El proper 18 de maig teniu una ocasió d’or de conèixer alguns dels racons més interessants de l’entorn natural de Sant Boi: el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Boi us proposa realitzar una excursió per la vall de Can Carreres Vell i per l’Estret de Roques. En el recorregut podreu veure els espectaculars gorgs de la riera Guinovart i les seves misterioses galeries i mines d’aigua, els eremitoris de la vall de Can Carreres, el bosc municipal de la Roca Negre i pujar al Montbaig per un altre camí no tant conegut. Ei! I hi ha premi...! Un vermut de primera al restaurant de l’ermita de Sant Ramon i de franc! De veritat, és una bona ocasió per fer fotos supermacas i conèixer les coses interessants que tenim tan a prop. Més informació de l’excursió a:
http://issuu.com/xavier_sanchez/docs/excursi_1
http://issuu.com/xavier_sanchez/docs/excursi_2
14 de maig, 2008
Excursió de Festa Major: La Ruta de l’Estret de Roques i de la Vall de Can Carreres Vell
Etiquetes de comentaris:
Patrimoni històric,
Patrimoni Natural,
Senderisme
13 de maig, 2008
Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu.
A finals de febrer, aprofitant un d’aquells dies de temperatura i sol anticiclònics, vam anar la família a fer una excursió a un dels paratges més agradables de Catalunya i al qual m’agrada tornar de tant en tant: El Cap Norfeu. Us asseguro que caminar per aquest espai és una experiència que no oblidareu mai.
Aquest espai verge de la Costa Brava i situat a prop de Roses, forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Quan un s’apropa aquest lloc desprès d’haver deixat les darreres urbanitzacions que hi han a prop de Roses només pot donar gràcies a Déu perquè s’hagi preservat aquest joia de la natura.
Per apropar-nos al nostre punt de partida sortirem des de Roses des el final del seu passeig marítim en direcció a la Cala Jònculs fins a la Cala Montjoi –on es troba el famós restaurant el Bulli-. En aquest punt, totes les rutes recomanen deixar el cotxe, però si voleu, podeu continuar per una pista en bon estat fins l’inici del Cap Norfeu on hi ha una senyalització que ens indica l’inici de la nostra ruta. La ruta –perfectament senyalitzada en tot moment- és un circuit i us recomano començar per l’esquerra del cap (per on també mena un corriol que baixa fins a la Cala Jònculs). En el recorregut ens trobarem antigues cabanes de pastor i coves, unes vistes panoràmiques extraordinàries, i una vegetació i fauna interessants fins que arribarem a la punta del cap. Desprès tornarem en direcció a l’inici però buscant una antiga i curiosa torre del s. XV-XVI que servia per vigilar el pas dels pirates per aquestes costes; aquesta torre està en el Puig del Norfeu i és el punt més alt del recorregut (124 m); des d’aquest punt podeu dinar amb vistes a la Cala Montjoi i al Bulli (us sortirà més barat que si dineu en aquest resturant i la vista és impagable). Des d’aquest últim punt tornarem de nou a l’inici de la nostra ruta.
Més informació de la ruta a http://www.tvcatalunya.com/devacances/rutanorfeufitxa.htm i a http://www.roses.cat/Arxius/Documents/RutaCAT.pdf. Si cliqueu la fotografia veureu un reportage del Cap Norfeu.
Aquest espai verge de la Costa Brava i situat a prop de Roses, forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Quan un s’apropa aquest lloc desprès d’haver deixat les darreres urbanitzacions que hi han a prop de Roses només pot donar gràcies a Déu perquè s’hagi preservat aquest joia de la natura.
