Dolor, Desolació i Devastació.

Dolor. Sento molt dolor per la mort d’aquests quatre nens del Beisbol Sant Boi. Sóc pare i em poso en la pell dels pares d’aquests nens i m’esgarrifo pensant en seu patiment i desconsol. I sento també dolor per tota la gent del Beisbol Sant Boi que durant molts anys han fet un tasca magnífica de promocionar aquest esport entre els nens i el jovent i que han aconseguir que aquest formi part de la identitat de Sant Boi d’una forma molt arrelada.


Devastació. Les persones, les cases, les ciutats i els pobles han sofert una veritable devastació que està posant a prova tota la capacitat de molts serveis públics i municipals davant d’un nou fenomen. Però la natura del Baix Llobregat també ha patit una veritable devastació amb aquest maleït temporal que els experts denominen “bomba metereologica” o ciclogènesi explosiva. Els danys són enormes en masses de boscos –ja de per si molt denses i selvàtiques- i la seva repercussió d’augmentar els perills en èpoques de risc d’incendis poden ser terribles. Urgeix que els experts forestals i la Generalitat de Catalunya estableixi, en primer lloc, criteris tècnics per a la recuperació d’aquests boscos; i en segon lloc, ajudes pels ajuntaments i pels propietaris per fer-ho. El primer que s’està fent a la majoria dels municipis afectats és obrir els camins públics impracticables pels arbres caiguts i que sobretot siguin d’accés per a petits nuclis habitats.


Desolació. Ahir observaba -amb el cor encongit- al bosc de la Font de Gualbes, un numerós conjunt d’ocells puputs femelles (“abubillas” en castellà) com boges… Havien perdut els seus nius amb els seus pollets i patien movent-se de forma molt descontrolada i donat-se cops contra els arbres; era com si no reconeguessin el seu territori i el que fins ara havia estat el seu plàcid món. I molts arbres caiguts… Molts… Cada caiguda ha arrencat un tros de terra deixant a la vista les soques i les arrels dels arbres i creant grans forats al terra… Sembla com si hagués caigut una bomba i estiguéssim en un camp de batalla.

Toca treballar, toca prioritzar el que cal fer i toca, tot plegat, reflexionar que el món està canviat ja sigui pel canvi climàtic o per la conjunció dels astres.

Els safareigs de les vinyes

Unes de les més curioses construccions abandonades que podem trobar a les nostres muntanyes són una mena de safareigs construïts amb maons. Aquests safareigs no tenien la funció de servir per rentar la roba, sinó que servien per preparar el millor remei fitosanitari que durant molt de temps havien utilitzat els pagesos per protegir les vinyes: el sulfat de coure. On avui veiem muntanyes plenes de boscos –en alguns casos, molt selvàtics- fa 100 anys eren vinyes que ocupaven pràcticament fins a l’últim racó on es pogués conrear. Al costat d’aquests safareigs sempre trobem cisternes per emmagatzemar l’aigua que era vital per preparant el preparat líquid amb el sulfat de coure que desprès és ruixava amb les sulfatadores; els pagesos omplien les cisternes canalitzant l’aigua de la pluja mitjançant canals excavats en el rocam o construïts amb pedra seca de llicorella baixant en forma de zig-zag per les laderes de les muntanyes (a Sant Boi, a la muntanya del Montbaig podem trobar tres excel·lents exemples d’aquests canals, veritables obres hidràuliques populars), i en alguns casos, els safareigs estaven al costat també de fonts i torrents amb aigua com el cas del trobat al costat del Torrent de Can Totussaus.
A les muntanyes de Sant Boi es troben dos tipus d’aquest safareigs: uns construïts amb maons prims i amb una pica petita i una de gran, i uns altres construïts amb maons més gruixuts amb dos piques petites i una de gran; els primers –molt deteriorats- són probablement els més antics i devien ser els utilitzats des del segle XVIII fins a mitjans del s. XIX i servien per preparar el sulfat de coure mesclant-lo únicament amb aigua; els segons, servíem per preparar l’anomenat “caldo bordelès” que consistia en afegir també calç al preparat de sulfat de coure (una tècnica importada de França a finals del s. XIX per aturar el fong anomenat míldiu i que era originari d’Amèrica a l’igual que la famosa fil·loxera). La prova irrefutable que eren safareigs per preparar el sulfat de coure és el color entre verd i blau del sulfat de coure que ha sobreviscut en les parets de les piques. Com passa amb altres elements del patrimoni històric que s’ha anant trobant a les nostres muntanyes, el manteniment dels boscos, les franges de protecció contra incendis i les neteges dels arbres cremats desprès dels incendis ens ha permès “descobrir” aquest interessant passat vinícola.

