El castell d'Eramprunyà

Aquest passat mes de setembre vaig assabentar-me d’una bona notícia; bé, almenys per a mi és una bona notícia. La notícia és que l’Ajuntament de Gavà ha comprat el castell d’Eramprunyà, l’ermita romànica de Sant Miquel adjacent al castell i una parcel·la de 41,5 hectàrees que conformen l’espectacular i vermellós Turó d’Eramprunyà.
I perquè és una bona notícia? Perquè a pesar de que aquest castell està declarat com a bé cultural d’interès nacional i que el turó on s’assenta està a dins del Parc natural del Garraf la seva degradació ha estat constant per haver estat en mans privades que no han fet res per protegir i mantenir aquest lloc per falta de recursos o per desídia o perquè no donava cap rendibilitat econòmica. Salvo honroses excepcions, només la gestió pública pot garantir les actuacions necessàries per recuperar i permetre un ús social de l’entorn natural i del patrimoni històric en zones amb forta pressió urbanística com el Baix Llobregat o tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El castell, del qual en tenim notícies des del s. X, va ser construït com a part del sistema defensiu de la Marca Hispànica que l’emperador Carlemany va crear per a defensa els seus dominis front a la invasió dels àrabs. Va ser la seu d’una poderosa baronia medieval que controlava els territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i la Torre del Fonollar (l’actual Centre d’Educació Ambiental de Torre la Vila) a Sant Boi de Llobregat.
Personalment, aquest castell em porta bons records de la meva infància per les excursions que fèiem caminant des de Sant Boi amb el meu pare i el meu germà. Una excursió molt recomanable que ens permet conèixer racons tan interessants com la masia de Ca n’Amat, la riera de Sant Llorenç, la Font de Ferro i l’ermita de Bruguers. L’interessant entorn geològic i vegetal, les misterioses tombes antropomòrfiques, inscripcions medievals, una cisterna excava en el rocam i unes vistes fabuloses conformen també aquesta joia de la comarca del Baix Llobregat.

Publicat al "Mirall del Baix" el novembre de 2007.

Si us interessar caminar per aquest racó us recomano que seguiu les indicacions de la meva guia RUTES PEL BAIX