Música recomanada (XX). “Terres d’aigua” de David Salvans.

La música de David Salvans la vaig escoltar per primera vegada a l’any 1993 en un CD recopilatori titulat “Nueva Música Española” que va editar la mítica revista sevillana “Nueva Música” –avui desapareguda-; el tema era “Too may friends left” del seu primer CD titulat “Montseny”. El títol de “Montseny” no deixava cap dubte en que s’havia inspirat David Salvans en fer la seva espectacular música: l’entorn natural del seu poble d’Arbúcies. De David Salvans m’agrada tota la seva música, però us voldria destacar aquest tema titulat “Terres d’Aigua” del seu CD “Impressions”; un tema que a mi particularment en fa sentir la força de la Natura i que vaig descobrir escoltant l’extraordinari recopilatori de noves músiques titulat “Hidrogen I” editar per TV3 l’any 1998 (aquest tema havia estat utilitzat com a banda sonora d’un documental musical sobre el Cap de Creus). Si necessiteu música que us faci somniar i que us traslladi a la Natura o l’Espai Sideral, aquest és el vostre músic. Cliqueu aquest enllaç per escoltar aquest tema.

http://campus.linia9.net/file.php/1/Remei/01%20Cap%20de%20Creus.mp3

Premio Dardos

L’amiga filòloga del bloc l’espiell m’ha honorat concedint-me el premi “Dardos”. El premi consisteix en donar a conèixer el meu bloc en el seu propi; i en jo donar a conèixer el seu bloc i els de 15 més que crec que s’han de promocionar.

Copio l’explicació que dóna Alem Guadiana que li va otogar aquest premi:

«Trata-se de um prémio que está a correr mundo, reconhecendo aqueles blogues que consideramos transmissores dos grandes valores humanos, com a qualidade conferida por uma consequente militância em torno das grandes causas, como seja o património e a liberdade, as pessoas e a qualidade de vida, o ambiente e as tradições, a memória e a dignidade, a cultura e o lazer. "Estes selos, foram criados com a intenção de promover o salutar convívio entre os bloggers e como forma de demonstrar carinho e, reconhecimento por um trabalho, que agregue valor à Web." (citando o Café Portugal). Para explicar o critério utilizado, cito e subscrevo este texto do Rui Dias José: "Fica claro (expressamente afirmado e dito!) que as minhas escolhas para os "Premios Dardos" têm na base relações de amizade, proximidade ou identificação. Sou humano como os demais e, na teia de relações na net, gosto, quero, apaixono-me... Tudo é portanto subjectivo. E ainda bem!”. Cabe agora aos contemplados com o Prémio Dardos (se o aceitarem) procederem à seguinte actuação: 1. Exibir a respectiva marca /imagem; 2. Linkar o blog através do qual recebeu o prémio; 3. Escolher quinze (15) outros blogs aos quais atribuirá o "Prémio Dardos".»

Bé, jo també he escollit 15 blocs que crec que mereixen aquest premi de ser donats a conèixer:

• Amapolas Rojas
• Joan Vendrell i Campmany
• Kuanum!
• Themis
• Escorpionadas
• Sant Boi Cultura
• Imatges de Sant Boi
• En companyia
• Lost in Sant Boi
• Cosetes de Sant Boi
• Finestres de Sant Boi
• Macroiris
• Vista Cansada
• Capturas
• Miradas de Paky

Neix AFOBOI, l’Agrupació Fotogràfica de Sant Boi

Amb molta il·lusió per part de les persones que han impulsat aquest projecte (Paky López, Julio Pulido, Dani Carrillo i Mingo Ortega), neix la primera Agrupació Fotogràfica de Sant Boi. Tal com podreu llegir en la seva web (http://www.afoboi.com/), AFOBOI té un interessant projecte d’aglutinar als aficionats santboians de la fotografia organitzant concursos, exposicions, cursos i sortides. El divendres 21 de novembre, a les 19 h, es presentarà aquesta nova entitat al Casal del barri de Marianao. He tingut l’honor de dissenyar el logotip d’AFOBOI, del qual podeu veure el projecte, i a la vegada no he dubtat en fer-me soci d’aquesta entitat. Si sou amants de la fotografia, us convido a que us feu socis.

