San Juanito

Des del passat 23 d'abril -Sant Jordi- no n'havia actualitzat el meu bloc. Alguns dels meus lectors i seguidors més fidels m'han escrit preguntant-me que què em passava. I la resposta ha estat que al meu pare Juan José -jo li deia, carinyosament, Juanito- li van diagnosticar fa dos mesos i mig una leucèmia aguda sense cap possibilitat de tractament que no fossin cures pal·liatives.

I, malauradament, el passat 21 de maig ens va deixar assossegadament, sense patir i amb tranquil·litat d'esperit; rodejat de les persones que més l'estimaven, acomiadant-se donant-nos la ma i sense abandonar la seva fe cristiana sabent que s'anava a un bon lloc per estar amb els seus pares i germans difunts.

Han estat uns mesos intensos d'hospitals. I m'he sentit molt orgullós de la sanitat pública que tenim i que espero que no es malmeti amb les retallades anunciades. Reconec que quan anava abans a l'hospital Duran i Reinals (l'Institut Català d'Oncològia) a visitar algun malalt en donava por i em generava estat d'ansietat, però desprès d'estar molts dies veiem la feina de tota la gent que treballa en aquest hospital (des de les senyores de la neteja, els auxiliars, els cambrers del bar, les infermeres i les doctores o doctors), crec que no hi han un lloc en el món on s'intenti ser més positiu oferint tot el afecte i humanitat als malats. El meu agraïment i el de la meva família, de com han tractat amb mon pare, serà etern.

Mon pare era un poeta molt productiu on canalitzava les seves passions, el seu cor i la exaltació de la bellesa, tan femenina com la de la natura. I es pot dir que va escriure fins l'últim moment. Tres dies abans de morir, va escriure el seu acomiadament que vam incloure en el recordatori:

“Caros amigos, despedirme quiero

de vosotros con ánimo sereno,

sin amarguras, llantos, ni desenfreno,

sin clamor de salvaje toro fiero.

Vuestro, llevaría conciso mensaje,

al venerable Padre de los cielos,

unidos a espirituales anhelos

y bandeja de sabroso potaje.”

Avui és la nit de Sant Joan; de petit, per mi era una nit màgica al contemplar les gran fogueres que es feien en un Sant Boi on abundaven els descampats i on encara hi havien carrers sense asfaltar (fet que pràcticament ha desaparegut perquè ja no queden els descampats sense estar degudament urbanitzats). I demà serà el sant de mon pare i m'haureu de permetre que a partir d'ara no sigui per mi Sant Joan sinó San Juanito.

Allá donde estés Juanito, que sepas que te quiero.