Per apropar-nos al nostre punt de partida sortirem des de Roses des el final del seu passeig marítim en direcció a la Cala Jònculs fins a la Cala Montjoi –on es troba el famós restaurant el Bulli-. En aquest punt, totes les rutes recomanen deixar el cotxe, però si voleu, podeu continuar per una pista en bon estat fins l’inici del Cap Norfeu on hi ha una senyalització que ens indica l’inici de la nostra ruta. La ruta –perfectament senyalitzada en tot moment- és un circuit i us recomano començar per l’esquerra del cap (per on també mena un corriol que baixa fins a la Cala Jònculs). En el recorregut ens trobarem antigues cabanes de pastor i coves, unes vistes panoràmiques extraordinàries, i una vegetació i fauna interessants fins que arribarem a la punta del cap. Desprès tornarem en direcció a l’inici però buscant una antiga i curiosa torre del s. XV-XVI que servia per vigilar el pas dels pirates per aquestes costes; aquesta torre està en el Puig del Norfeu i és el punt més alt del recorregut (124 m); des d’aquest punt podeu dinar amb vistes a la Cala Montjoi i al Bulli (us sortirà més barat que si dineu en aquest resturant i la vista és impagable). Des d’aquest últim punt tornarem de nou a l’inici de la nostra ruta.
Més informació de la ruta a http://www.tvcatalunya.com/devacances/rutanorfeufitxa.htm i a http://www.roses.cat/Arxius/Documents/RutaCAT.pdf. Si cliqueu la fotografia veureu un reportage del Cap Norfeu.
Etiquetes de comentaris:
Fotografia,
Patrimoni històric,
Patrimoni Natural,
Senderisme
08 de maig, 2008
El que amaga l’Ateneu
M’ha agradat el darrer post del bloc de l’alcalde Jaume Bosch, on d’una manera didàctica i realista ens explica quines són les passes que s’han de continuar per iniciar un nou procés amb possibilitats reals de recuperació de l’Ateneu Santboià pels ciutadans i ciutadanes de Sant Boi, aprofitant les eines que doten als ajuntaments les lleis urbanístiques. Comença un nou camí on s’han d’ajuntar tots els esforços polítics i institucionals amb la societat civil santboiana. L’Ateneu Santboià ha de ser el gran centre cultural que mereix Sant Boi.
Però en aquest post m’agradaria incidir en un tema que considero que també és molt important pel que fa a la futura recuperació pública de l’Ateneu. M’explico: els arqueòlegs i els tècnics municipals que conec i que porten molt de temps treballant en la recerca històrica i arqueològica al Nucli Antic, m’han manifestat moltes vegades que l’Ateneu té moltes possibilitats d’albergar, en el seu subsòl i en les seves entranyes, nombroses restes arqueològiques des dels temps dels ibers i dels romans que permetrien quadrar molta informació sobre els orígens de la nostra població i la veritable importància dels assentaments d’aquests pobles (les darreres i extraordinàries restes arqueològiques trobades en l’àmbit de l’antic Mercadal a prop de l’església parroquial de Sant Baldiri confirmarien aquesta importància); i això és un gran valor afegit que també s’ha de tenir en compte en la futura recuperació de l’Ateneu per integrar-lo en un potent recorregut històric-patrimonial interconnectat amb el Museu de Sant Boi i amb Can Torrents.
Molts santboiants i santboianes també desconeixen que l’Ateneu es va ubicar l’any 1922 a l’antiga finca i masia de Ca l’Amigant; un edifici molt interessant que va se destruït posteriorment amb les successives ampliacions dels espais (veieu fotos 02b i 03b de principis del s. XX d’aquest interessant edifici). Us he posat una foto de les restes de finestrals d’aquesta antiga masia que es troben al carrer Maria Girona i que passen desapercebuts pels vianants.
Però en aquest post m’agradaria incidir en un tema que considero que també és molt important pel que fa a la futura recuperació pública de l’Ateneu. M’explico: els arqueòlegs i els tècnics municipals que conec i que porten molt de temps treballant en la recerca històrica i arqueològica al Nucli Antic, m’han manifestat moltes vegades que l’Ateneu té moltes possibilitats d’albergar, en el seu subsòl i en les seves entranyes, nombroses restes arqueològiques des dels temps dels ibers i dels romans que permetrien quadrar molta informació sobre els orígens de la nostra població i la veritable importància dels assentaments d’aquests pobles (les darreres i extraordinàries restes arqueològiques trobades en l’àmbit de l’antic Mercadal a prop de l’església parroquial de Sant Baldiri confirmarien aquesta importància); i això és un gran valor afegit que també s’ha de tenir en compte en la futura recuperació de l’Ateneu per integrar-lo en un potent recorregut històric-patrimonial interconnectat amb el Museu de Sant Boi i amb Can Torrents.
