Una carretera "fantasma" és una carretera morta que no porta enlloc i per la qual ja no passa ningú. A Cornellà de Llobregat en tenim una. Però que estigui "morta" no significa que no hagi viscut i que les seves pedres no hagin estat testimoni de molta història.
La transformació del territori del Baix Llobregat ha estat radical en els darrers 20 anys. No crec que hi hagi cap altre territori on s'hagin construït tantes infraestructures en tan poc temps i tan concentrades en un sol àmbit geogràfic, en especial, en el Delta del Llobregat. Aquesta concentració ha esborrat pràcticament antigues xarxes d'infraestructures, algunes d'elles molt antigues i que el seu origen es perd en el temps.
A Cornellà existeix, a prop del riu Llobregat, restes de l'antiga carretera de Sant Creu de Calafell (iniciada al s. XVIII) del tram entre aquesta ciutat i Sant Boi. I, molt probablement, també siguin les restes superposades i reaprofitades del queda a Cornellà del medieval Camí Ral entre Barcelona i Vilafranca del Penedès. L'antiga carretera de Sant Boi seguia un traçat diferent del d'ara, ja que es desviava pel carrer anomenat avui de l'Almirall Vierna.
Aquest tram passa desapercebut, rodejat pel descomunal viaducte de l'AVE (de fet, l'última vegada que ha estat utilitzada aquesta carretera fantasma ha estat durant la construcció d'aquest viaducte), de dos vies més de ferrocarril, de la Ronda del Litoral, de la carretera de Sant Boi a Cornellà, d'horts periurbans d'estètica "somier" i dels pocs camps agrícoles que queden a Cornellà. Només, la elegant presència de tres centenaris plataners ens permetent ubicar-lo. Desgraciadament, aquest antics plataners que donaven ombra a les carreteres i personalitat al paisatge del Baix Llobregat, van desapareixen a mida que aquestes s'eixamplen per encabir més cotxes.
Trepijant aquetes restes, el primer que crida l'atenció és trobar una carretera on el ferm està empedrat amb peces rectangulars i irregulars de granit (un luxe d'acabament i que demostra la importància d'aquesta via de comunicació en el seu temps). "Gràcies" a les trinxeres realitzades per la via de ferrocarril de mercaderies, podem observar un magnífic tall del terraplè d'aquesta antiga carretera amb un dos metres d'alçada i amb murs de contenció construïts amb llicorelles i "torturà".
La decadència i desús d'aquesta carretera es va iniciar amb la destrucció del pont del riu Llobregat durant la Guerra Civil.
Crec, sincerament, que la ciutat de Cornellà hauria de dignificar aquest espai formant part del patrimoni històric de la ciutat i sumant-lo als espais naturals que envolten el riu Llobregat.
11 comentaris:
Siempre me han atraído las "carreteras fantasma", pero desconocía que hubiera una tan cerca y con esa historia detrás. Buen descubrimiento.
Así es, Jesús. A veces, no conocemos las cosas tan interesantes que tenemos cerca de nosotros. Espero que la firma de tu nuevo libro sea un éxito para Sant Jordi.
Saludos.
Hola Xavier,
Si no estic equivocat jo recordo haver passat per aquesta carretera tornat de Barcelona amb un Citroen dos cavalls jo el meu i un amic del pare amb una tempesta i el riu a punt de sortir-se de mare, no se la data exacte però crec que seria 1971 o 1972. Vaig passar una por que en va quedar gravada.
igual estic equivocat però recordo que la carretera quant arribava aquest indret tenia plataners a dues bandes .
Andreu
Ostres! Què interessant! Un amic m'ha recomanat el teu post, i m'ha semblat molt interessant. Em comprometo a treballar el tema com pugui des de l'Ajuntament.
Hola Andreu!
Tal com ens explicava el Carles Serret al Facebook, responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, aquesta carretera va ser del tot abandonada a l'any 1959 quan es va construir un altre pont sobre el riu Llobregat, ja que el altre va ser dinamitat a la Guerra Civil. El que passa es que aquest nou pont també ha estat eixamplat al llarg dels anys i la carretera en l'origen també tenia plataners que han anat desapareixen al convertir-se en una mena d'autovia. Si recordes, la carretera del Prat també tenia plataners a banda i banda que han anat desapareixen. Davant de les Termes romanes queden restes d'aquesta antiga carretera a l'alçada de Sant Boi, i sobretot, un extraordinari plataner que té els dies contats per les noves obres que està fent Fomento.
Salutacions,
Xavier
Hola Arnau!
Gràcies pel teu comentari, i espero que des de Cornellà li doneu importància des de l'àmbit polític d'aquests elements històrics que també son patrimoni de la vostra ciutat i de la comarca.
Salutacions,
Xavier
Xavier,
Realment les fotografies són impressionants i el Baix Llobregat és un dels territoris més maltractats del món!
Em recorda una mica com el Pont del Diable de Martorell, sol davant l'Scalextric!
Galderich,
Doncs sí, és bon exemple "d'encerclament" del patrimoni històric de la nostra comarca....
Xavier, Jo recordo bé aquell temps. La carretera del Prat no existia i per anar a Barcelona sobre quatre rodes s'hi havia d'anar per aquest pont. Jo, que vaig arribar a Sant Boi a finals del 58, hi vaig passar bastant de temps en autobús fins que una forta riuada (em sembla que el 62?) el va malmetre tant que havíem de passar a peu i agafar un altre autobús que ens esperava a l'altre costat per continuar el viatge. Tot això fins que es va acabar l'altre pont.
Vicenç.
Confirmo que a dia d'avui, 5 de setembre de 2011, aquest tram continua igual de deixat i deteriorat, els plataners fan realment llàstima, estan tan malmesos com el tram de carretera fantasma, una llàstima que a Cornellà com a NORMA, pràcticament MAI s'ha valorat el petit patrimoni cultural que hem tingut, sinó recomano llegir el llibre publicat per l'avenç http://www.lavencdecornella.cat/pagines_llibres_butlletins/la_descura_del_patrimoni_historic_de_cornella.htm
Felicitar de nou en Xavier pel Blog
Cornellanenc,
La primera batalla que s'ha de fer en la defensa del patrimoni històric és la de la seva divulgació. Una divulgació que no només ha de ser entre experts o erudits, sinó per la gent en general (hi ha més gent interessada per la història del que sembla...).
I la segona batalla és la de l'activisme social i cívic és informar de la existència d'aquest patrimoni a l'ajuntament (et quedaries parat de la quantitat de coses que no es saben..)
I la tercera batalla és reclamar que es faci alguna cosa.
Tot això t'ho dic per experiència personal.
Gràcies per la teva felicitació... això sempre encoratge en continuar escrivint en aquest bloc.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada