Aquest estiu llegia a la premsa portuguesa, en concret, a l'editorial de la revista que s'adjunta els diumenges al “Diaro das Notícias”, que el nou perfil professional dels treballadors s'apropa, metafòricament parlant, al d'una navalla suïssa.
Una navalla suïssa és molt apreciada pels “McGiberts” que hi han pel món i, en general, per les persones que amem el contacte amb la natura per la gran a versatilitat per resoldre situacions senzilles o ben extremes(els que heu vist la pel·lícula “127 dies” ja sabeu del que parlo...); tot, gràcies a la gran quantitat de funcions que té(navalla, estisores, obrellaunes, sacasuros, llima, regle, etc, etc...). A mi, de fet, em va doldre molt que em requisessin ja fa alguns anys la meva navalla suïssa a l'aeroport de Lisboa...
Doncs bé, el paral·lelisme actual que pateixen en aquests moments molts joves amb carreres universitàries, amb masters, postgraus... o professionals amb una àmplia experiència i que ens hem format constantment... ésque ens toca ser tan versàtils i polifacètics pel que fa a l'oportunitat de treballar. Tant és així que per tal de sobreviure a aquesta situació de crisi on las feina escasseja, cal fer de totper treballar... La gent que vulgui treballar haurà de canviar molt el xip de que hi han feines que no li toquen per la seva formació:ja no hi hauran “estatus” laborals i gran especialitzacions.
En el sector de la comunicació -que és en el que moc en aquests moments-, els professionals han de ser molt versàtils per poder treballar, essenta la vegada dissenyadors, copys, creatius, fotògrafs, càmeres,editors de vídeo, repartidors, tècnics en marketing i demultimèdia, community managers... en fi el que calgui perquè entrin ingressos com a freelance... Per aquesta és una altre... Ningú et contracte donant-te un salari, has de ser un freelance i has de facturar quasi 2000 € al mes perquè et quedi net com a salari uns1000 € (això si no et falla un client que no paga o et retarda els pagaments, havent pagat tu l'IVA i l'IRPF...).
Però per una altre banda,a part que aquesta situació pot ser frustrant per una persona que ha invertit temps i molts diners en formar-se, això és una gran oportunitat per adquirir moltes experiències que ben segur ens han d'enriquir i fer-nos més forts davant les adversitats. La capacitat d'adaptació a les noves situacions és important per sobreviure en l'actualitat perquè una depressió no ens aportarà gens de bo i és un camí sense sortida.
Jo personalment, en la meva etapa directiva, sempre he valorat molt les persones que tenen aquesta capacitat d'adaptar-se i de ser versàtils davant la feina. Ien aquests moments em toca aplicar-me el que sempre he pensat. La polivalència professional de la “navalla suïssa” ens pot ajudara esperar temps millors...
5 comentaris:
Però el problema rau no en la capacitat d'adaptar-te a nous treballs amb múltiples responsabilitats i mal pagats. Quan tindran prou? haurà de començar de nou el moviment ciutadà a organitzar-se i lluitar pels seus drets i el respecte que mereixem com a persones? els partits que teòricament ens han de defensar estan fent-ho? o tenen altres preocupacions personals més importants.
El sistema dominant, el mercat financer, té una cobdícia desenfrenada, l'important per a ells és guanyar més i més diners i no hi ha cap contrapoder que els pugui frenar. Com acabarà tot això?
Tens tota la raó, Ricardo. Què tinguem capacitat d'adaptació és important, què sapiguem aguantar una situació de crisi transitòria és important, què siguem els més polifacètics professionalment és important... Però el més important de tot és que es comencin a manar els polítics que hem escollit democràticament no per sota dels mercats sinó per sobre, perquè en aquests moments, qui sembla que mana és una panda d'especuladors que són els responsables de la crisi que tenim i de que les vendes de Ferraris hagin augmentat com a mai...
És ben cert el que dius. La capacitat d'adaptació és fonamental. De fet, en més o menys grau sempre ho ha estat. La diferencia és que ara és, i en endavant serà, imprescindible.
A més del camp laboral -fonamental- jo estendria la validesa de la teva reflexió a tota activitat: vet aquí que crec que és l'evolució de la societat en general la que genera aquesta necessitat en tots els ordres i per tant també, i principalment, en el camp professional.
Val la pena recordar que ja va haver-hi una iniciativa parlamentària, no reeixida, que volia que es pagués l'Iva quan es cobrés la factura i no quan s'emetés aquesta. En això els mercats financers no hi tenen res a veure i sí la voracitat fiscal de la Administració.
Per cert, a mi em van fotre la navalla suïssa a l'aeroport del Prat. Podia evitar-ho, però perdent el vol.
Xiruquero_Kumbaià,
Comparteixo les teves paraules. Cal ajudar -més que mai- a la gent que lluïta adaptat-se a la nova situació. I aquí si que les administracions poden fer una cosa davant de la dictadura dels mercats.
Digueu-me una casa que no tingui, o hagi tingut, una navalla Suïssa. Perdoneu, acabo d’aterrar. Estava cercant per Internet els últims detalls del meu nou post sobre Barcelona, i he trobat el vostre lloc. M’ha semblat, de veritat, molt interessant i assenyat. Particularment estic indagant sobre la Barcelona visigoda i la seva relació amb les poblacions veïnes, basant-me sobretot en mapes i cartografies diverses. M’agrada’t el viatge del Quixot a Barcelona passant per Sant Boi. Cervantes, no era català?. Molt bona sort.
El meu bloc per si vols tafanejar una mica:
http://cartografic.wordpress.com
jordi francesch
Publica un comentari a l'entrada