Les misterioses runes de Can Tutusaus

En una de les fondales de la vall del Llor a Sant Boi, en un territori humit on abunden els esquirols, els porcs senglars, les genetes i els teixons, i al costat de la capçalera d’un torrent amb el mateix nom que queda entre el Bosc del Minyonet i el Camí vell de Torrelles, es troben les misterioses runes de Can Tutusaus. Les runes estan situades a una finca forestal que en aquests moments pertanya a l’ajuntament de Sant Boi i està delimitada amb fites de la Quadra del Bori (nom que va adquirir a partir del s. XVIII la juridisció medieval de la Quadra de Benviure). El que semblen les primeres referències escrites d’aquest lloc, les trobem al padró de 1846 on apareix el lloc o nom de Tutusaus formant part –curiosament- de la Quadra del Llor i no de la del Bori; perquè ens entenguem, una mena de Llívia o de Condado de Triviño, o per ser més rigurosos, una juridisció medieval a dins d’una altre.
El cognom Tutusaus no apareix documentat a Sant Boi fins a finals del s. XVII i principis del XVIII. És un cognom que va aparèixer a Catalunya a partir de la immigració francesa que es va iniciar al s. XVI. Es tracta d’un nom que ve de l’occità “Tout-ou-sap” que significa tot ho sap i per tant és un malnom satíric aplicat a algú que pretén saber.
Aquestes runes estaven ben cobertes de vegetació salvatge i es podia visualitzar ben poca cosa. Una recent prospecció arqueològica realitzada per Arqueocat i encarregada pel Museu de Sant Boi –amb la col·laboració del mòdul forestal de l’Escola Taller de CORESSA- va permetre endevinar algunes de les seves cambres gràcies al fet que continuen dempeus alguns murs construïts amb llicorella i maons.
Cal ressaltar les restes d’un gran cup on les grans peces de ceràmica que en formaven la seva paret interior van ser estretes del seu lloc i acumulades en munts a les mateixes runes. Les restes d’aquest cup delaten que el mas estava dedicat a l’explotació de la vinya, com la resta de masies que formaven part de la Quadra del Llor. Una de les cambres d’aquestes runes –segurament reutilitzada en el temps per a alguna altre funció- tenia una curiosa coberta amb bòveda i també un misteriós forat a la paret que els arqueòlegs no han sabut esbrinar quina era la seva funció.
Algunes restes ceràmiques permeten datar provisionalment que l’origen d’aquest mas es podria remuntar al s. XVI. També s’han trobat restes de ceràmica ibèrica a prop d’aquestes runes.
També són interessants un canal excavat en el rocam de la llicorella que servia per conduir les aigües pluvials de les torrenteres que hi ha per sobre del mas per evitar inundacions, un extraordinari conjunt de marges de pedra seca (alguns fets amb la tècnica d’opus spicatum o “espiga de peix”, d’un amagatall i d’un petit safareig per preparar el sulfat de coure.