"Els secrets de la reina" de X. R. Trigo és d'aquells llibres que quant comences ha llegir-ho no vols deixar de fer-ho. Engantxa! És un llibre que m'ha atrapat per la seva atmosfera continua de suspens. Un suspens típic de saber qui és l'assassí, un suspens eròtic de saber que passa en algunes de les relacions amoroses i sobretot, un suspens històric per saber que va passar realment en un lloc tan significatiu per a la història de Catalunya com és Poblet i en una època medieval del segle XIV on vam passar moltes coses.
El llibre em va atreure molt per estar ambientat a Poblet. Poblet forma part de la meva vida des de fa molts anys, encara que fa temps que no hi vaig. Quant havia estat seminarista salesià havia estat moltes vegades a la finca que havien heretat els salesians a Poblet i que estava a l'antesala de la entrada al monestir. Havia fet moltes passejades pel seu voltant on la llum canviant del dia donava a la silueta del monestir diferents fisonomies. M'encantava l'ambient monacal d'aquest lloc i, sobretot, el moment de celebracions de les vespres a la èsglesia del monestir, on amb la foscor de l'hivern entraven els monjos de forma fantasmal amb el fons de l'escenari que formava el meravellós retaule i les tombes dels reis catalans mínimament il·luminades creant un ambient màgic que convidava a la introspecció personal. És un llibre molt recomanable pels amants de la novel·la històrica i curt de llegir en el temps a diferència d’altres novel·les d’aquest gènere.
Més informació del llibre a http://www.elssecretsdelareina.cat
Us recomano també que mireu el bloc de Fra Lluís Solà per conèixer la realitat actual de Poblet.
3 comentaris:
Hola Xavier! Gràcies per la teva amable nota sobre la meva novel·la. M'alegra que el llibre t'hagi fet passar una bona estona. Una abraçada.
Ostres! Això de que el autor d'un llibre tan interessant com aquest em posi un comentari al meu bloc m'honora molt gratament. Gràcies pel comentari i gràcies per escriure aquesta novel·la tan interessant. Et puc assegurar que amb la història de Sant Boi podries inspirar-te per a una de les teves novel·les futures... Je, je...
Bé, segur que algun dia farem un cafè i m'ho expliques. Moltes gràcies, Xavier, pel teu interès.
Publica un comentari a l'entrada