectacular església romànica del s. XI que està considerada com a un dels edificis més interessants del primer romànic de Catalunya. Aquesta església és un dels millors exemples del romànic d’estil lombard (estil arquitectònic que provenia de la regió italiana de la Lombardia).
Al seu interior encara es poden observar restes de pintures romàniques amb motius florals i és tracta d’una església amb perfet estat de conservació gràcies a les restauracions que es van fer als anys 50 i principis dels 90.
Sant Ponç és un lloc que em porta molts bons records d’infància per les excursions que feien amb mon pare fins aquest lloc (de petit, fins i tot, havia pujat al seu campanar inaccessible avui a la gent). I, a més a més, és en la església on jo em vaig casar amb la meva parella.
També és molt interessant el patrimoni natural que l’envolta: Sant Ponç està a dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal a prop de la muntanya del Pla de les Comes. I té al seu voltant exemplars d'arbres centenaris com el lledoner de la entrada a l’església, pins, alzines i -sobretot-, oliveres.
Tot plegat, aquest espai respira calma i quietud i no és d’estranyar veure gent fent tai-chi al seu voltant o a persones que abracen les seves oliveres perquè diuen que transmeten energia positiva.
Us recomano que aneu a peu des de Vallirana (veieu l’excursió núm. 1 de Rutes pel Baix). Més informació a la Viquipèdia.

Si cliqueu la foto, podeu veure un reportatge més extens del Monestir de Sant Ponç

Música recomanada (I). “Divenire” de Ludovico Einadudi

La música de Ludovico Einaudi la vaig descobrir fa més d’un any –com tal d’altres- a través de l’amic Ramon Trecet en el seu programa “Diálogos 3” de RN3 que fa de dilluns a divendres de 15 a 16 h. Des del primer moment la seva música en va segrestar i m’he convertit en un fidel melòman.
La seva música és plena de melodies d’estil minimalista, encara que també se’l considera un compositor de música clàssica contemporani. És música elegant, sincera, res artificial i sortida de l’ànima.
Ludovico ha enregistrat 11 àlbums a quin d’ells més bell. Ludovico també ha estat compositor de música per al cinema, el teatre, la dança, la televisió i la publicitat.
El seu darrer àlbum, Devenire (2006) conté una de les músiques més belles que he escoltat a la meva vida, us adjunto un vídeo del tema principal del disc.