Si hi ha algú en el món discogràfic que ha permès fer més accessible la música clàssica –trencant la visió elitista que té aquest tipus música- ha estat el segell Naxos. La gran majoria dels CDs que he comprat de música clàssica són del segell “Naxos”. Ja fa més de 15 anys que vaig sucumbir a un atractiu preu (a 400 pessetes/CD els vaig començar a pagar. Avui en dia, ronden entre els 5 i 7 €/CD en front dels 18-25 €/CD d’altres segells) i en van influenciar també els comentaris d’algunes revistes especialitzades on ressaltaven la gran qualitat d’aquest segell. Un segell que prioritzar la qualitat utilitzant orquestres i intèrprets menys coneguts (especialment dels països de l’est) més que utilitzar grans orquestres de prestigi i fer grans campanyes publicitàries amb el cost afegit que repercuteix en el preu final d’un CD.
Primer vaig començar comprant música clàssica que m’agradava on els instruments principals són la flauta i o el piano, desprès vaig començar a descobrir compositors que en ma vida els havia sentit parlar. Posteriorment, he comprat en funció de les ressenyes de revistes especialitzades com CD Compact, Ritmo, Scherzo, Gramophone, Le Monde de la Musique, Diapason... i sobretot de la “The Penguin Guide To Compacts Discs”; en el catàleg de Naxos –que el podeu descarregar en PDF de la seva web- s’indica les qualificacions que tenen algunes de seves referències en les revistes més prestigioses a nivell internacional. Aquesta manera de seleccionar entre l’immens fons de Naxos –més de 5000 referències- ha estat molt encertada i és la manera que us recomano per assegurar una bona compra preu/qualitat de CDs de Naxos.
Us recomano també que us endinseu en l’apartat de cultura musical de la web de Naxos... és pot ser el millor lloc per saber de música a nivell de tecnicismes i de conèixer els compositors i estils a llarg de la història de la música. També teniu la possibilitat de subscriviu-se a la seva ràdio d’internet amb un preu raonable. De fet, Naxos s’està marcant com objectiu de futur profunditzar en les possibilitats que ofereix internet (veure article de “El País”.)
Bé, i si accepteu les meves recomanacions, us recomano els següents títols de Naxos -entre molts- que m’han fet passar uns magnífics moments com a melòman:
4 comentaris:
Moltes gràcies per la informació Xavier.
Salutacions
I jo que em pensava que aixó dels Naxos era un menjar mexicá....en fi.... Si un segell musical té coses del gran John Rutter em mereix tota la confiança. Com sempre, thank you for the information, mestre !!!
Ei, Osservatore! Quin paladar musical més fi que tens! De John Rutter tincs CDs de quan gravaba amb el segell Collegium records... És pot ser el millor compositor comtemporani que ha sabut aprofitar les possibilitats del cant coral... No és estrany que Naxos publiqui coses d'ell... de fet en aquest segell trobes obres i compositors que no s'han gravat mai.
Salutacions.
Mu interesante. I se pueden bajar gratis d¡internet? gracias
Publica un comentari a l'entrada