Molts santboiants i santboianes també desconeixen que l’Ateneu es va ubicar l’any 1922 a l’antiga finca i masia de Ca l’Amigant; un edifici molt interessant que va se destruït posteriorment amb les successives ampliacions dels espais (veieu fotos 02b i 03b de principis del s. XX d’aquest interessant edifici). Us he posat una foto de les restes de finestrals d’aquesta antiga masia que es troben al carrer Maria Girona i que passen desapercebuts pels vianants.
Etiquetes de comentaris:
Cultura,
Història,
Patrimoni històric,
Política
07 de maig, 2008
Música recomanada (XI). “In Existence” de Phil Sawyer (Beautiful World)
A mitjans dels anys 90 vaig escoltar aquest tema en el desaparegut programa “Música Privada” de la també desapareguda cadena de ràdio Simfo Ràdio. Aquell programa el dirigia Javier Flo que desprès s’ha dedicat a altres “menesteres” musicals en la línia d’OT. Aquest tema -com tot el àlbum- respira frescor, optimisme, alegria i exotisme. Phil Sawyer va utilitzar delicades i sensuals veus femenines que cantaven amb l’idioma swahili. Aquest tema també va ser utilitzat com a banda sonora de dos espots publicitaris: un de xampú i un altre per anunciar una cervesa. Phil Sawyer també és compositor de bandes sonores i de música per a publicitat. El tema instrumental “Journey of the Ancestors” d’aquest àlbum el vaig utilitzar personalment com a banda sonora per a un audiovisual multivisió que vaig fer amb diapositives sincronitzades sobre el Montbaig-Montpedrós.
05 de maig, 2008
Fira del Vi de Falset
Convidat per un company de la feina que és de Falset, vaig estar el passat cap de setmana a la Fira del Vi de Falset. En el recinte del Castell de Falset –per cert, molt interessant la recent restauració arquitectònica de les parts gòtiques- es va celebrar la ja 13a edició d’aquesta fira. En aquesta fira es pot fer un tast de vins de bona part dels cellers –petits i grans- de la D.O. Priorat i Monsant. També es podia fer un tast dels olis de les D.O. Priorat, Montsant i Siurana. I com us podeu imaginar és de tot impossible fer un tast de tots els vins, però deu ni do els vins que vaig provar a la fira. Sense ser un expert i només guiat per les sensacions, els vins que més em van agradar són “6 vinyes” de Laurona (rotund!) i el “Castell de Falset” d’Agrícola Falset-Marçà (rodó i intens... Vaig comprar una ampolleta d’aquest vi que ja ha caigut en un dinar...), tots dos de la DO Montsat. També em va agradar molt el criança que fan a l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de l’IES Priorat de Falset. I a l’hora de dinar, el company de la feina –a part d’oferir-nos un dinar extraordinari en un lloc extraordinari- ens va posar una ampolla de “Sirsell” dels Cellers Capafons-Ossó de DO Priorat... el sumun!. El proper any tornaré!
03 de maig, 2008
Rutes vora el mar (I). L’Espai natural de la Punta de la Móra.
Caminar al costat de l’aigua és sempre agraït pels caminants. Caminar al costat d’un riu o d’un torrent muntanyenc a l’estiu és molt agradable. Però caminar vora el mar és sublim i relaxant.
Fa poc, la meva família i jo hem tingut l’oportunitat de fer una excursió vora el mar en un d’aquells espais costaners tan meravellosos que la Mediterrània ens ha regalat: l’espai natural de la Punta de la Móra.
La Punta de la Mora és un espai que s’ha salvat de l’engoliment urbanístic que ha patit una bona part de la costa catalana, tenint en compte la proximitat de l’àrea metropolitana de la ciutat de Tarragona i de les localitats turístiques de Tamarit i Altafulla.
La ruta s’inicia des de l’inici de la Platja Llarga (per un accés que hi ha des de la carretera N-340, poc desprès del monument romà de la Torre dels Escipions) i acaba pràcticament fins a la base de la Torre de la Mora (bastida al S. XVI per defensar-se els habitants de Tamarit dels atacs dels pirates i que no és visitable per estar a dins d’una finca privada). Quan arribem al final de la llarga Platja Llarga (“valga la rebundacia”), comencem a caminar per un sender que s’inicia per sobre d’un rocam i que s’endinsa pel Bosc de la Marquesa. Hem de seguir uns senyals blaus i taronges que trobem marcats en els torturats pins que estan força encorbats per l’acció del vent. Al llarg del camí trobarem punts amb excel·lents panoràmiques, restes de marges de pedra seca, peculiars savines, rocams amb interessants fòssils, cales com Cala Fonda i la Platjeta de Calabecs on es practica el nudisme.
Més informació de l’espai natural a http://www.depana.org/puntadelamora/ i de la ruta a http://www.mat.ub.es/~cerda/Marquesa.pdf . Si cliqueu la foto podeu veure un reportatge complert.
Fa poc, la meva família i jo hem tingut l’oportunitat de fer una excursió vora el mar en un d’aquells espais costaners tan meravellosos que la Mediterrània ens ha regalat: l’espai natural de la Punta de la Móra.
La Punta de la Mora és un espai que s’ha salvat de l’engoliment urbanístic que ha patit una bona part de la costa catalana, tenint en compte la proximitat de l’àrea metropolitana de la ciutat de Tarragona i de les localitats turístiques de Tamarit i Altafulla.
La ruta s’inicia des de l’inici de la Platja Llarga (per un accés que hi ha des de la carretera N-340, poc desprès del monument romà de la Torre dels Escipions) i acaba pràcticament fins a la base de la Torre de la Mora (bastida al S. XVI per defensar-se els habitants de Tamarit dels atacs dels pirates i que no és visitable per estar a dins d’una finca privada). Quan arribem al final de la llarga Platja Llarga (“valga la rebundacia”), comencem a caminar per un sender que s’inicia per sobre d’un rocam i que s’endinsa pel Bosc de la Marquesa. Hem de seguir uns senyals blaus i taronges que trobem marcats en els torturats pins que estan força encorbats per l’acció del vent. Al llarg del camí trobarem punts amb excel·lents panoràmiques, restes de marges de pedra seca, peculiars savines, rocams amb interessants fòssils, cales com Cala Fonda i la Platjeta de Calabecs on es practica el nudisme.
Més informació de l’espai natural a http://www.depana.org/puntadelamora/ i de la ruta a http://www.mat.ub.es/~cerda/Marquesa.pdf . Si cliqueu la foto podeu veure un reportatge complert.
Etiquetes de comentaris:
Fotografia,
Patrimoni històric,
Patrimoni Natural,
Senderisme
29 d’abril, 2008
Música recomanada (X). “Psyche Rock” de Pierre Henry.
Quant tenia 15 anys i feia el BUP, un dia el professor d’història de la música arribant a l’apartat de música contemporània, ens va fer escoltar peces musicals de l’anomenada “música concreta”. I uns dels temes que ens va entusiasmar a tots els alumnes va ser el de “Psyche Rock” que formava part de la “Messe pour le temps present” que Pierre Henry va composar per a un ballet coreogràfic de Maurice Béjart en 1967. Aquest tema té per tant més de 40 anys i encara és plenament actual tenint en compte que es va crear en l’origen del que avui entenem com a música electrònica. És tant actual, que no fa gaire el vaig escoltar en un anunci de cotxes. Va ser també la música de la capçalera del mític programa televisiu “Estudio Abierto” que presentava el popular José Maria Iñigo i del programa “Futurama” de Televisió Espanyola.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)