03 de maig, 2008

Rutes vora el mar (I). L’Espai natural de la Punta de la Móra.

Caminar al costat de l’aigua és sempre agraït pels caminants. Caminar al costat d’un riu o d’un torrent muntanyenc a l’estiu és molt agradable. Però caminar vora el mar és sublim i relaxant.
Fa poc, la meva família i jo hem tingut l’oportunitat de fer una excursió vora el mar en un d’aquells espais costaners tan meravellosos que la Mediterrània ens ha regalat: l’espai natural de la Punta de la Móra.
La Punta de la Mora és un espai que s’ha salvat de l’engoliment urbanístic que ha patit una bona part de la costa catalana, tenint en compte la proximitat de l’àrea metropolitana de la ciutat de Tarragona i de les localitats turístiques de Tamarit i Altafulla.
La ruta s’inicia des de l’inici de la Platja Llarga (per un accés que hi ha des de la carretera N-340, poc desprès del monument romà de la Torre dels Escipions) i acaba pràcticament fins a la base de la Torre de la Mora (bastida al S. XVI per defensar-se els habitants de Tamarit dels atacs dels pirates i que no és visitable per estar a dins d’una finca privada). Quan arribem al final de la llarga Platja Llarga (“valga la rebundacia”), comencem a caminar per un sender que s’inicia per sobre d’un rocam i que s’endinsa pel Bosc de la Marquesa. Hem de seguir uns senyals blaus i taronges que trobem marcats en els torturats pins que estan força encorbats per l’acció del vent. Al llarg del camí trobarem punts amb excel·lents panoràmiques, restes de marges de pedra seca, peculiars savines, rocams amb interessants fòssils, cales com Cala Fonda i la Platjeta de Calabecs on es practica el nudisme.
Més informació de l’espai natural a http://www.depana.org/puntadelamora/ i de la ruta a http://www.mat.ub.es/~cerda/Marquesa.pdf . Si cliqueu la foto podeu veure un reportatge complert.

2 comentaris:

mingo ha dit...

Esta ruta la tengo que hacer muy pronto, por la belleza de los parajes, que seguro que aprovecharé para hacer unas preciosas fotografias, como las que has realizado tú, que por cierto son excelentes.Saludos Xavier y muchas gracias por tus visitas y comentario.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Gracias Mingo por tus comentarios. Pués si, disfrutarás haciendo fotografias de este extraordinario rincón de Catalunya. Ya tengo ganas de ver esas fotos tuyas en tu blog. Saludos.