Els vells camins de Sant Boi (IV). El Camí Vell de Torrelles

Al final del carrer Eucaliptus hi ha una cruïlla on comença la pista forestal senyalitzada com a Camí Vell de Torrelles; en aquest lloc també comença el camí que jo anomeno “Camí de la Roca Negra” (que serà objecte d’un altre article en aquest bloc) i on es connecta també amb el Camí Vell de Llor que està parcialment asfaltat. Al Camí Vell de Torrelles com en altres camins forestals que es van realitzar a mitjans dels anys 90, es va aprofitar la traça i el recorregut d’antics camins o senders existents. De fet, quan es fa fer aquesta pista molts excursionistes santboians es van queixar a les autoritats municipals perquè s’havia fet malbé un sender preciós i es va destruir alguns trams molt interessants amb marques de roderes. Afortunadament, alguns trams no es van poder aprofitar i es va salvaguardar uns 500 m de l’antic camí que han quedat sota l’espessa vegetació. A les fotos, podeu veure un tram molt interessant del camí que es va salvar de la seva destrucció i que està excavat en el rocam de llicorella. Aquest camí va estar vigilat des de l’Edat Mitjana a la banda de Sant Boi -a la vall del Llor en el territori de l’antiga Quadra del Llor- per la torre del Llor (convertida posteriorment en la masia de Santa Bàrbara i que actualment és un restaurant), i a la banda de Torrelles de Llobregat per la Torre del Senyor (al costat de la masia-restaurant Can Balasch i de l’actual “Catalunya en miniatura”).

El Sant Boi salvatge (II). Helsinki-Sant Boi, un vol de 3500 km.

L’ocell que podeu veure a la foto és un Esparver (Accipiter nisus) i ha estat interceptat en la campanya d’anellament que els naturalistes fan a les Basses de Can Dimoni. Però, el més curiós de la foto és la inscripció de l’anella que té a la pota: “Museum Helsinki Finland”. Aquest ocell va ser anellat a Finlàndia i ha volat uns 3500 km fins arribar a Sant Boi, on està de pas ja que el seu objectiu és passar l’hivern a l’Àfrica. Aquesta foto me l’ha passat l’amic Andreu Burguera que participa en aquesta campanya. Aquest fet és una gran notícia pels ornitòlegs i naturalistes locals i indica la importància de les Basses de Can Dimoni com a lloc de pas del tràfic d’aus migratòries sobre el Delta del Llobregat. L’anellament científic d’aus és la millor tècnica, en la que participen milers d’especialistes i voluntaris a tot el món, per saber les rutes mundials de les migracions de les aus; les seves dades són fonamentals per a la ciència (pensem que fets tan greus com la grip aviar es van poder investigar gràcies a la informació que es tenia sobre les rutes de migració de les aus) i ens ajuden a saber més coses sobre el misteri de la Natura.

Música gratuïta (I). “Lost Frontier Sampler núm. 11”.

Ja fa temps, us vaig parlar sobre una gran web dels amics de “Losfrontier”; aquesta web està dedicada a la divulgació de les anomenades noves músiques. Una de les coses més interessants que us pot aportar aquesta web -a part de la possibilitat d’escoltar gratuïtament una ràdio sobre noves músiques (la podeu linkar des aquest bloc)-, és el descarregar gratuïtament samplers de música de gran qualitat. Els samplers solen ser recopilatoris de diversos autors i té l’avantatge de permetre’t escoltar i conèixer nous compositors.
Lostfrontier ja ha editat 10 samplers fins ara; el darrer, “Lost Frontier Sampler No. 11” és un sampler doble i la música que alberga és magnífica. Teniu la oportunitat de descarregar-lo fins gener de 2009!

Els vells camins de Sant Boi (III). La Carrerada del Montbaig.

Les carrerades són camins que existeixen des de l’Edat Mitja i que estaven destinats a les rutes de transhumància dels ramats que a l’hivern baixaven de les terres més fredes del Pirineu fins a llocs com el Garraf o el Delta del Llobregat amb un clima més benigne i que permetien trobar els pastos adequats mentre s’esperava l’arribada de l’estiu per tornar-hi.
El tram de carrerada que s’ha conservat en el Montbaig –uns 500 m- molt probablement formava part de l’anomenada “Carrerada del Penedès” que aprofitava el recorregut del Camí Ral de Vilafranca del Penedès a Barcelona. De fet, el tram que troben a Sant Boi és probablement una bifurcació del Camí Ral que partia des de l’Estret de Roques per tal de segregar el tràfic de persones, carruatges, mules i ramats. El topònim de “La Carrerada” ha perdurat en el terme de Sant Climent de Llobregat i el trobem al camí que surt del seu cementiri i que passa al costat de l’Ermita del Roser en direcció a la Roca del Barret de Begues.
La Carrerada del Montbaig té 3 m d’amplada entre murs que tenen 1 m d’amplada. Els murs estan formats per imponents lloses de llicorella col·locades en forma inclinada. També trobem diversos clots excavats en la llicorella que tenien la funció d’abeuradors dels ramats. Bona part del camí està sota la vegetació. Una altre part del camí ha desaparescut amb la instal·lació de torres elèctriques i la construcció de pistes forestals.
Un sender no senyalitzat del Parc Forestal del Montbaig ens permet apropar-nos des del camí de la Font de Gualbes i pujar en paral·lel a la carrerada.