Racons del Baix Llobregat (III). Les basses de can Dimoni.

“Moltes vegades, les accions humanes sobre el territori poden ser negatives per a la natura. Però, també a vegades, i sense voler, l’acció humana pot ser positiva. Les Basses de Can Dimoni, són un clar exemple d’aquest fet: la massiva extracció d’àrids que va patir aquest lloc, com altres del Delta del Llobregat, va donar pas al naixement de les actuals basses, a causa del nivell proper a la superfície de les aigües subterrànies. I com deia Leonardo da Vinci, “l’aigua és el vehicle de la vida”, la qual cosa va fer que es donessin les condicions necessàries per a la implantació d’una fauna i una flora com les que hi havia en els aiguamolls que fa molts segles eren aquestes terres.”
Aquest és l’inici del pròleg que vaig tenir l’honor d’escriure l’any 2002 pel llibre “Les Basses de Can Dimoni: Sant Boi de Llobregat, Delta del Llobregat” del qual són autors en Josep Ma. Panareda i l’amic Jaume Sans. Un llibre divulgatiu i científic que us recomano perquè és molt interessant per conèixer la evolució del Delta del Llobregat i l’origen d’aquestes basses i el seu enorme potencial natural; el llibre està magníficament il·lustrat amb fotografies, il·lustracions i gràfics.
Gràcies a la tasca de divulgació de persones com en Jaume Sans i del Grup Ecologista Encina, l’ajuntament va posar en marxa una tasca de recuperació de l’espai a l’ajut del departament de medi ambient de la Generalitat i les actuacions de recuperació realitzades pels programes d’inserció laboral que gestiona CORESSA. En paral·lel, tan l’ajuntament com els grups parlamentaris del PSC, IC-V i ERC, van sol·licitar en el Parlament de Catalunya la declaració de zona ZEPA (Zona d’especial protecció d’aus) -que fa pocs anys es va aconseguir- atesa la importància ornitològica d’aquest espai. De fet, cada any, es fa un control d’anellament en aquest indret (el mes de setembre és l’època) que forma part de l’inventari anual que realitza la Generalitat.
De les tres basses, només es pot visitar la més gran. Des de petites obertures entre el canyís es poden observar especialment –i segons l’època de l’any- esplugabous, polles d’aigua, blauets, xivitones, martinets, ànecs, agrons, cames llarges, etc..
Us puc assegurar que l’espai us sorprendrà en mig d’un imponent paisatge agrícola de la zona de la Marina al Parc Agrari del Baix Llobregat del Llobregat. Al seu costat hi ha una petita àrea de lleure. Per anar-hi us recomano que seguiu les indicacions de la meva guia “Rutes pel baix”.

Concert de Teresa Salgueiro (ex-Madredeus) a l’Altaveu 2008 de Sant Boi

El proper 13 de setembre a les 22 h, actuarà Teresa Salgueiro (la ex-vocalista del famós grup portuguès Madredeus) a la plaça de l’Ajuntament de Sant Boi en el marc del sempre interessant festival Altaveu. Sóc un fan de Madredeus, però també de Teresa Salgueiro. Us recomano molt aquest concert, és una oportunitat per escoltar a una de les millors veus de la música internacional que us asseguro que us farà levitar, i a més a més, el concert és gratuït.
Teresa Salgueiro va acompanyada dels extraordinaris músics del quintet Lusitana Ensemble i canta cançons de diversos estils i orígens; de fet, en el seu àlbum “Obrigado” canta acompanyada amb cantants d’altres estils (per exemple, el tema “Haja que Ouver” de Madredeus el canta amb Josep Carreres i és sublim! Mireu el vídeo que us adjunto). En fi, que no us ho perdeu... molt recomanat!

Regeneració

El passat 2 d’agost es va declarar un incendi en el cim del Montbaig. Només va afectar a una 1,5 h del terme de Viladecans a una zona que ja s’havia cremat l’any 2005. Passat uns vint dies, ahir vaig passar per la zona per veure els efectes de l’incendi i si ja havia signes de regeneració espontània de la vegetació. La meva sorpresa va ser veure com entre un conjunt de figueres de moro cremades, havien brotat amb inusitada força i verdor un conjunt de noves. Sembla que la Natura ens vulgui ensenyar que els daltabaixos són oportunitats per regenerar-se i tirar de nou amunt amb més força que mai.

El soterrani del Palau Güell de Barcelona

Des de fa cert temps, em feia molta il·lusió anar a visitar el Palau Güell que havia estat completament tancat a les visites des de fa alguns anys per obres de restauració. És una de les obres de Gaudí que coneixia només pels llibres i sempre m’ha atret misteriosament. I com era una assignatura pendent, al assabentar-me de que s’havia obert parcialment al públic només el soterrani i que era gratuïta la visita (deu ni do el que costa la entrada per visitar algunes de les obres d’en Gaudí!) vaig decidir anar acompanyat de la meva acompanyant preferida: la meva filla de 6 anys que li encanta visitar coses que li estimulin la seva imaginació.

