“La Mano de Fátima” d’Ildefonso Falcones

Ildefonso Falcones, ens ha demostrat de nou a la seva nova novel·la el seu mestratge com a escriptor a l’igual que ens va fer “La Catedral del Mar” (un llibre extraordinari!). “La Mano de Fàtima” és una màquina del temps que ens fa una gran aportació a la memòria històrica: no oblidar el 400 aniversari de la expulsió dels moriscos de la Península Ibèrica l’any 1609; un autèntic passatge de la nostra història ple de xenofòbia i d’injustícia que passa de “puntetes” en la formació històrica a les nostres escoles.
Ildefonso Falcones ha creat una novel·la històrica de ficció però basada amb una contundent documentació històrica. Tal com va fer a “La Catedral de Mar”, Ildefonso Falcones assenyala al final de llibre quines són algunes de les fonts i quins aspectes de la novel·la no són ben be històrics o han estat fruits de la seva imaginació.
Però, “La Mano de Fátima” és també una gran història de amor que no ens deixarà indiferents en un context on els personatges pateixen un xoc cultural absolut i brutal entre el món musulmà i cristià de l’època. La seva lectura ens farà aflorar tot tipus de sentiments (indignació, alegria, humor, odi, amor....). Plorareu i riureu, us asseguro. Aquest llibre, com “La Catedral del Mar”, “olora” gràcies a les extraordinàries descripcions que en cap moment es fan feixugues
Ben segur, aquest llibre revifarà el que molta gent visiti les Alpujarras, Granada i Córdoba (localitzacions d’aquesta novel·la) i que la gent que coneix aquest racons els redescobreixin.

Sant Boi recupera la pedra seca (III)

l passat mes de juliol va començar un nou pla d’ocupació gestionat pel departament de medi ambient de l’ajuntament de Sant Boi que continuarà amb la tasca de la recuperació de construccions de pedra seca al Parc Forestal Montbaig.
L’actuació que ha començat aquest equip ha estat la recuperació d’un curiós conjunt que forma una cabana de planta quadrada i del que sembla la planta d’un corral o cabana més gran també quadrada que devia d’estar destinada pel aixopluc de la bèstia destinada a les tasques de conreu i de transport.
En el sanejament de les restes existents s’han trobat abundants restes d’estris metàl·lics i de fang cuit com gerres, escudellares i càntics que semblen del s. XIX.
No obstant, i tal com m’ha assenyalat diverses vegades l’arqueòloga i actual directora del Museu de Sant Boi, Maria Lledó Barreda, aquesta construcció té una analogia total del que podien haver estat l’assentament ibèric que va existir al cim del Montbaig.
Aquest conjunt que s’ha començat a recuperar formar part del projecte global de recuperar el paisatge agro-forestal de l’anomenat Pla de la Verge que es troba al costat del Camí Vell de Sant Ramon i on ja s’ha recuperat una cabana de planta quadrada (+info). Aquest sector del Montbaig, va patir un important incendi forestal el juliol de l’any 2005 i s’han recuperat els marges de pedra seca de les antigues vinyes i el conreu del cirerer.