21 d’octubre, 2008

Música recomanada (XIX). “Secrets” de Roger Subirana.


Me encanten les músiques que disparen la meva imaginació; que em fan somiar i visualitzar altres monts, altres paisatges, altres espais, altres ànimes, altres cors... La música de Roger Subirana ho aconsegueix sempre. Grans pàgines de la història de la música les han omplert algunes de les bandes sonores que ajudaven a que grans pel·lícules fossin obres mestres; a Roger Subirana se li hauria de trobar un bon director de cinema que fos capaç de trobar les imatges i les situacions que il·lustressin la seva gran música. Roger Subirana és simplement un gran compositor –dels millors del país al meu parer- nascut a Vilafranca del Penedès que no sap escriure música (composa i toca d’oïda) però amb una obra grandiosa i que crec que algun dia es parlarà d’ell com un abans i un desprès; un fenomen similar al gran Mike Oldfield, que és capaç de fer les seves grans composicions o d’interpretar las seva música al costat d’orquestres simfòniques sense saber escriure o llegir una partitura. Les influències en la música de Roger Subirana són múltiples: de la música celta, al rock simfònic passant per la música electrònica (en una interessant entrevista publicada en Losfrontier parla d’això). Precisament, a Roger Subirana el vaig descobrir-lo en Lostfrontier, des d’on es poden descarregar gratuïtament alguns dels seus CDs gràcies a la seva generositat de voler compartir amb tothom la seva gran creativitat. Ja són molts els seus treballs, i destacar algun en concret m’és difícil, per això us proposo que escolteu el primer que vaig escoltar jo d’ell: “Secrets”, una meravella.

4 comentaris:

Julio Pulido ha dit...

Una música per somiar, per tocar d'oïda no ho fa gens malament el paio. M'agraden les influències celtes.
Salutacions.

mingo ha dit...

El so d'aquesta música és meravellós, per somiar o escoltar amb els ulls tancats, la música celta és molt bona.Salutacions!

Ricardo ha dit...

Que bon gust que tens, de gran m'agradaria ser com tu!

Una salutació

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Ricardo, a mi si que m'agradaria ser de gran igual que com tu... La teva tasca i la de Paky estic segur que formarà part dels anals de la història de Sant Boi. Gràcies pels teus amables comentaris.