Música recomanada (XXI) “Berlín” d’Alva Noto & Ryuichi Sakamoto

Alva Noto és el nom artístic del music alemany Carsten Nicolai. Durant la seva primera gira al Japó l’any 2000, Carsten Nicolai va conèixer a Ryuichi Sakamoto i des de llavors s’ha establert una col·laboració musical on es fusiona el minimalisme electrònic i matemàtic d’Alva Noto i els passatges sonors del piano de Ryuichi Sakamoto. Els tres treballs que ha realitzat junts (“Vrioon”, “Insen” i “Reveb”) es consideren obres mestres de l’anomenada música àmbient. Per a mi es tracta d’una música adequada per treballar per la nit, ambientant d’olors musicals l’espai i que inciten a la concentració i a la creativitat de la feina que fas en aquell moment. En l’extraordinari vídeo del tema “Berlín”que us adjunto podreu palpar les sutileces d’aquesta música, però el millor és escoltar la música d’aquesta col·laboració entre dos grans músicacompanyat del silenci nocturn. El darrer treball d’Alva Noto és diu “Xérox”, us recomano que llegiu aquest article publica en “El Pais”.

"La Sireneta"

De les tres fotografies que he exposat a la Ia Exposició de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI), aquesta és la fotografia que més carinyo li tinc; primer, perquè surt la meva filla Anna, i segon, perquè no va ser una foto fruït d'una pose sinò fruït de captar un instant on la meva filla sembla "la Sireneta" del conte. La foto està feta en un racó natural preciós de la costa portuguesa: la platja de Ribeira d'Ilhas, un paradís pels surfistes i un interessant paisatge geològic.
La inauguració de l'exposició va ser un èxit de presència de públic i ens va deixar a tots els que hem col·laborat un bon sabor de boca (Teniu temps de veure-la fins el 31 de gener al Casal de L'Olivera de Sant Boi). Us recomano que visioneu el següent reportatge que surt en el bloc Lost in Sant Boi de Ricardo Caballero. Això nomès és el començament...

Descobert un possible conjunt d’eremitoris a Sant Boi

Als boscos de la Font de Gualbes (Parc Forestal Montbaig) s’ha descobert un nou conjunt de possibles eremitoris alt medievals; aquests són similars a altres que s’han descobert a Sant Boi de Llobregat. Alguns dels eremitoris estan colmatats d’argil·les degut als efectes de l’erosió però hi han dos que són ben visibles i que estan units entre si. La descoberta s’ha realitzat gràcies als treballs de neteja de boscos que estan efectuant en aquesta zona el mòdul forestal de l’Escola Taller que gestiona CORESSA. Aquest sector de la Font de Gualbes també ha estat objecte d’altres troballes arqueològiques relacionades amb els ibers (recentment, també es van trobar fragments d’àmfores ibèriques). Hi han arqueòlegs que posen en dubte que es tractin d’eremitoris alt medievals, afirmant que possiblement siguin cabanes excavades en l’argila o en el torturà sense que es pugui determinar una datació concreta al respecte. L’arqueòloga Montserrat Pagès va publicar l’any 1980 a la revista “Acta historica et archaeologia medievalia, núm 1” un interessant treball sobre la Torre de Benviure i sobre dels primers eremitoris localitzats a la riera de Canons a prop de la Torre Benviure. Es dona la circumstància que aquest nou conjunt descobert a prop de la Font de Gualbes també es troba a prop de la Torre de Benviure. Podeu trobar més informació sobre els eremitoris santboians al meu post “Els eremitoris de Sant Boi” i podeu veure fotos d’aquests clicant aquí.

Neu a l'ermita de Sant Ramon

Fotografies de la nevada de la passada matinada al cim del Montbaig fetes avui a les 11:00 h. La neu ha aribat fins a la cota de 200 m.

Exposició de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI).

Amb molta il·lusió i ganes per part dels organitzadors, s’inaugura el proper 9 de gener a les 19h en el Casal de l’Olivera (Plaça Montserrat Roig, 1) la I exposició de treballs fotogràfics dels associats de la recent Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI). Aquesta exposició estarà oberta fins el proper 31 de gener. Esteu tots convidats a aquest important acte cultural de la primera associació santboiana dedicada a la fotografia. Més informació en http://www.afoboi.com/