Sant Boi recupera la pedra seca (II)

Tal com us informava en el meu post http://elmarge.blogspot.com/2009/04/sant-boi-recupera-la-pedra-seca.html, des de ja fa alguns mesos, un pla d’ocupació gestionat pel departament de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, està realitzant tasques de reconstrucció de marges i cabanes de pedra seca al Parc Forestal del Montbaig.

Desprès de reconstruir una cabana de base rectangular i un conjunt de marges a la zona recuperada del Pla de la Verge, s’ha recuperat aquesta cabana de base circular a prop de l’ermita de Sant Ramon.

El passat 20 maig, i en el marc de la Festa Major de Sant Boi, un grup d’unes 50 persones van tenir l’oportunitat de veure aquestes construccions recuperades i rebre explicacions de com s’ha fet, essent molt enriquidor per les persones que vam assistir (Us recomano que veieu el reportatge que va publicar M. Àngels Branchadell al bloc de l’associació Bici Baix Llobregat http://bicibaix.blogspot.com/2009/05/pedra-seca-al-montbaig.html).

Estudiosos del Camí Ral visiten el tram recuperat de Sant Boi

El passat dimecres, 13 de maig, vaig tenir l’honor d’ensenyar, als següents estudiosos, el tram recuperat del Camí Ral que anava de Sant Boi a Vilafranca: Francesc Sánchez, regidor de cultura de Begues, Xavier Parellada del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), Jaume Vendrell, tècnic de cultura de Sant Climent de Llobregat, historiador i autor de l’interessant treball “...In Locum Vocitatum Almafar...” i Miquel Vives, geògraf i autor de la imponent tesi “L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix”.

L’any 2005, vaig tenir el meu moment “sàpiens” de descobrir aquest tram i, l’any 2008, de dirigir els treballs de recuperació que va efectuar el mòdul forestal del Taller d’Ocupació de Sant Boi que comandava l’amic Andreu Burguera.

Aquests estudiosos van destacar la singularitat del tram recuperat per haver arribat intacte fins als nostres temps desprès d’haver estat més de 100 anys abandonat degut a la construcció, a principis del segle XX, de la carretera de Sant Climent de Llobregat.

També vam visitar el veritable Estret de Roques (veieu el meu post al respecte), una antiga excavació efectuada entre llicorelles amagada entre la vegetació que havia permès tenir un recorregut molt més rectilini entre Sant Boi i Sant Climent en l’època que la única via de comunicació era l’antic Camí Ral (una característica, per cert, dels antics camins romans).

En aquests moments el CEB de Begues està impulsant, conjuntament amb el grup de Recerca d’Olesa de Bonesvalls, una important tasca de investigació documental i sobre el terreny, dels trams del Camí Ral entre Sant Climent, Begues i Olesa. Ben segur que aquesta feina permetrà un recuperació total del Camí Ral obrint moltes portes a la creació d’un recorregut eco turístic que passarà per espais naturals com el Parc Forestal del Montbaig o el Parc Natural del Garraf i per interessants racons de patrimoni històric lligats a la història del Camí Ral com la Torre Benviure del s. XI i l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls del s. XIII.

Música recomanada (XXIII). “Ameno”, “The Mass” i “Reborn” d’Eric Lévi.

Fa alguns anys, en la secció de música d’un gran supermercat, em va cridar l’atenció un CD d’oferta que simplement es titulava “ERA”. No tenia referències i no n’havia sentit a parlar; desprès m’assebentaria que havia estat un èxit de vendes a França.

Bona part de les lletres que canten els cors, estan escrites en llatí. La religió ha estat font d’inspiració en tots els seus àlbums, encara que no són cançons religioses. I la transmissió d’un aire medieval amb lletres que fan referència als càtars o a texts medievals com Carmina Burana.

Probablement, algun purista diria que és un producte musical molt comercial. Però la música del projecte ERA del francés Eric Lévi em va subjugar per la seva espectacularitat i la èpica que transmet en les seves composicions que podríem ser ben be unes grans bandes sonores de pel·lícules; on abunden els cors de veus que canten amb estil peseudo gregorià i ritmes frenètics. Com diu Eric Levi, “En fait j’écris la musique d’un film qui na pas encore vu le jour !”.

De fet, el projecte ERA es va fer molt popular a França, gràcies a la realització i divulgació d’excel·lents vídeos musicals com els que podeu veure aquí dels temes “Ameno”, “The Mass” i “Reborn”.

Els vells camins de Sant Boi (V). El Camí Vell de Llor.

D’aquest vell camí només en queda 350 metres sense asfaltar; la resta ha estat engolit pel constant creixement urbanístic de la ciutat dels últims 30 anys.

Antigament, aquest camí començava com un trencall de l’antic Camí de Sant Vicenç dels Horts (convertit en carretera, avui en dia, però que molt probablement havia estat una via romana secundària de l’antiga Via Augusta que passava pel pont del Diable a Martorell); aquest primer tram és, avui en dia, el carrer Benito Menni (desprès es converteix en els carrers Pablo Picasso i Camí del Llor). En aquest lloc estava l’antic Convent del s. XVI de la Visitació dels Caputxins primer i desprès dels Servites fins la desamortització de Mendizabal del 1835. L’any 1853, aquest convent es adquirit pel doctor Pujades per fundar la gènesi del que avui són els imponents hospitals psiquiàtrics de Sant Boi (us recomano que consulteu el bloc d’en Joan Vendrell si voleu aprofundir sobre la interessant història d’aquests hospitals)

L’origen d’aquest camí es perd en el temps, però el seu origen està lligat a la existència de l’antiga Quadra del Llor i de la seva torre de guaita de la qual hi ha notícies des del s. X. Precisament, a l’alçada de l’antiga torre del Llor (avui masia de Santa Bàrbara) aquest camí es connectava amb el Camí Vell de Torrelles (veieu el meu post sobre aquest interessant camí). Cal destacar que l’origen del camí també podria ser íbero-romà, ja que a l’any 1983 es va localitzar un important jaciment de ceràmica a la vora del camí (a l'alçada del col·legi Llor) que va aportar molta informació sobre el tipus d’eines de l’època i del pas de la cultura ibèrica a la romana.

No fa gaire també es va trobar al camí les restes d’una mena de menhir (veieu el meu post “Un menhir a Sant Boi?”) que fa poc ha estat –afortunadament- dipositat al Museu de Sant Boi.

Una de les coses interessants que encara podem veure en el tram sense asfaltat, és –a part de la excavació del camí en una transició de rocam argilós a rocam de llicorella- les restes d’una curiosa canal excavada paral·lelament al camí amb un metre d’ampla i de profunditat i que -molt probablement- tenia la funció de recollida d’aigües per evitar la erosió del camí i el control de les aigües davant d'una possible la inundació dels camps de garrofers que encara avui existeixent. D’aquest tipus de canals també en poden trobar una al camí d’accés a Can Carreres Vell.