El Refugi 307

Fa pocs dies vaig visitar amb la meva filla el “Refugi 307”. Aquest refugi és dels 1400 que es van construir a la ciutat de Barcelona durant la cruenta Guerra Civil de 1936-1939.
Desprès d’haver vist un interessant reportatge de TV3 al “30 minuts” titulat “Ramon Parera, l’home que va salvar Barcelona” i llegir un article al respecte en la revista “Sàpiens”, tenia moltes ganes de visitar aquest lloc emblemàtic que l’ajuntament de Barcelona i el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) havien recuperat recentment. Barcelona va ser la ciutat més gran d’Europa que va ser utilitzada com a camp de proves per l’aviació de l’estat feixista italià de Benito Mussolini (aliat d’en Franco juntament amb Hitler) per experimentar de manera diabòlica l’atac indiscriminat i terrorífic d’un bombardeig aeri continu sobre la innocent població civil; aquesta experimentació va servir per aprendre molt de com utilitzar aquesta tàctica a la Segona Guerra Mundial.
Les visites són guiades i haig de dir que la historiadora que ens ho va explicar ho va fer molt bé i va posar molta passió en el que explicava; aquesta historiadora també ens explicava l’enriquidor que era interactuar amb persones grans que van patir aquella guerra i que havien estat usuaris d’aquells refugis durant la guerra o en la postguerra. A la postguerra va ser lloc de barraquisme i d’activitats no gaire lícites. Un lloc que estic segur que a Carlos Ruíz Zafón l’inspiraria en alguna de les seves genials novel·les ambientades en la postguerra (per cert, acabo de llegir “El joc de l’Àngel” i m’ha encantat). L’ambientació sonora et cala sensorialment perquè reprodueixen els sons d’un bombardeig real i t’imagines el terror que es podia sentir acompanyat de milers de persones que durant dies no podien sortir d’aquella catacumba. Us recomano molt la visita... és un necessari bany de memòria històrica perquè l’amnèsia històrica és molt perillosa.