01 d’octubre, 2008

El Sant Boi salvatge

Fa pocs dies van tenir una gran sorpresa a davant de la porta d'entrada del lloc on treballo: un company va veure com sortia d'un cau una mare eriçó i les seves quatre cries. L'edifici on treballem és el Centre de Formació de CORESSA on s'ubiquen diversos programes d'inserció laboral i forma part del recinte on es troben la Divisió de Neteja de CORESSA i les Brigades Municipals, la Gossera Municipal i la Policia Municipal de Sant Boi; aquest recinte es troba al barri de Camps Blancs a toca amb els vessants de la muntanya del Montbaig i per tan estem treballant al costat mateix de la Natura (a part de que també treballem per la Natura). Sant Boi és una ciutat que ha crescut molt com altres ciutats metropolitanes, però a diferència d'altres grans ciutats, la nostra conserva un interessant zona forestal a les seves muntanyes i agrícola al seu territori deltaic. Per això no és d'estranya que els espais periurbans estiguin en contacte directe no només amb boscos i conreus sinó també amb la fauna que alberga com a porcs senglars, esquirols, conills o serps. Però veure a un animal nocturn com aquest eriçó femella amb les seves quatre cries és un fet extraordinari que he volgut compartir amb vosaltres. Evidentment, aquest simpàtics animalets que saben molt bé defensar-se amb les seves punxes, han estat traslladats a un entorn natural on realment puguin està fora del perill del que representa per a ells la ciutat. En fí... una prova palpable de que existeix un Sat Boi salvatge.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

En la foto m'ha semblat veure als eriçons en una mena de tancat, desitjo que ara estiguin campant pel Montbaig gaudint de la natura i en llibertat.
Saludations.

elmarge ha dit...

Doncs si... Va ser un bidó de cartró el transport provisional que un company naturalista va utilitzar per portar-los a un bosc adequat per a ells en el terme municipal de Torrelles del Llobregat. Van ser reintroduits el mateix dia a un entorn natural.

Joan Vendrell i Campmany ha dit...

Resulta molt gratificant constatar que encara resten persones sensibles amb els animalons que ens envolten, i més encara, si s'escau, com en aquest cas, en estat salvatge, per dir-ho de alguna manera. A fi de comptes som nosaltres, en aquest cas, els humans que hem envaït el seu territori.

Anònim ha dit...

El respecte a la naturalesa i a tots els éssers vius que la poblen, és una de les assignatures pendents que té la humanitat. Me n'alegro pel feliç desenllaç que va tenir aquesta història.
Moltes salutacions