“Naxos”, música clàssica de gran qualitat i assequible

Si hi ha algú en el món discogràfic que ha permès fer més accessible la música clàssica –trencant la visió elitista que té aquest tipus música- ha estat el segell Naxos. La gran majoria dels CDs que he comprat de música clàssica són del segell “Naxos”. Ja fa més de 15 anys que vaig sucumbir a un atractiu preu (a 400 pessetes/CD els vaig començar a pagar. Avui en dia, ronden entre els 5 i 7 €/CD en front dels 18-25 €/CD d’altres segells) i en van influenciar també els comentaris d’algunes revistes especialitzades on ressaltaven la gran qualitat d’aquest segell. Un segell que prioritzar la qualitat utilitzant orquestres i intèrprets menys coneguts (especialment dels països de l’est) més que utilitzar grans orquestres de prestigi i fer grans campanyes publicitàries amb el cost afegit que repercuteix en el preu final d’un CD.
Primer vaig començar comprant música clàssica que m’agradava on els instruments principals són la flauta i o el piano, desprès vaig començar a descobrir compositors que en ma vida els havia sentit parlar. Posteriorment, he comprat en funció de les ressenyes de revistes especialitzades com CD Compact, Ritmo, Scherzo, Gramophone, Le Monde de la Musique, Diapason... i sobretot de la “The Penguin Guide To Compacts Discs”; en el catàleg de Naxos –que el podeu descarregar en PDF de la seva web- s’indica les qualificacions que tenen algunes de seves referències en les revistes més prestigioses a nivell internacional. Aquesta manera de seleccionar entre l’immens fons de Naxos –més de 5000 referències- ha estat molt encertada i és la manera que us recomano per assegurar una bona compra preu/qualitat de CDs de Naxos.
Us recomano també que us endinseu en l’apartat de cultura musical de la web de Naxos... és pot ser el millor lloc per saber de música a nivell de tecnicismes i de conèixer els compositors i estils a llarg de la història de la música. També teniu la possibilitat de subscriviu-se a la seva ràdio d’internet amb un preu raonable. De fet, Naxos s’està marcant com objectiu de futur profunditzar en les possibilitats que ofereix internet (veure article de “El País”.)
Bé, i si accepteu les meves recomanacions, us recomano els següents títols de Naxos -entre molts- que m’han fet passar uns magnífics moments com a melòman:

“Ets part del paisatge. Participa”

Us informo que l’Observatori del Paisatge de Catalunya ha posat en funcionament la web “ETS PART DEL PAISATGE. PARTICIPA” (http://www.catpaisatge.net/) de consulta ciutadana sobre el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, un dels cinc catàlegs que està elaborant actualment.
La consulta a través del web és una de les eines previstes per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per implicar la societat en la gestió i planificació del paisatge. Durant la redacció dels altres catàlegs de paisatge iniciats fins ara (Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre i Comarques Gironines) ja es va utilitzar la mateixa eina, a través de la qual s’han recollit més de 2.500 opinions que s’han tingut en compte en la redacció dels respectius catàlegs.
La consulta romandrà oberta fins al proper 31 d'octubre. Com a obsequi, les persones que completin les preguntes podran descarregar-se un estalvi de pantalla per a l’ordinador amb imatges dels paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Accés a la consulta del Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona (Us recomano que participeu opinant els del Baix Llobregat pel que fa a les zones del Delta del Llobregat i de les Muntanyes de l’Ordal):
http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs/B/enquesta1.php
Més informació sobre els catàlegs de paisatge de Catalunya:
http://www.catpaisatge.net/Participeu si voleu dir la vostra opinió sobre el nostre paisatge. Crec que és una oportunitat d’or per fer valer els valors paisatgístics del Baix Llobregat.

Un “menhir” a Sant Boi?

Portava molts anys fitxant-me en una roca allargada que estava mig enterrada al costat d’un antic camí de Sant Boi i que era un dels accessos a l’antic territori feudal de la Quadra medieval del Llor. Unes obres recents la van fer emergir degut als moviments de terres i... sorpresa! Ha aparegut una roca que té una forma de “menhir” de quasi 4 metres de llargària i entre 60 i 50 cm de diàmetre i en un extrem acaba amb la punxa. Per desgràcia i no sé si per les obres, aquesta enorme pedra s’ha trencat per una part. En quant vaig detectar l’aflorament d’aquesta roca vaig informar als tècnics de patrimoni del Museu de Sant Boi i per raons de seguretat arqueològica no us puc dir on està ubicada exactament; però la proximitat d’altres jaciments investigats de l’època ibèrica o romana obre moltes hipòtesis. Podria ser un menhir, una fita, un mil·liari, una creu de terme... I si Obélix va estar a Sant Boi? (je, je...). Els especialistes arqueòlegs ja ens ho diran... però no em negareu que es ben curiós. Que jo sàpiga, així com a Catalunya hi ha molts menhirs i dòlmens (especialment, a les comarques gironines), al Baix Llobregat no hagut cap troballa que s’assimili a aquesta. Però si a Viladecans s’ha trobat mamuts perquè no un menhir a Sant Boi? A ver si vamos a ser menos...

“Història de Barcelona” de Jaume Sobrequés.

