El nostre Patrimoni de la Humanitat

Al juliol de l’any 2005, la nostra muntanya de Sant Ramon (el Montbaig) va patir un incendi forestal; en el terme de Sant Boi es van va destruir unes 44 hectàrees de coberta vegetal, de les quals, unes 11 eren públiques i formen part del Parc Forestal Montbaig.
L’acció destructora del foc i les pluges posteriors ens vam permetre descobrir un paisatge d’un altre temps on les nostres muntanyes estaven aprofitades fins a l’últim racó per conrear-les, principalment, amb vinya. Les proves d’aquest aprofitament intensiu són els quilòmetres i quilòmetres de marges construïts amb pedra seca, amb pedra de la terra com les llicorelles (pissarres) o el tortorà (nusos encimentats d’argiles).
Si hi ha un veritable Patrimoni de la Humanitat en l’àmbit dels països del Mediterrani és el que formen aquestes construccions de pedra seca; i a Sant Boi, com a altres poblacions de la nostra comarca i de Catalunya, en tenim també una extraordinària mostra del que s’ha anomenat “el romànic pagès”. Construccions que són bàsicament murets que formen marges amb les pedres sempre col·locades sàviament que permetien guanyar el terreny necessari a les vessants muntanyenques aprofitant aquest material emergent desprès de les llaurades, i diversos tipus de cabanes de vinya –rodones, quadrades o encaixades als marges- que per desgràcia no ens ha arribat pràcticament cap dempeus.
S’han realitzat treballs de repoblació forestal al Parc Forestal Montbaig arran d’aquell incendi i, a bon criteri segons el meu parer, s’han plantat cirerers a sota de línies elèctriques amb la intenció de recuperar el paisatge agro-forestal de “mosaic” que conformen conjuntament els conreus de muntanya amb els boscos de pins, alzines i roures. Però l’actuació quedaria arrodonida si també es pogués recuperar els marges de pedra seca i les cabanes de vinya (al menys hi han tres o quatre en aquest sector); aquesta recuperació de patrimoni històric i de paisatge agrícola ens permetria donar-li un valor afegit al Parc Forestal Montbaig en els àmbits de la educació ambiental i patrimonial i del turisme de proximitat; i el que per a mi és molt important: no correríem el risc de perdre la memòria de la feina i l’esforç dels nostres avantpassats.

Publicat al "Mirall del Baix" el desembre de 2007.