Com altres vegades, i arran de fer la meva feina de supervisar els treballs forestals de la empresa on treballo (CORESSA), vaig trobar un curiós tram d’un antic camí per sobre del club de petanca que hi ha al carrer Benviure en el lloc que segons qui s’anomena la Vila Nova o el Bosc dels Claretians (anomenat així perquè la
Congregació Claretiana tenia un seminari a l’edifici proper del
palauet dels Marquesos de Cornellà o Torre de la Marquesa de Cornellà i que és l’actual col·legi Benviure). El tram d’aquest camí –que no ha estat afortunadament engolit pel
creixement urbanístic de la ciutat- té una llargària d’uns 400 m i uns 4 m d’amplada; però té una característica que li dona una gran personalitat: a cada banda té dos murs construïts amb lloses enormes de llicorella d’uns 50 cm d’amplada i 80 cm d’alçada –molt arrodonides i erosionades pel temps-, col·locades verticalment amb inclinació i encastades al terra. Aquest camí devia de connectar amb la seu de la
Quadra medieval de Benviure (la Torre de Benviure, situada al carrer Can Paulet) i a la vegada amb l’antic Camí Ral. La funció d’aquests murets podria ser diversa: aquest tram podria haver estat una carrerada (camins amb murets de pedra seca per guiar el transport de ramats) o servien per fer un terraplè per reforçar el ferm similar als camins que feien els romans. En un plànol de parcel·lació del 1861 es visualitza aquest tram que acaba també on està l’actual club de petanca. Caldria assenyalar que aquest camí es troba molt a prop del conjunt d’eremitoris del Benviure, d’un jaciment ibèric i d’un hipotètic assentament alt-medieval anomenat la “Vila Nova” del qual no s’han trobat restes.
Com altres vegades, i arran de fer la meva feina de supervisar els treballs forestals de la empresa on treballo (CORESSA), vaig trobar un curiós tram d’un antic camí per sobre del club de petanca que hi ha al carrer Benviure en el lloc que segons qui s’anomena la Vila Nova o el Bosc dels Claretians (anomenat així perquè la Congregació Claretiana tenia un seminari a l’edifici proper del palauet dels Marquesos de Cornellà o Torre de la Marquesa de Cornellà i que és l’actual col·legi Benviure). El tram d’aquest camí –que no ha estat afortunadament engolit pel 
creixement urbanístic de la ciutat- té una llargària d’uns 400 m i uns 4 m d’amplada; però té una característica que li dona una gran personalitat: a cada banda té dos murs construïts amb lloses enormes de llicorella d’uns 50 cm d’amplada i 80 cm d’alçada –molt arrodonides i erosionades pel temps-, col·locades verticalment amb inclinació i encastades al terra. Aquest camí devia de connectar amb la seu de la Quadra medieval de Benviure (la Torre de Benviure, situada al carrer Can Paulet) i a la vegada amb l’antic Camí Ral. La funció d’aquests murets podria ser diversa: aquest tram podria haver estat una carrerada (camins amb murets de pedra seca per guiar el transport de ramats) o servien per fer un terraplè per reforçar el ferm similar als camins que feien els romans. En un plànol de parcel·lació del 1861 es visualitza aquest tram que acaba també on està l’actual club de petanca. Caldria assenyalar que aquest camí es troba molt a prop del conjunt d’eremitoris del Benviure, d’un jaciment ibèric i d’un hipotètic assentament alt-medieval anomenat la “Vila Nova” del qual no s’han trobat restes.
3 comentaris:
Hola Xavier,
Llegint els articles que escrius (em fa tocar de pues a terra, ara que s'han acabat les vacances) descobreixo que al costat de casa meva hi ha mil i una coses. No tenia ni idea del caminet (mai m'he fixat) i molt menys pensava que tindria restes ibèriques. Demà mateix hi vaig, a veure si tinc sort i les trobo.
Salutacions!
Hola Dani,
Desgraciadament de les restes ibèriques no queda res perquè el lloc ha servit com abocador incontrolat de runes de runes entre el carrer Montnegre i la riera de Canons, però fortunadament un grup de recerca arqueològica para rescatar a temps els anys 80 algunes restes que confirmen la presència ìbera en aquest lloc.
Salutacions,
Salutacions Xavier pels teus articles..
Em Presento, sóc en Santi Estrada, potser pel nom no em reconeixes, i si et dic l'home de la Mireia Mitjans de Coressa potser ara si, no?
Veig que també estas ficat en el tema del camí ral amb la gent de Begues???
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada