Una gran web de noves músiques: “Lostfrontier”

Com haureu comprovat al llarg del meu bloc, m’agraden les anomenades “noves músiques”, un concepte musical molt ampli que inclou les músiques “new age”, electrònica, chill-out, minimalista, world music, etc... I si hi ha un lloc a internet on us podeu informar sobre aquestes músiques és la web “Lostfrontier”. “Lostfrontier” és un gran projecte del gallec –però afincat a Barcelona- Javier Bedoya que compte amb un gran número de col·laboradors. La web –que té un agradable disseny gràfic- ofereix moltes coses: informació i ressenyes de novetats discogràfiques, un canal de ràdio per internet gratuït (genial per treballar amb l’ordinador!), entrevistes, informació de concerts, etc... però sobretot, és molt interessant la possibilitat de poder descarregar-se recopilatoris “samplers” d’aquest tipus de música i de forma gratuïta; aquest recopilatoris es descarreguen amb format mp3 d’alta qualitat a través del sistema P2P “Emule” d’intercanvi d’arxius adjuntant també les portades i la informació dels temes amb un extraordinari disseny gràfic. Cal assenyalar que “Lostfrontier” també fa una important tasca de divulgació de grans compositors nacionals -sovint desconeguts- com David Salvans, Luis Paniagua, Roger Subirana, Pepe Acevedo, Salva Moreno, etc... De veritat, si us agraden les noves músiques... aquesta és la vostra web.

Marges de Sant Boi (II)

Marge de llicorella situat per sota del camí Puigmal (camí que voreja entre la falda de la muntanya del Montbaig i per sobre el sector residencial de Can Paulet). Aquest marge té dos particularitats interessants: té una de les poques escales que queden (només he detectat unes 5 a la zona forestal de Sant Boi) fetes amb grans lloses de llicorella i encastades al marge i és d’aquells marges que combinen un encontre de disposicions horitzontals i verticals de la pedra seca creant belles textures naturals.

La natura serà patrimoni històric en el futur?

Feliç dia mundial del medi ambient!

Publicat a "El País" el 5 de juny de 2008.

Música recomanada (XV). “Yosemite Mirror Lake” de Mars Lasar.

Diuen els entesos que fer música amb sintetitzadors no és gens fàcil. Amb aquests complexes instruments, és fàcil de caure amb la utilització dels mateixos “samplers” de sons o amb els mateixos efectes que fa que, per exemple, molts músics de l’anomenada “New Age” semblessin que feien la mateixa música amb el mateixos sons. Però compositors de la talla de l’australià Mars Lasar (però alemany de naixement), han fet veritables obres mestres de la música amb la utilització dels sintetitzadors, arribant a formular matisos i sons únics. Mars Lasar ha fet música meravellosa per a bebès, però per a mi, els seus millors treballs són els que s’han inspirat en la natura i, en especial, en els espais naturals nordamericans (el seu CD “The Music Of Olympic National Park” és una obra mestre on fusiona sons d’animals i de la natura amb una música espectacular que recorda a les bandes sonores de pel·lícules d’acció. De fet, Mars Lasar ha col·laborat amb el gran Hans Zimmer). El tema “Yosemite Mirror Lake” és del seu CD “Yosemite. Valley of Giants” i té una línia semblant al que us he anomenat abans.

Documental “Les mines d’aigua de Sant Just Desvern”

Arran de l’anterior post on es parlava de l’expedició espeleològica que van fer un grup de naturalistes santboiants i membres del grup d’espeleologia S.I.R.E. SANTS a una mina d’aigua de la riera Guinovart a la vall de Can Carreres Vell de Sant Boi, he localitzat al You Tube aquest interessant i didàctic documental de “Les mines d’aigua de Sant Just Desvern”. De fet, a Sant Just Desvern són pioners i tot una referència a nivell nacional en la recerca i investigació de les mines d’aigua. El Grup Espeleològic Rats Penants, el Centre d’Estudis Santjustencs i l’ajuntament de Sant Just Desvern van publicar a l’any 1995 un llibre molt interessant titulat “Glossari de les mines d’aigua. Les mines d’aigua de Sant Just Desvern” on van desenvolupar un estudi molt profund –i de referència científica- sobre aquests elements del patrimoni històric.

http://es.youtube.com/watch?v=-beFCUKxcOs

Expedició espeleològica a les mines d’aigua de Can Carreres Vell

El passat 23 de maig, un grup format per naturalistes santboiants i membres del grup d’espeleologia S.I.R.E. SANTS de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) del barri de Sants de Barcelona, van fer una expedició de descoberta d'una de les mines d’aigua que hi ha a la vall de Can Carreres Vell de Sant Boi; en concret, van entrar en una que està la entrada a la interessant riera Guinovart.
En Pere Borrero, del Grup Benviure i estudiós del territori, m’ha autoritzat a publicar en aquest bloc una selecció de les fotografies que van fer en aquesta expedició. La tipologia d’aquesta mina és molt similar a altres mines d’aigua que hi han a Sant Boi mateix (veieu el meu post “El Sant Boi misteriós”) i a la resta de Catalunya i que es van construir a partir del s. XIX; encara que el seu origen podria ser molt més antic ja que es tenen notícies del nucli rural de la vall de Can Carreres Vell des del segle XVI. Esperem que aquest grup de persones, amb el recolzament d’espeleòlegs i amb el suport municipal i institucional necessari, continuïn i aprofundeixin amb aquesta tasca de recerca d’aquest patrimoni històric i natural. En fi, que com podeu comprovar veient les fotos, tenim a prop nostre moltes coses interessants – i fins i tot, espectaculars- del nostre passat i del nostre entorn natural. Una imatge val més que mil paraules...

Fotografies d'en Pere Borrero. Prohibida la seva reproducció.

Música recomanada (XIV). “Nocturne” de Secret Garden.

Encara que no us ho cregueu, l’any 1995 vaig fer una gran descoberta musical –com a mitja Europa- a través del Festival d’Eurovisió. Si ja sé que desprès dels temes “musicals” “cuyo nombre nombre no quiero acordarme” que algun país ha presentat... doncs, pot semblar increïble. Però si, l’any 1995, Noruega va guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema “Nocturne” del duo “Secret Garden” que formen la violinista irlandesa Fionnuala Sherry i el compositor noruec Rolf Lovland; un tema preciós i romàntic que ha marcat en general l’estil de les composicions d’aquest grup amb un prolífica discografia. Secret Garden ha estat classificada comercialment com a música “new age”, però hi han molts crítics musicals que l’han definit com a música neoclàssica (que no té res a veure amb una corrent musical iniciada els anys 20) atès que moltes de les seves composicions tenen una clara influència de la música clàssica nòrdica, encara que també hi ha una clara influència de la música irlandesa i celta. I tornant de nou a parlar del Festival d’Eurovisió d’aquest any... (Per cert... Felicitats a la Televisió Sèrbia per la originalitat dels vídeos d’introducció i de la escenografia) doncs si que van haver-hi alguns temes que em van agradar molt: els de Portugal, Israel o Sèrbia.