Fa pocs dies que he acabat de llegir “Història de Barcelona” de Jaume Sobrequés i no volia demorar més el comentar el bon sabor de boca que m’ha deixat aquest llibre. Un llibre d’història que el podem trobar també al costat d’altres novetats en la secció de llibres de qualsevol gran supermercat; cosa que pot ser un fet horrible per a algun purità estret de mires que pensa que la història ha de ser cosa de quatre entesos elitistes. Crec que els editors ha estat molt llestos al veure l'èxit comercial de la novel·la històrica. Barcelona ha estat l’escenari d’alguns dels “betsellers”de novel·les més llegides a nivell internacional (“La Catedral del Mar”, “L’Ombra del Vent”, “Et donaré la Terra”, etc...). I per tant, la seva història interessa. I quin és el mèrit d’aquest petit llibre de Jaume Sobrequés? Que demostra d’una manera amena i entenedora –sense perdre el rigor- que la història de Barcelona és molt interessant i que les coses que li han passat a aquesta ciutat i als seus habitants durant més de 2000 anys són increïbles i algunes molt meritòries que denota la capacitat humana de superar-se i d’anar més enllà. El llibre –a pesar de les seves mides reduïdes- és molt complert, amb abundants cites d’altres historiadors, adjuntant una llista de lectures recomanades per aprofundir –cosa que és d’agrair- i adjuntant també excel·lents plànols on es mostra el creixement de la ciutat al llarg de la seva història.

Música recomanada (XVI). “A quai” d’Yann Tiersen.

“A quai” és un dels temes de la celebrada banda sonora de la pel·lícula “Amélie” de Jean-Pierre Jeunet (2001) composada per Yann Tiersen. Yann Tiersen -que ja tenia una consolidada carrera com a compositor de música pel teatre i pel cinema francès- va donar un salt a l’àmbit internacional aquesta banda sonora. La veritat és que per a mi hi ha “un abans i un desprès” desprès d’haver escoltat aquesta música que un familiar em va recomanar fa alguns anys. Música minimalista , vital i vigorosa que penetra en l’ànima i no deixa indiferent. Música que té el protagonisme d’instruments com l’acordió, el violí i fins i tot, el teclejat d’un màquina d’escriure convertida en instrument. En fi, “vitamines vitals” per un tub. Us poso també la tendra i sensual escena del petó d’”Amélie” on un no pot deixar d’enamorar-se de l’actriu Audrey Tautou. Tot un cant a l’amor i el romanticisme. Si voleu aprofondir sobre Yann Tiersen, us recomano que també veieu el bloc http://www.losreencuentros.es/

2a expedició espeleològica a les mines d’aigua de Can Carreres Vell

L’amic Andreu Burguera m’ha passat aquesta impressionant fotografia d’una nova expedició espeleològica que s’ha fet a les mines d’aigua de Can Carreres Vell fa una setmana. Aquesta ha estat una 2a expedició desprès del bon sabor de boca que els va deixar la primera (veieu el meu post http://elmarge.blogspot.com/2008/05/expedici-espeleolgica-mines-daigua-de.html). Els integrants de l’expedició estan entusiasmats pel que estan veien i aquestes fotos són una petita mostra del que hi ha. Sembla que tenen ganes d’aprofundir sobre aquest interessant patrimoni històric i natural que alhora és tan desconegut.

Els Mamuts de Viladecans

Algú feia un comentari amb humor a la web de La Vanguardia que ara Viladecans passaria a nomenar-se Vilademamuts... i no és per a menys. Encara hi ha molt per descobrir al Baix Llobregat. I notícies com la troballa d’un important conjunt de restes mamuts i d’altres animals de fa 100.000 anys al jaciment de Can Guardiola de Viladecans ens demostra que és així. Sovint pensem que troballes d’aquests tipus és més pròpia de llocs exòtics o de zones poc humanitzades. S’ha desgraciat tan el nostre territori que creien que no alberga coses interessants. Però ens equivoquem... Hi ha un patrimoni natural i històric molt interessant ja conegut però també n’hi ha un de molt desconegut com ho demostra aquesta troballa o la de la Cova de Rinoceront de Castelldefels feta en el seu dia pel Grup de Recerca del Quaternari (veieu post sobre aquest grup de Jaume Sans al seu bloc “Bestioles de Marina”).
En aquesta troballa realitzada durant la construcció de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç (a prop de Can Tries i de Can Guardiola), ha estat possible gràcies a que la zona s’havia catalogat anteriorment com a zona d’expectativa arqueològica (hi havia catalogats dos forns medievals, unes sitges romanes i una mina d’aigua del s. XIX); i això va obligar a la contractació de la empresa Arqueocat en fer un seguiment arqueològic de les obres. En el bloc de l’amiga Juana Mari Huélamo (Kuanum), arqueòloga freelance que treballa per a l’ajuntament de Viladecans, s’explica amb emoció com es va fer la important troballa i la posterior intervenció del Grup de Recerca del Quaternari.
M’ha fet il·lusió veure, en les fotos que han sortit a la premsa (veure galeria), a una jove que va estar a l’Escola Taller de Sant Boi que gestiona la empresa municipa CORESSA i que es va insertar laboralment en la empresa Arqueocat.
Finalment, us recomano que veieu aquest reportatge de la Televisió de Gavà sobre la troballa:

Més informació a:

http://blocs.tinet.cat/blog/patrimoni-historic-i-artistic/category/213/catalunya/2008/06/16/viladecans-el-cementiri-catal-dels-mamuts-16.06.08
http://www2.ub.edu/comunicacions/cgi/principal.pl?fitxer=noticies/noticia004611.htm
http://www.viladecans.net/jsp/ELREPORTAJE/jacimentmamuts/default.htm

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=517859&idseccio_PK=1022&h=080612

A la foto, les arqueòlogues Juana María Huélamo i Eva Estela davant d'una de les restes dels mamuts. Foto estreta del bloc http://kuanum.blogspot.com