Aquest espai del soterrani del Palau Güell és increïble! És com entra en una nova dimensió... de veritat; és com sentir que aquest edifici té una vida pròpia... No em vull posar en pla esotèric ni parapsicològic, però et quedes amb la boca oberta de les sensacions que et provoca aquest espai tan màgic i genial. En fi, una visita molt recomanable per a un passeig d’estiu per les Rambles de Barcelona, desviant-se momentàniament pel carrer Nou de la Rambla. Espero poder tornar anar per l’any 2011 a visitar la resta del palau que és quan tenen previst l’acabament de les obres de restauració. Si cliqueu la fotografia podreu veure un reportatge.

Música recomanada (XVII). "Country waltz" i "Twin Peaks" d'Angelo Badalamenti

Angelo Badalamenti és un dels meus compositors preferits de bandes sonores. El seu nom està lligat a l’obra cinematogràfica de David Lynch; de fet, les seves millors bandes sonores han estat les realitzades per a pel·lícules dirigides per aquest director. De totes aquestes bandes sonores, en destacaria dos temes: el tema “Country Waltz” de la pel·lícula “Una història diferent” (“The Straight Story”) -una pel·lícula entranyable i que potser sigui la millor de David Lynch- i el tema principal de la sèrie televisiva “Twin Peaks”.
El tema “Country Waltz” es va catapultar popularment per ser la banda sonora utilitzada per aquell famós, trencador i elegant primer anunci de BMW amb l’eslogan “¿Te gusta conducir?” –i que en cap moment sortia el cotxe- posant música a uns originals paisatges reflectits verticalment; una música exquisida bàsicament interpretada amb instruments de corda, plena d’ànima rural i de lirisme campestre.

El tema principal de “Twin Peaks” és una obra mestre on es crea una original melodia jazzística creant un inquietant atmosfera misteriosa gràcies a la utilització de sintetitzadors molt propi de la història genial d’aquella sèrie (us recordeu que ens tenia magnetitzats saber el que li havia passat a la Làura Palmer?).

Els vells camins de Sant Boi (I). El camí de la Vila Nova o del Bosc dels Claretians

Com altres vegades, i arran de fer la meva feina de supervisar els treballs forestals de la empresa on treballo (CORESSA), vaig trobar un curiós tram d’un antic camí per sobre del club de petanca que hi ha al carrer Benviure en el lloc que segons qui s’anomena la Vila Nova o el Bosc dels Claretians (anomenat així perquè la Congregació Claretiana tenia un seminari a l’edifici proper del palauet dels Marquesos de Cornellà o Torre de la Marquesa de Cornellà i que és l’actual col·legi Benviure). El tram d’aquest camí –que no ha estat afortunadament engolit pel creixement urbanístic de la ciutat- té una llargària d’uns 400 m i uns 4 m d’amplada; però té una característica que li dona una gran personalitat: a cada banda té dos murs construïts amb lloses enormes de llicorella d’uns 50 cm d’amplada i 80 cm d’alçada –molt arrodonides i erosionades pel temps-, col·locades verticalment amb inclinació i encastades al terra. Aquest camí devia de connectar amb la seu de la Quadra medieval de Benviure (la Torre de Benviure, situada al carrer Can Paulet) i a la vegada amb l’antic Camí Ral. La funció d’aquests murets podria ser diversa: aquest tram podria haver estat una carrerada (camins amb murets de pedra seca per guiar el transport de ramats) o servien per fer un terraplè per reforçar el ferm similar als camins que feien els romans. En un plànol de parcel·lació del 1861 es visualitza aquest tram que acaba també on està l’actual club de petanca. Caldria assenyalar que aquest camí es troba molt a prop del conjunt d’eremitoris del Benviure, d’un jaciment ibèric i d’un hipotètic assentament alt-medieval anomenat la “Vila Nova” del qual no s’han trobat restes.

Santurnemi...

Santurnemi...

Som-hi de nou! Hola a tots i a totes els/les que seguiu aquest humil bloc. Desitjo que us hagi provat les vacances i que –sobretot- hagueu tornat sencers i no us hagi passat res a ningú. Jo, per la meva part, us puc dir que m’han provat. He pogut fruir de la meva família, he pogut caminar, llegir, escoltar música, conèixer racons meravellosos, fer moltes fotografies, parlar de “lo divino y de lo humano”... i tot a dojo; en fi, unes vacances força rodones. Algunes de les vivències d’aquestes vacances les abocaré mica en mica en “el marge” per tal de compartir-les amb tots vosaltres.
Al bloc hi han petites novetats com la de incrementar els links dels blocaires de la Xarxa Santboiana en el feevy que –encara que no pugui compartir algunes de les seves opinions- segueixo i m’agraden de veure i llegir. He canviat el comptador ja que últimament ni es visualitzava el qui havia, posant un d’Histats; però com em passava amb l’anterior, les dades no són les mateixes que la estadística de Montigo. I continuaré incrementar els links de blocs i webs que normalment m’agraden veure. En fi, “santurnemi”... Tinc moltes coses que compartir a tots vosaltres.